Opinion
Tensions mondialas acumulaias. Estat dals luecs Politica reala vs umanitat lingüistica
De segur i es la fòrça de las ressorsas.
Los Còngos an totplen de ressorsas mas sabon gaire las transformar.
Lo Sud Sodan es fòrt per las sieus ressorças mas l’an ren ajuat qu’a degut patir una guèrra de mièg sègle per èstre independent.
Ucraïna es lo granier de blat dal monde.
Mas fa pas que son de poténcias.
La pròva, per la fòrça dals ancians empèris, 5 nacions dal Conselh de securitat de L’ONU an una votz que pòrta mai que los autres païses dins L’ONU.
Ansin Russia (ex URSS = empèri dal comunisme d’expansionisme russe < empèri russe) a poscut empachar l’intervencion de L’ONU dins la sieu ataca en Ucraïna. Perqué a lo drech de veto. Lo cambiament de foncionament de L’ONU a jamai capitat. Vesèm los limites.
Bòn los EUA an poscut intervenir en Irac sensa L’ONU tanben.
Quora es necessari China e Russia defendon los sieus amics cadun e se defendon de’n primier.
E quora China es ren contenta d’una decision juridica, coma lo procès de Filipinas còntra China fa pauc d’ans a prepaus de las isclas entre Vietnam, Malàisia e Filipinas la respècta ren e fa coma vòl. Coma amb las isclas Paracels, China a decidit d’encerclar la sobeiranetat de Vietnam, Filipinas, Malàisia, Brunei dins las isclas Pratas, l’arenalha de Macclesfield, l’escuèlh de Scarborough e las isclas Spratlys, Natuna e Anambas. Question d’energias dins lo sòl sota mar. Amb un discors perfumat d’estrategia de las pèrlas, s’agisse de la bòna vièlha tactica d’encerclament, amb opcion enfumatge, al mens per la primiera etapa. Après lo precedent creat, e la basa segura, l’ataca es totjorn una possibilitat.
Un còup pilhat lo det dins lo topinet de confitura raubat d’escondons (de nuèch), China declara, après pression de questions dals EUA qu’an fotografiat la realitat, que bastisse de sostas per pescaires... Sus d’isclas artificialas creaias illegalament. D’isclas mal concebuas que riscan de s’enfonsar dins l’aiga, al passatge. Mas totun, pasmens, però, pura, aquelas pasiblas isclas son... equipaias d’installacions militaras, armas, missiles.
Son ren d’aisinas de pesca aquò. La marria fe a jamai tuat degun. E en politica, uf. Es una aisina classica. Mas de grands principis sus l’intangibilitat de las frontieras en Jongaria e Oigoristan (doas parts, nòrd e sud, de Xing Jiang), en Mongolia interiora, aiçò òc.
Ucraïna èra una poténcia nucleara e a perdut lo sieu estatut, après la casua de l’URSS que remetèron lors missiles atomics als russes perqué èran els qu’avian los còdes d’activacion. Error.
E aüra lo desvelopament dal nuclear civil (centrala nuclearas) ucraïnian es un enjuec. I es que de veire la cèrca de presa de contraròtle de las centralas per Russia.
Malgrat las sanccions, Russia pòl passar per d’estats tèrces per revendre lo sieu petròli. Casacstan, Algeria. Que revendon aiçò a Euròpa. En volumes mai grands que de costumas. E per importar de maquinas coma las nièras electronicas en comprar d’electromainatgier via Casacstan. Senon perqué importarian mai que de costuma aquel produch e perqué ne’n vendrian mai despí? Sensa aumentar lors produccions.
O lo credit de violéncia?
Per exemple poiriam considerar que Turquia a largament despassat lo sieu credit. Armènis, grècs, assirians exterminats o quasi, desgatjats o assimilats o Orhan Pamukizats, mai recentament es lo torn dals curdes. Curdes qu’an servit d’òmes de man per chaplar las ciblas de l’epòca, los crestians armènis. E que aüra son las ciblas. A mai siguèsson musulmans per la màger part, levat alevis e iazidis e qualques zoroastrians.
E los azeris per l’intermediari dal president actual, enfant dal president precedent o cal dire, ditz: dos estats (Turquia e Azerbaitjan) una nacion. Los azeris an un territòri plen de ressorsas e amb l’exportacion an comprat de material militar, turc. I es tanben una region azeria dins l’oèst d’Iran al contacte d’Azerbaitjan.
L’estat turc actual, eretier de l’otomanisme, fa que son enemics dals armènis e dals farsis-daris. Los tajics de China son isolats. Son la poncha èst dal monde iranian pressionats tanben per los turcs/turcmèns, casacs, oigors, e autres turcofònes.
Los curdes, de familha de lenga iraniana, son pressionats per los turcs e de recordar que los ancians azeris son d’iranians turquizats. L’ancian azeri èra ren una lenga turca. Lo Curdistan se fa totjorn esperar, quitament se los non islamistas son ben contents que los curdes faguèsson restanca a Daesh. Quita a Bashar el Assad de recoltar las fruchas dal trabalh dals autres. Autre biais de far politic mas ren polit.
Mas los interèsses dals estats en plaça son primiers. A mai Turquia ague traficat amb Daesh per lo petròli e autres laissar far de mercenaris islamistas que van dins lor sens.
Aquesta rivalitat sembla que l’istòria mòstre una reculaia de las lengas iranianas per la pression de turcofònes.
