CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Opinion

Dues invasions deth francés ena varianta aranesa

Dues invasions deth francés ena varianta aranesa
Dues invasions deth francés ena varianta aranesa | pexels
Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau ei èx-president der Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO)

Mai d’informacions

Eth francés influís ena nòsta peculiaritat e transforme era nòsta lengua. Alibèrt e d’auti lingüistes mos an metut en avís d’aguesta influéncia perilhosa.

Quan digui o escriui “des de”, cèrti puristes dera lengua me corregissen, me guarden mau... Aguesta preposicion qu’indique un punt des deth que comence a compdar ua distància, un periòde de temps... non se coneish en cap varianta der occitan exceptat era aranesa. E, non ei corrècta ena lengua francesa. “Des de” (preposicion mès preposicion), o damb era forma “desde”,  ei presenta en espanhòl, en catalan, en portugués... Aquera coeréncia franco-occitana a propiciat que, en ua cèrta interpretacion dera correccion dera varianta aranesa, “des de” s’age proscrit e tractat de “inacceptabla”, “inadmisibla”...

Condò diguie “...se quedèc laguens, sense hèr-se a veir des de dehòra...”, “es pensaments que boriren en mèn cervèth des d’alavetz estant...” “ ...des dera Mare de Dieu de Montgarri enquia Sant Joan de Toran...”,  “Que des deth començament dera fondacion...” “...ei mès polida guarda-la-se’n des deth pòble aranés en que neishí...” “Tas qu’ac ven des de França e des d’Espanha...” “Arren qu’ua palharesa/ des d’aué ja non seràs!” “Pera net vos guardi des d’aguesta sèrra”...

“Des de” venguda deth latin “de ex de” ei viua en aranés, fòrça viua. E segontes es estudis dera lengua medievala “De plaçat inmediatament ara seguida d’advèrbis o preposicions, servie entà formar preposicions composades ‘pres de’, ‘foras de’, [des de (?)]...”. Era forma “des de” ei recuelhuda per Coromines, coma viua en Aran, e ei presenta en molti autors; en 1977 ena revista Tèrra Aranesa numèro 1, diuèrses persones escriueren: “Des deth legendari gigant Mandronius... “Aranesi... a pluigut molt des d’alavetz...” “ des d’aquieu enviè ua carta emotiva...” “...de pas de Perpinhan des de Lhèida...”...

Era preposicion “des de” forme part dera tradicion orau e escrita aranesa, però a mès, dera locucion, damb ua auta categoria gramaticau, n’an quedat mòstres ena toponimia. Non ei presenta en cap aute punt d’Occitània. Ei ua peculiaritat aranesa, que tanpòc se coneish en catalan o en castelhan. En Bausen i a “eth pas de Juncàs des de Bieu” en documents deth sègle XVII o era “Hònt deth pè des de Joanet”, o en Bossòst “Era Ièrla des de Mossur”. En Bausen trobam “Eth Privilètge des de Lorrei” en un document de 1764. En Baish Aran “Prat des deth Pònt”, “Prat des de Teresa”, “Prat des de Molièr”... Ei clar!

 Tanben i a “Prat de Mossenpèir”, “Prat de Piròla”, “Prat de Simon”... sonque “de”, coma ena rèsta des lengües der entorn...  “Des de” [de+es de (preposicion mès article —contractat— mès preposicion) ], en toponimia, ei peculiara d’Aran. Bèth viatge es ultracorrectors an volut corregir era istòria e an escrit “Privilètge de Lorrèi”, “Privilètge de çò de Lorrei”... entà evitar eth “des de”: un forçament que falsifique era realitat.

Era persecucion dera preposicion “des de” a propiciat qu’ena varianta aranesa s’agen promoigut formes afrancesades coma “des” (solet), “dempús de”... E d’autes  pòc socializades en Aran. S’a forçat en tot díder “a compdar de...”, “de... estant”...

 

E totun, en un apregondiment mos calerie considerar formes mès elaborades coma “des de qué” a on era correccion aurà d’autes consideracions, però, peth moment...

