Opinion
Las lengas son per parlar…
Tèxte legit
Imne: L’imne sud-african l’interprètan en 5 lengas (un imne simbòl d’una nacion arcolan): xhosa, zoló, sotho, anglés e africaner. Totes los jogaires las cantan e aquò balha de vam a las gasèlas! Pensatz a la fòrça qu’aurián agut los pols del XV de França d’aver un cant “de guèrra” en occitan, catalan, francés, lenga de Futuna,……
World Cup: Se vei lo logò de pertot: es la World Cup de rugbí que se jòga. En tota logica, serà una formacion anglofòna que l’emportarà… De qué se seriá passat se la Federacion aviá organizada la Coupe du monde (o, qui sap, la Copa del monde)?
Aborigèns: Vòte negatiu en Australia per avançar dins la reconeissença de las populacions indigènas. A 60 %, diguèron de non a la mesa en plaça d’un organisme de proposicions per la reconeissença constitucionala. La corona anglesa aviá decidit qu’aquelas tèrras èran voidas de monde. Al contra de Nòva-Zelanda ont se signèron tractats amb los maoris. La marginalizacion de las populacions autoctònas es quicòm: agafèron las malautiás portadas pels colons; massacres, politica d’assimilacion amb mainatges preses als parents fins a las annadas 1970, esperança de vida mai corta, taus fòrt d’incarceracion e de suicidis,… Un dels arguments dels “contra” èra que degun deu aver dreits superiors als autres al nom d’una egalitat sacro-santa. Atal, al nom del mite de l’egalitat formala, se refusa de lutar contra las inegalitats… Fa pas bon d’èsser minoritari!
Indigèna a l’Acadèmia: L’Acadèmia de Brasil ven d’elegir lo poèta e filosòfe indigén Ailton Krenak coma membre. Un sus quaranta: dobertura o simple simbòl? L’institucion insistís sus son engatjament per la promocion de la diversitat e de l’inclusion. Qual anam poder butar per l’Acadèmia francesa: Joan Ganhaire, Sèrgi Viaule, Paulina Kamakine o Miquèla Stenta?
Recuperacion: La poëtessa osage Chelsea Hicks es a virar amb lo Francís Fourcou per presentar lo film Un pont au-dessus de l’océan. Un biais de mostrar que res es jamai perdut, mas tot es a ganhar. Fa un vintenat d’ans demorava tres vièlhas per parlar la lenga dels aujòls. La volontat de la tribú foguèt de se metre a l’escriure (e doncas crear una escritura) e de l’aprene als mainatges. E nosauts, anam esperar que demorèssen tres occitanofònes per desvolopar la recuperacion de la lenga nòstra?
Bilinguisme: Demanda d’una professora principala als 6en dins un collègi de Lengadòc: “D’unes son bilingües?” Unes dets se lèvan. Question: “Quna lenga?”. Responsa: “L’occitan.” Replica:”Aquò non, es pas de bilinguisme.” Morala: Visca l’escòla francesa!
Parladís Roch
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Encara un que vòl creire que França pòt estimar las nacions qu'espoutís...
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari