Cu se’n avisa de la Lada Occitanie?

La marca Lada, sovietica pi russa avia causit dal temps que la region Occitanie Pyrénées Méditerranée existia ren ancara.

Avèm ben agut la Passat, de Volkswagen mas vòl dire “alisi” en tedesc.

En França, son de noms estranhes per las marcas. Estranhessas ortograficas sovent, Renault e non Renaud.

Peugeot e non Peujot.

Mas lo mai estonant es Citroën. Qu’ai descubèrt que vòl dire lemon en neerlandés - flamand.

Ai vist una Lada Occitanie al festin dai baguetai de Pelha, lo primier diménegue de setembre passat. De qu’es aquest festin? Degun o gaire o devon saber.

Tradicion renovelaia. Que mete en valor lo problèma de l’aiga. Sensa aiga ges de vita. E es gràcias al baston de sorsier que l’aiga siguèt retrobaia a Pelha per far retrobar la vita. D’après la legenda notaia per Fèliç Robaud.

Es l’ocasion tradicionalament per las joventas de regalar un bastonet d’avelanier al jove que prèsan. Es una fèsta de la vita.

Joan Pau Barelli sempre en accion amb los amics per portar la fogaça, l’espasa velaia de riban als colors de Pelha portaia per lo president dal comitat de las fèstas, autrament dich tradicionalament l’abat màger dal jovent. En d’autres vilatges de la Gavotina de la Contea pòl èstre una lambarda.

L’abat màger a fach l’ofèrta dals produches de l’òrt davans l’autar de la glèisa. E que la fogaça siguèt benesia. Serà partajaia entre tots après.

La messa animaia per lo dàcono (diacre) Marc Olivieri, pelhasc d’ànima, e ancian institutor comunal.

Joan Pau mena lo trin dal festin sus la plaça Antòni. “Qu’o forn èra a capèla de Sant Antòni      coma o recòrda Joan Pau.

Explica qu’a la fin, cal si baisar. (Un elegit d’una comuna vesina crei de reconóisser un mòt coquin, li diso qu’es coma baisin. Ren d’a veire amb aver de relacions intimas)

Cada frema pilha lo baston enribanat. Per causir lo sieu òme. E pòl ne’n cambiar l’an d’après.

La cobla facha, se fan un baisin en far: quiriquiquí! Es aquò que si ditz aquí Galejar, far lo gal. Una fèsta que las fremas son a l’onor. Una fèsta feminista avans l’ora. Fèsta de la vita.

En comparason se fa plus d’aubaias per la Sant Miquèl en Torbia. E lo festin es un pauc una fèsta estandarda.

Es tanben l’ocasion de sentir fifres e tambals, aquest an amb una chorma de Casternòu de Còntes.

Parlar occitan vivaroalpenc de Pelha, d’A Torbia, de Bendejun, Pelhon...

Un se canta, una farandola e un bèl moment d’occitanitat conscienta.