Er Estat comet diuèrsi incompliments damb er occitan. En Informe de diagnóstico sobre el grado de cumplimiento del uso de las lenguas cooficiales en la Administración General del Estado elaborat pera “Oficina para las Lenguas Oficiales” deth “Ministerio de Política Territorial y Función Pública” ditz que “El Instituto Cervantes difunde la imagen de una España plurilingüe... se trabaja en dar a conocer la diversidad lingüística del Estado español y el conocimiento de las lenguas cooficiales y de las culturas ligadas a ellas.” Açò, damb er occitan, non ei vertat. Ditz eth Ministerio qu’en hilat der Instituto Cervantes s’an impartit corsi de catalan, d’euskera e galego. Non ditz arren de corsi d’occitan.

E er Instituto Cervantes qu’ei un organisme der Estat n’ei conscient. En un punt deth manuau dera espròva, der Instituto Cervantes, de coneishements constitucionaus e socioculturaus d’Espanha (CCSE) entar aqueriment dera nacionalitat entà residents en Estat ditz: “además del castellano, se hablan [en Cataluña catalán y aranés]...”. Er Instituto Cervantes ei coneishedor dera existéncia der occitan, però en moment de possar era sua difusion, ac ignòre. Segontes er informe eth catalan ei ensenhat en Munic des de hè vint-e-cinc ans, en Manchester vint, en Berlin ueit e mès de dètz en Moscòu, Tòquio, Nòva York... Tà quan un cors d’occitan?

Tanben assegure, eth Ministerio, que per miei dera traduccion automatica er Estat a traduït, entàs sues planes web, es sues publicitats... en 2019, mès de dètz milions de paraules ath catalan e mès de ueit milions ar euskera. Non i a cap de referéncia de paraules traduïdes ar occitan.

Er informe consultat ditz que, de 2009 a 2019, s’an matriculat 975 emplegats publics dera Administracion Generau der Estat, en corsi de lengua catalana, 530 en euskera, 571 en galego. Entà quan un cors d’occitan tàs empleats publics dera Administracion Generau der Estat?

Era oficialitat der occitan en Estatut d’Autonomia ei er element qu’obligue a compliments der Estat. Non siguec ua causa improvisada. Durèc quauqui mesi. Eth procés de reforma der Estatut comencèc en 2004.

Iniciaument era propòsta diguie que “La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i hi és també oficial...” e que “Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l’Aran com una realitat nacional...” Iniciaument era lengua occitana auie d’èster oficiau sonque ena Val d’Aran, contemplada coma ua realitat nacionau. En juriòl de 2005 ua emmena d’ERC transformèc eth prumèr redactat en “La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia i oficial d’aquest territori i és també oficial a Catalunya”  e ua emmena de CiU: “...reconeixen l’Aran com una identitat nacional occitana...”. Era propòsta d’ERC volie convertir era lengua occitana en oficial en tota Catalonha e era de CiU reconéisher era realitat nacional d’Aran coma occitana. Es propòstes èren transformadores, realament innauadores.

Finalament eth tèxte que gessec deth Parlament de Catalonha entath Congreso mantenguie  “lengua oficiau en Catalonha” e “realitat nacionau occitana”

En Congreso eth Grop Parlamentari Socialista presentèc dues emmenes:

“1...es necesario acabar con cualquier tipo de dudas que plantee la cooficialidad del aranés más allá de la Comunidad Autónoma catalana, lo que obliga a suprimir del artículo ... los términos ‘y oficial’ y ‘también’...

2. ...es necesario prescindir de la referencia a la ‘realidad nacional occitana’, sustituyéndola por una expresión que aluda a una realidad propia, ‘dotada de identidad’, pero sin carácter nacional.” volien qu’er occitan quedèsse relegat a Catalonha e non auesse preséncia ena rèsta der Estat.

Finalament. eth tèxte aprovat en Congrès des Deputats  (30 de març de 2006) e en Senat (10 de mai de 2006) e en referendum de 2006 (18 de junh de 2006) ditz: “Era lengua occitana, denominada aranés en Aran, ei era lengua pròpria d’aguest territòri e ei oficiau en Catalonha...” e eliminèc eth tèrme “nacional” e sonque se quedèc coma “realitat occitana”

Ara ben, entà compensà’c era Lei 1/2015, deth 5 de hereuèr, deth regim especiau d’Aran, recuperaue, era volontat des catalans e lo qu’er Estatut, en Madrid, non podec mantier: “Article 1. Aran ei una realitat nacional occitana...”

Eth passat dimèrcles, dia 4 d’octobre, ERC presentèc en Congreso, escrit en occitan (prumèr viatge ena istòria) ua Propòsicion Non de Lei ena qu’inste ath Gobierno a equiparar er usatge der occitan, aranés en Aran, ath deth catalan, euskera e galhèc ena Administracion Generau der Estat e ena rèsta d’organismes e institucions der Estat. Caminam!

Er emplec der occitan en Congrès la convertís en lengua importanta, li da nivèu, e se tot ei conseqüent, la veiram en d’autes instàncies dera Administracion der Estat. Demorem que non tarde!

Aguesti articles setmanèrs, sus er occitan, vist d'Aran estant, son publicats en La Mañana, diari dera província de Lhèida, toti es dimenges. Eth deluns s'envien per corrèu electronic, gratuïtament, a toti es soscriptors qu'ac desiren; es dimèrcles se publiquen en Jornalet. Deuant dera tragica ibernacion de Jornalet, aqueri que volguen recéber dirèctament er article ac pòden comunicar ara adreça sanssocasau@gmail.com.