Era lengua occitana ei oficiau en Catalonha des dera reforma der Estatut d’Autonomia en 2006. Catalonha a tres lengües oficiaus, però ena redaccion dera sua oficialitat i a quauqua diferéncia qu’analisam: era lengua occitana ei oficiau “en” Catalonha e es lengües catalana e castelhana son oficiaus “de” Catalonha, segontes eth madeish Estatut. Era diferéncia de preposicion “de-en” non semble que produisque cap de tipe conseqüéncia, però merite ua analisi.

Era significacion de “de” e de “en” pòt interpretar-se dera madeisha forma, ei a díder qu’indique eth lòc a on se realize era qualitat dera que se parle. Qu’era lengua castelhana ei oficiau de Catalonha, vò díder qu’eth sòn espaci d’accion ei era comunitat autonòma. Ara ben, entre es significacions de “de” n’i a tanben d’autes coma era d’origina o era de pertenéncia, era de possession. “de” indique de qui ei era lengua.

Er Estatut deth 79 e deth 2006 diz que “El català és la llengua oficial de Catalunya”. Era Constitucion espanhòla ditz “El castellano es la lengua española oficial del Estado”. Era Constitucion francesa hè “La langue de la République est le français.”

Era oficialitat deth catalan e der occitan ei reconeishuda entà territòris; era der espanhòl e deth francés ei entàs institucions que a mès dera territorializacion assumissen un ròtle de possession dera lengua. Era lengua castelhana ei der estat espanhòl e era lengua francesa dera republica francesa. Son es amos!

Eth prumèr viatge que se hec oficiau er occitan siguec ena Lei d’Aran der an 1990.

 (Me permeti un incís, ena recenta mòrt de Max Simeoni: rebrembar que siguec ua Lei dificila. Eth Parlament non desbloquejaue es tràmits. I auec ua intervencion que siguec eth detonant, en 1989: ua entrevista en Tolosa, de dus politics aranesi, damb eth flamant eurodeputat Max Simeone, figura trascendenta ena internacionalizacion dera identitat corsa. Simeone hec ua intervencion sus er hèt aranés, en Parlament Europèu, e tot que tirèc endeuant).

Era Lei de 1990 diguie que “er aranés, varietat dera lengua occitana e pròpria d’Aran, ei oficiau ena Val d’Aran”. Er auanç ère significatiu, però ère incomplèt. Segontes era Constitucion era oficialitat sonque pòt èster reconeishuda per Estatut; ère un prumèr pas.

Er aragonés a ua petita proteccion en Estatut d’Autonomia: “Las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón constituyen una de las manifestaciones más destacadas del patrimonio histórico y cultural aragonés y un valor social de respeto, convivencia y entendimiento.” Er asturian gaudís d’ua relativa proteccion en sòn Estatut: “1. El bable gozará de protección... 2. Una ley del Principado regulará la protección, uso y promoción del bable.” Ne er Aragonés, ne er asturian an ua proteccion juridica tant potenta coma er occitan. Er occitan ei “oficiau en Catalonha” e damb aguesta declaracion eth Parlament li da un reconeishement qu’intègre er occitan en ordenament juridic estatau, en tot aplicar el art 3 dera Constitucion: “2. Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos”.

E totun, en 2019 era lengua asturiana ja hec preséncia en Congrés des deputats: Sofia Castañon de Unidas Podemos prometec eth sòn cargue en lengua asturiana ena sessión constitutiva dera XIII Legislatura en Congrès (ja l’auien emplegat anteriorament Segundo González e Gaspar Llamazares). Eth passat 17 d’agost Jorge Pueyo deputat dera Chunta Aragonesista prometec eth sòn cargue en aragonés e eth dia 21 ena session deth Congrès qu’a aprovat era reforma deth reglament, parlèc per prumèr còp en aragonés. Naturaument es promeses e intervencions en catalan, euskera e galhèc son presentes des de hè quauqua legislatura. Pendent aguesta passada setmana, s’an multiplicat.

Er occitan tanben a hèt era sua prumèra aparicion ena istòria deth Congrès: Montse Bassa d’ERC, eth passat dijaus dia 21, s’adrecèc en occitan a toti es deputats. Diguec “Molt important! (lheuant era man, entà cridar era atencion) L’Estat reconeish per primera vegada la llengua occitana. “Estimades amigues e amics d’Aran, tanben sò erosa per reconéisher e visibilizar er occitan, ua lengua istorica, fraia dera lengua catalana, era lengua d’òc, lengua de trobadors e trobairitz, era lengua deth prèmi nobèl Frederic Mistral, ua lengua que se parle en quate estats europèus. Felicitacions entàs que lutatz per normalizar era lengua occitana. Per cert la llengua occitana es pot parlar perfectament al Parlament català”. Era intervencion a estat correctament traduïda pes servicis contractats peth Congrès. Un èxit! Ua reussita!

Eth document aprovat per majoritat absoluta, en Congrès, ditz qu’es Deputats “auràn dret a emplegar en toti es encastres dera activitat parlamentària... quinsevolh des lengües qu’agen caracter d’oficials en bèra Comunitat Autonoma” e donques er occitan, er aranés.