Ua auta paraula mòstra der afrancesament ei benestar/benèster. Era grana influéncia deth francés ena varianta aranesa a hèt que s’age privilegiat “benèster” peth deuant de “benestar”. En francés non i a es dus vèrbs “estar” e “èster”. Tot qu’ei eth vèrb “être” e donques era paraula qu’exprèsse eth “benestar” ei “bien-être”. E ja està! ja ac auem! entà aluenhar-mos des formes iberiques escriuem era paraula que mès se diferencie des formes deth sud e s’apròpe foneticament des formes deth nòrd, e se decidís escríuer “benèster” semblabla a “bien-être” e en aguesti moments mos trobam damb ua grana expansion, en emplec der occitan, deth “benèster”, en Aran e Catalonha. Però en aranés auem es dus vèrbs “èster” e “estar”, que non signifiquen lo de madeish, e quan escriuem “benèster” significam aquerò qu’en catalan dideríem “benser” e en “castelhan “bienser”, mots inexistents, invencions... Aguesta ei ua error que non reproduïssen es diccionaris occitans; n’i a que òc! Pojada-Balaguer en ditz “benestança”, Laus hè “benestar, benestança”, Per Noste , Alibèrt e Cantalausa diden “benestar”... En d’auti diccionaris occitans trobaram “benèstre”, “benèsser”, “benèster”... Ei ua error! I a un espaci de confusion, de vacillacion.

Mistral en Tresòr recuelh “ben-estar, ben-estança” però tanben “ben-èstre, ben-èsser”. Ei pòc clar.

Cau reconduïr aguesti dus vicis der aranés e caminar envèrs era recuperacion de “des de” e de “benestar”, encara que semblen iberics, entà evitar er excés d’absorcion deth francés e per correccion e coeréncia.

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

AranésCorrècte
2.

Non ei pas "purisme" d'evitar fòrmas calcadas deth castelhan (e deth catanyol) com *des de, que non i son ena rèsta deth gascon ni en occitan...

Era vòsta demostracion ei faussa:

"des de" qu'ei presenta SONQUE en castelhan e portugués, lenguas deth madeish sosgrope de lenguas romanicas, separadas deth restant dera romania tocant a vocabulari... (en catalan solament "des que" ei atestat ja d'antic).

Las fòrmas literàrias mentavudas son totas modèrnas e interferidas en donc sens valor, com "carta" per Letra, *quedar per Restar, Estar...

Los DES DE + nom en toponimia non an pas rapòrt amb *des de... (vòlej díder "de çò de").

En sens fisic “dempús de" e "de(se)mpuish” són fòrmas perfèitament gasconas. E “de... estant” es gascon, occitan e catalan.

En sens figurat son panromanicas e practicas eras fòrmas: “a compdar de...” e "a partir de".

Quan manca ua fòrma autentica en aranés la cau préner en eth gascon, e de preferéncia eth gascon vesin.

Caleria un estudi sincronic e diacrónica abans d'afirmar que Benèster o Benèsser non serian bons per Benestar (que cau precisar que lo vèrb Estar, diferent de Èsser, es pauc emplegat e solament en aucunas expressions, e qu'en Gasconha se ditz Estar/Èster per Èsser, sens poder destriar los dos vèrbs). En italian es "benessere" (calc deth francés?).

A corregir:

*des deth que" (cast. desde el que) > "des deth QUAU" > deth quau ... estant
*des de qué > monstre espanhòl
*en que neishí > en quÉ neishí
*que tanpòc se coneish > *que tanpòc NON se coneish
*en aguesti moments > en aquest moment >> ara per ara, actuaument
*lo de madeish > çò (de) madeish

  • 7
  • 4
Un valencian
1.

Influéncia perilhosa del francés ?!
Çò perilhós per l'aranés es lo catanhòl, e 'des de' n'es un bon exemple. Pas present en occitan o catalan ancian e autentic, 'de' e 'de_estant' es de bon occitan, e quitament catalan. 'Des de' pòt èstre comun e 'tradicional' en aranés, e catalan, mas, en esséncia, es castelhan.



  • 5
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article