Eth masclisme que patic/patís era nòsta cultura a deishat mèrques ena lengua.

Ei normau, era lengua que s’a gestat damb es ans, exprèsse eth tipe de societat qu’auíem/auem.

I a ua dita que semble especiaument demostrativa.: “Eth vin ena barrica, era hemna borracha”. Eth significat ei facil, amplim era barrica e era hemna s’i amorre. D’autes transmissionns hèn referéncia ara misogina interpretacion dera aficion alcoolica dera hemna. “Aqueres Montanhes”, imne dera Val d’Aran, damb nòm de “Montanhes araneses”, en bèra Val des Pirenèus a ua variacion que ditz “Aqueres hemnes vielhes/ qu’aiman lo vin blanc/ mès aqueres joenetes /aiman los galants”. Ena musica tradicionau aranesa an quedat mòstres coma en Balhano que hè “es gojates dera Pobla sauten peth vin deth porronet”. Era relacion hemna-consum d’alcoòl s’a fixat ena tradicion, s’a consolidat enes nòsti prejudicis en un ton despectiu envèrs era hemna.

Trobam ena nòsta literatura referéncies ath masclisme que mos caracterize. Condò non se’n pòt liurar e transmet ena Isla des Diamants: “Òc-ben! Era pòur des hemnes que vos hè veir lutz-en-crambes”, en tot significar qu’es hemnes, pera sua naturalesa patissen mès facilament de pòurs, son pòc valentes… O quan ena naua Val d’Aran, era dera Isla, ditz que “Es hemnes, peth maitin codinauen e aprenien a cóser...”o “... en anar tà missa totes es hemnes e es gojates ...”. Era hemna auie assignats uns papèrs qu’aué, en aguesta epòca de feminisme majoritari son diferents, son concebudi coma minorizadors, de somission ar òme.

Era cultura nòsta concep eth papèr dera hemna damb connotacions molt mercades, instrumentalizades. “Un òme coma cau” ei un òme seriós, de confiança, però ua “hemna coma cau” vò díder qu’ei decenta, onrada. Es comportaments que se demore d’un e dera auta son diferents.

Ara ben, aqueth papèr marginalizat dera hemna a servit ena Occitània francesa, damb efèctes, de ben segur, ena Val d’Aran, entà generar un retard ena pèrta dera lengua. Ena Occitània deth sègle XIX i auie un clar procés de valoracion superiora deth francés. Eth masclisme joguèc en favor deth retardament dera implantacion rapida dera naua lengua. Era superiora valoracion sociau deth francés hec qu’en nuclèu familiar, es òmes accedissen prumèr ath sòn aprenentatge, e qu’es hemnes quedèssen relegades e seguissen parlant occitan. E atau, tot e qu’era lengua deth prestigi deth XIX en Occitània ère eth francés, es hemnes, non l’apreneren (sonque ac heren es òmes) e seguiren transmeten era lengua pròpia as sòns hilhs e entrèrem en seglè XX damb mès de 15 milions de parlants d’occitan.

JC Dinguirard en sòn trabalh de Doctorat dera Universitat de Tolosa “Ethnolinguistique de la Haute Vallee du Ger” (dirigit per Jacques Allieres) destaque “eth pair dera mia mair-sénher, neishut en 1848 auie estudiat mès enlà dera escòla primària, escriuie e parlaue francés damb facilitat. Era su hemna neishuda eth madeish an non auie cap d’escolarizacion. A penes parlaue eth francés. Ena generacion precedenta, er òme neishut en 1816 escriuie eth francés damb cèrtes errors, però era sua hemna non n’auie cap de coneishença”. En XIX eth coneishement deth francés distinguic a òmes e hemnes. Non siguec enquiath sègle XX qu’era nivelacion des dus, en matèria de coneishement deth francés, se hec ua realitat. “… Ei tostemp er individu de mens posicion sociau qui parle occitan, mentres qu’era persona que gaudís de bèra autoritat o de bèth prestigi (espirituau, intellectuau, militar, financèr,…) ei caracterizat per emplec deth francès”. Ven exemplificat ena cançon “era bergèra e eth Monsieur” a on era pastora s’exprèsse sonque en gascon e eth Monsieur sonque en Francés. “J’ai étudié au château de mon père/ E jo Monsú en guardar mòs motons”.

E maugrat tot auem amagat en un cornèr deth nòste coneishement, aqueth carácter de ereus des catars, que predicauen un papèr d’igualtat entre òmes e hemnes, e mos asseguren que minjauen ath madeish temps e ena madeisha taula, e mos hèm reson d’aqueres paraules de Isaura Gratacòs, ena sua òbra Sol invictus (Istòria d’Aran-IEA-AALO): “..., ena Basconia montanhesa, fòrça per deuant der Occident patriarcau, es hilhes primogènites èren “cap d’ostau”, votauen enes assemblades comunaus e podien èster escuelhudes. Eth femenin e eth masculin se viuien en totau equivaléncia des genres, era dera egalitat sociau.” Un romanticisme, segurament, que mos pòt conduïr ath pensament de, qu’era nòsta ère ua societat matriarcau. Però era paremiologia (es provèrbis) mos tornen a plaçar ena realitat mès crua damb “eth mèstre ena taula, era hemna en cornèr”.

E... metuts a hèr de romantics mos entossiasme aquera interpretacion de Joan Coromines de qu’era paraula “enamorar” auie hèt a sénter ath pòble aranés qu’ ei ua composicion de “hemna+amor” [hemnamor], en un pur lenguatge e sentiment trobadoresc.

Possiblament ua illusion; en dia a dia dominaue eth masclisme.