En addicionar Armenia, avèm lo monde turc que cerca de talhar la restanca armènia per un continuum territorial de Tracia orientala (los bulgarofònes islamizats, los pomacs, semblan aver de mal d’existir dins l’assimilacionisme turc) fins a Oigoristan. Fa de sègles que los turcofònes turcs e azeris doncas rosigan un pauc cada còup de mai lo territòri armèni. La darriera conquista estent l’oèst immediat d’Armenia, pi Naquichevan. Mas lo president azeri parla ja de conquistar las províncias dal sud d’Armenia.
Dins l’actualitat mai cauda, sus lo problèma entre Armenia e Azerbaitjan, i es una question de negociacions entorns de corredors. Parlam ren de las enclavas de cada costat. Mas lo problèma es que Armenia a Russia al nòrd e Iran al sud coma aligats. Dal temps que Azerbaitjan vòl ligar Turquia via lo sud d’Armenia, en passar per l’enclava de Naquichevan. Ce que coparia Armenia d’Iran un sosten important.
Armenia e Russia que fan part d’una mema aligança militara. Mas es inoperanta per Artsac perqué es de jure azeri, mercés Estaline per aquel trabalh delirant de frontieras que faguèt e l’eretatge sulfurós d’ancuei. D’alhors a gaire fach d’errors al revenge per Georgia. Estranha coïncidéncia.
E lo president azeri que prepausa d’èstre integrats coma Artsac dins Azerbaitjan... Quina galejaia! Demandatz a un grèc se vòl anar restar en Turquia. Los sieus dreches seràn ren limitats? De sègles de tensions escobats? Avètz que de veire las tensions degüas a l’agressivitat turca en mar Egèa. Non solament los turcs an fach gisclar los grècs pontics e los de las còstas d’Anatolia, an renforçat la colonizacion en Cípria mas an tanben ne’n vòlon sempre de mai. La lenga dal colon turc es protegia en Traça occidentala. Mas i es ges d’equivalent per lo grèc en Turquia aüra.
Retorn al real. China deven un mercat mai important per los escambis comercials amb Russia.
Russia cèrca de far creire als païses anti occidentals, ancianas colonias europèas d’Africa, que Russia a jamai colonizat? Los estats d’Asia centrala son totjorn sota l’agach nerviós de Russia que ajuèt lo president de Casacstan còntra lo pòple casac revoltat. Sustot que d’unos païses africans son de dictaturas o de païses que los còups d’estats se debanèron fa pauc. Mali, Burquina Fasso, Guinèa, totes vesins e aüra Nigèr.
Afganistan, país islamiquissime, acuèlhe a braces dubèrts una China que chapla los oigors minoritat musulmana la mai importanta de China.
China mena las sieus agressions silenciosas. Mas revendica plus l’extrèma Orient russe qu’a perdut malgrat lo desequilibri demografic entre los dos païses, poplat gonfle costat chinés.
Russia visita Corèa dal nòrd, amic gaire recomendable, non? Mas se cal ben anar trobar de sostens, coma en Africa, per compensar la desfisença dals europèus.
E autra part.
Avèm una creissença de l’espanhòl al sud dals EUA mas aquest estat es estructurat per convertir lingüisticament los ispanofònes de tèrça generacion. País que l’anglés es de facto lenga oficiala, malgrat que cada estat ague sa pròpria legislacion lingüistica.
Pression araba sus nilotics, cochitics, arabizacion en cors en Sodan amb reajustements entre SRF, islamistas ancians criminals de guèrra janjaoids, d’autras faccions. I es que de veire las tacas en pèl de leopard que rèsta per l’airal dal nilotic ja en Egipta.
Se comparam la dinamica evolutiva, meme d’unos moviment afroamericans parlan de blanquizacion dals berberes. Que los toaregs son de pèl negra e los berbères algerians amb de blonds dals uèlhs blus. Pròva per els d’un apòrt non negre a una basa negra. Los nigerocongoleses, via lo grop banto, a ben fach recular los khoisans après tot.
Mas aquò es gaire conflictual. Lo mai es la pression araba sus los airals berbères.
Al biais de ce que rèstan dals amerindians dins los païses que son reputats desapareissuts de còups, coma en Porto Rico.
Lo moviment d’independéncia per Catalonha e Aran sembla d’aver la bofaïssa. Espanha reclama totjorn Gibraltar mas Anglaterra respònde quid alora de Ceuta
Coma la pression via los migrants, facha per Marròc sus Espanha per obtenir lo sosten sus la posicion marrocana rapòrt al Saara occidental.
Fin amb un cèrt equilibri de las fòrças.
Mas un grand problèma e coma los EUA se pòon sortir de la mensònega de 2003 amb de falsas pròvas per l’invasion d’Irac?
L’estat d’opinion dins lo monde en cors de desvelopament que rebuta França en Africa per lo moment, se vira ren devèrs los EUA mas devèrs Russia.
Russia amb de pseudoeleccions costumieras a venir qu’avèm ren d’esperar. Mas los EUA qu’auràn d’eleccions d’a venir e que segon la continuitat o lo retorn de Trump, poirà cambiar lo sosten a Ucraina.
Sensa cambiar granda causa per los amerindians ni los pòbles maris, nenetses, chokches e autres autoctònes.
Referéncias:
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Analisi plan detaillada mas emben una guerra de retard.
Qual es lo pais qu'a lo mai de basas militarias en defòra de sas frontieras? Quò es los Estats-Unis. Qual es lo pais qu'a estat enguerra emben un pais estrangier lo pus sovent? los Estats-Unis.
E aquò que cambia uei, e los autres pais se liberan los uns apres los autres entrainant la liberacion de minoritats. Mesme aus Estats-Unis lo poder cambia.
Los perdants son França e Euròpe a fòrça de subir las leis de Raminagrobis pus leu que de s'occupar daus europeens.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari