Era preséncia der occitan en Congrès des Deputats ei motiu d’alegria. Era prumèra intervencion en aranés de Montse Bassa (ERC) consolidèc esperances, damb eth tractament que recebec er occitan per part deth traductor. Era intervencion en occitan siguec traduïda peth madeish sistèma qu’eth catalan. Cau demorar-ne era consolidacion, e subertot cau demorar era preséncia equilibrada der occitan en aqueri encastres enes qu’encara non i é.

Ena pagina web deth Congrès des Deputats e deth Senat i trobam pestanhes entà consultar-la en castelhan, en anglés, en catalan, en euskera e en galhèc (en aguest orden). Non i é en occitan. Ei mès, ena pagina deth Senat ua darrèra pestanha mos conduís entath "valencian". Comence a èster urgenta era introduccion dera pestanha "occitan" e era traduccion des prumères planes. Ei atau, tanben ena pagina dera Moncloa, ena deth Gobierno... Cau equiparar er emplec der occitan ath catalan, ar euskera e ath galhec ena Administracion Generau der Estat. Cau demorar que non passe coma damb eth tèxte dera "Constitucion" en qu’era madeisha norma ordène qu’aurà de publicar-se enes demès lengües der Estat e dempús de 17 ans d’oficialitat der occitan encara non l’auem vista.

Per çò que hè ath Senat era entrada dera lengua occitana ja s’i produïc hè quauqui ans. Eth 9 de hereuèr de 2011 eth senador Josep Maria Esquerda (ERC) i empleguèc er occitan per prumèr viatge ena istòria: "els he de dir que a la meva nació no en tenim dues de llengües, en tenim tres, oficials: el català, el castellà i l’occità, que es diu també aranès a la Vall d´Aran...  I això és per responsabilitat dels catalans, per responsabilitat cap a les minories... els vull mostrar un fragment... que servirà per fer-los notar la cadència, la melodia i la seva sonoritat.«E senhores e senhors senadors, profiti deth mèn us dera paraula entà adreçar-me a vostés ena lengua millenària des trobadors, qu’a produït ua des literatures mès emblematiques dera istòria europèa. Aguesta lengua, qu’auec en començament deth sègle passat eth prèmi Nobèl de literatura Frederic Mistral, e ara damb un exemple incomparable, era lengua occitana qu’ei oficiau en tota Catalonha e donques eth sòn emplec qu’ei protegit en aguest emicicle...  Catalonha a declarat oficiau era lengua occitana per responsabilitat, perque creiguem qu’es lengües son un valor d’identitat e de personalitat e perque en qüestion de lengües, coma en qüestion de vida, era dignitat non depen dera dimension. Era lengua occitana, ei dempús dera lengua catalana, era que major nombre de parlants a, des lengües sense estat d’Euròpa. Ena mesura en qu’aguest Senat a reconeishut eth dret ar emplec dera lengua catalana, reconeish tanben eth dret ar emplec dera lengua occitana e ei de besonh qu’articule es procediments que cau entà qué i sigue, de hèt, emplegada.» Dempús d’auti senadors, ath long des ans, an emplegat era lengua occitana en Senat.

Er Estat sap qu’er occitan non a eth tracte que li correspon juridicament. En 2007, quan er occitan ja ère oficial, er Estat creèc peth Real Decret 905/2007, el Consejo de las Lenguas Oficiales e era Oficina de Lenguas Oficiales, en Ministèri de Politica Territoriau e Funcion Publica, entar estudi, era promocion, er assessorament, era planificacion e era constatacion der emplec des lenguas oficials. Eth Consejo emetec un "Informe de Diagnóstico sobre el grado de cumplimiento del uso de las lenguas cooficiales en la administracion general del Estado" en  2019 e en 2020 en que manifèste «desconocimiento generalizado [del Estado] de la consideración del aranés como lengua cooficial, ya que en la mayoría de los casos sigue sin estar presente en muchas de las sedes electrónicas". Aguestes intervencions en Senat e en Congrès ajudaràn a desvelhar era responsabilitat der Estat e a aplicar accions positives.

Recentament era Senadora d’ERC Sara Bailac escriuie: "La defensa del català i l’occità, aranès a l’Aran, és un pilar fonamental de l’acció que els representants públics hem d’abanderar. La llengua occitana és un element fonamental de la identitat pròpia de l’Aran. Ara bé, el supremacisme lingüístic i cultural espanyol l’ha relegat de manera que els governs de l’Estat mai han treballat a favor de cap tipus de protecció en favor de l’occità. No només això sinó que han perseguit i han intentat anul·lar la protecció feta des d’altres institucions."

Auem entrat ena epòca en qu’eth reconeishement der occitan a nivèu der Estat pòt èster ua realitat. Profitem-la!

E abans de barrar, mos cau celebrar qu’eth Diccionari general occitan de Cantalausa e eth Diccionari der aranés dera Acadèmia aranesa dera lengua occitana s’an depositat, pendent aguesta passada setmana, ena Casa dera Istòria Europèa de Brussèles dera man de François Alfonsi (Eurodeputat còrs) e de  Carles Puigdemont (Eurodeputat catalan-Junts). Un pas de mès!