Eth passat 19 de mai enes actes deth “mai aranés” dera Universitat de Barcelona, ena presentacion deth concèrt de Lúcia Mas eth Professor dera UB, Joan Santanach, delegat deth rector entara politica lingüistica e publicacions diguec: “Ahir en Jèp de Montoya, president de l’Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana… va agrair aquesta universitat que haguem començat des de l’octubre del 2021 a fer cursos d’aranès. A mi aquest agraïment em va deixar molt incomode perquè que a Catalunya, a la Universitat de Barcelona, haguem trigat tant a fer un reconeixement de l’aranès em sembla una barbaritat i ho he de dir amb totes les paraules. Els catalans coneixem perfectament què és la persecució lingüística, què és la minorització lingüística i que haguem trigat tantíssim a fer un gest similar al que esperem que se’ns faci a nosaltres em sembla… lent, si mes no per dir-ho amb suavitat”.

Aciu i a ua istòria: en 2015 eth Conselh Generau d’Aran negocièc damb era Generalitat de Catalonha e damb era Universitat de Barcelona era inclusion de classes d’occitan en servici de lengües. Entò alavetz i auie classes d’occitan ena Universitat de Lhèida, enes servicis lingüistics, des de hège quauqui ans, però non arribauen ath nucli de poblacion mès important de Catalonha, Barcelona. Era negociacion siguec un exit e s’artenhec a qu’era Generalitat subvencionèsse ara UB. Però, eth procès acabèc arturat pr’amor qu’eth rector dera Universitat de Lhèida, Roberto Fernández, entrèc en contacte damb eth Conselhèr de Cultura dera Generalitat, Ferran Mascarell, en tot demanar-li qu’arturèsse era subvencion perque territoriaument qui auie de hèr es classes d’occitan ère era UdL, ja que Lhèida ei era província ena qu’ei inclòsa era Val d’Aran e non pas era UB. Se pensaue que s’era UB hège classes d’occitan, en Lhèida perderien alumnat. Era Generalitat arturèc era subvencion e non i auec classes. Siguec ua oportunitat falhada. Ua pena! Calec demorar sies ans de mès.

Es classes d’occitan ena Universitat de Barcelona, que formen part deth desvolopament dera Lei der occitan, daurissen un ample projècte de possibilitats. Non me referisqui as corsi de licenciatura o de grau.

E totun, enguan èm d’enorabona, pr’amor que s’a anonciat er inici de corsi d’occitan ena Escòla Oficiau d’Idiòmes de Drassanes, en Barcelona, que depen deth Departament d’Educacion dera Generalitat. Açò da compliment ar article 16 dera Lei der occitan “Era lengua occitana, nomentada aranés en Aran, a d’èster presenta ena ofèrta educativa en Catalonha...”  Aguesta inclusion, ena EOI, tanben a ua istòria. Anteriorament, en 2021, ja i auec un intent per iniciativa dera Direccion dera EOI de Lhèida (Judith Boria qu’a arraïtzes araneses) e dera Direccion dera EOI de Tarragona (Sidney Martin qu’ei emparentat en Aran). S’oferic un cors telematic, se presentèc coma un cors especiau dera EOI. Ja ère tot prèst, dates de començament, professora (Lourdes España), programa… se hec era publicitat, se matriculèren es prumèrs alumnes… però en darrèr moment ua intervencion politica, semblanta ara de 2015 ena UB, arturèc era sua realizacion. Tostemp es trapussades, es intents falhats, es bloquegi fonamentats en interèssi diuèrsi e non pas en desvolopament dera lengua e en servici as ciutadans.

Ara i tornam. Ei important qu’era Escòla Oficiau d’Idiòmes oferisque classes d’occitan. Eth son professor, Ferriol Macip, ei bon coneishedor der occitan en totes es sues variantes e especiaument era aranesa, sap dera realitat sociolingüistica e a ua importanta trajectòria personau ena lengua occitana. Eth cors difonerà era lengua occitana tota en tot partir dera varianta aranesa; un bon plantejament!

Es escòles oficials d’idiomes son competéncia dera Generalitat e an de desvolopar es estudis d’occitan en compliment dera Lei der occitan que responsabilize ara Generalitat ena “organizacion des programnes de formacion e es titolacions de quinsevolha des variantes normalizades dera lengua occitana dehòra d’Aran”.

En Barcelona era difusion der occitan creish, era sua transmission tanben. Aguestes dues iniciatives, era dera UB e era dera EOI, se ven complementades damb es corsi deth Conselh Generau d’Aran (quauqu’un ei telematic), damb ua longa trajectòria; es corsi deth CAOC que transmeten subertot er occitan estandard, però damb orientacions entara varianta aranesa; es corsi der Institut Aranés, toti telematics, damb un numèro fòrça elevat d’alumnes. Cau compdà’i tanben es corsi telematics, e donques accessibles des de Barcelona, que s’oferissen des dera rèsta d’Occitània, entre es que cau destacar pera sua istòria e trascendéncia es corsi deth Collègi d’Occitania. En qüestion de corsi de lengua occitana, Barcelona comence a èster servida. Demorem qu’arrés bloquege!