CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Opinion

Eth projècte Tartuffe de Macron

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau ei èx-president der Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO)

Mai d’informacions

I a, aumens, dues formes d’eliminar ath qu'a de besonh: atacant-lo ena sua feblesa o non assistint-lo, deishant-lo morir (e ironicament dident-li causes carinhoses).

Eth 30 d'octobre Emmanuel Macron inaugurèc era Ciutat Internacionala dera Lengua Francesa en Villers-Cotterêts. Ei un procés contra er occitan.

Villers Cotterêts ei a on en 1539, eth rei de França François Ier. signèc era ordenança qu'obligaue a emplegar eth francés ena justícia: "Damb era finalitat de que non i age dobte ena comprenença des detencions... volem que d'ara endeuant totes es detencions, e tot aute procediment... siguen prononciades, registrades e deliberades en lenguatge maternau francés e non pas en cap aute".

Era ordenança, qu'ère hèta entà evitar eth latin, non anaue contra er occitan, però eth sòn desvolopament servic entà marginar-lo. Macron en sòn discors inaugurau ac rebrembe atau: "[Era ordenança manaue que calie emplegar] eth lenguatge maternau francés, e non sabem s'aguesta expression, lenguatge maternau francés, designaue sonque eth francés o englobaue d'autes lengües maternaus de França d'aqueth temps; però açò ei un debat d'especialistes e jo non m'i meterè". Era ordenança aurie podut servir tà protegir er occitan, però non siguec atau.

En un aute moment deth discors Macron: "[Eth francés]...  a viscut damb tantes lengües vernaculares, patois, argots...  eth breton, eth basc, eth bearnés, eth gascon, eth provençau, toti es occitans, eth catalan, eth cors…" Macron sap ben ben qué ei er occitan (per aquerò ditz “toti es occitans”) però profite entà contentar ad aqueri qu’an renonciat ad aguesta unitat: repasse quauqui dialèctes e nomène, en tot relacionar-les, de forma lèja damb era paraula “patois”.

Er aragonés auec ua polida exposicion en 2019 titolada "L'aragonés, un patrimonio común" e er Occitan dera Val d'Aran n'a ua en aguesti moments, que cor, des de hè quauqui ans, per diuèrses sales d'exposicions, titolada "Er aranés, er occitan de Catalonha". Se presentèc hè uns dies en Pònt de Suert. Son lengües de conservacion dificila.

Non veigui eth besonh de crear un musèu-ciutat dera lengua francesa (se presente coma un centre de dinamizacion e de trabalh), coma non sigue entara perpetuitat e glòria de Macron, o que n'i a que son espantats per ua cèrta queiguda deth francés a nivèu internacionau. Diden que pèrd posicions.

Era Ciutat internacionau deth francés non va contra er occitan dirèctament, però le dèishe morir. Ditz Macron: "Cada un a eth dret de conéisher, parlar, transméter era sua o es sues lengües, ei un dret non negociable. Totes es lengües son iguals deth punt d'enguarda dera dignitat. E, ei per açò que voi qu'es nòstes lengües regionaus [er occitan] siguen milhor ensenhades e preservades, que tròben era sua plaça en espaci public en un just equilibri entre eth sòn papèr d'anclatge de lengua regionau e eth papèr essenciau de coesion dera lengua nacionau". Paraules... bla, bla, bla... Aguestes bones intencions aurien d'auer un efècte enes accions:  ath cant des mès de dus cent millions d’èuros entara Ciutat deth francés i aurien d'auer quauqui milions entar occitan e es demès lengües. Açò ei un atac ara lengua occitana, per falta de socors, acompanhat de bones paraules. E entà condimenta'c Macron, tanben laudèc ar Abat Gregòri, emblèma, ena Revolucion francesa, dera persecucion der occitan e des autes lengües.

Hè uns ans era Generalitat de Catalonha projectèc era Casa des Lengües, que finalament non se podec hèr; arren a veir damb era sobèrbia dera Ciutat dera Lengua Francesa. Ena Casa des lengües se volie dar valor ara lengua de cadun.

Ena Val Maira, enes Alps italians, en Draonièr, i a un musèu-centre de dinamizacion sus era lengua occitana promoigut pera associacion Espaci occitan (nòm deth musèu), de financiacion publica. Ei un musèu emblematic, qu'existís des der an 2001 e que pòt servir de modèl entà crear quauquarren de semblant ena Val d'Aran; per exemple en aqueth inacabat centre CAT emplaçat en Les, ena carretèra nacionau, que poderie èster un lòc de referéncia dera occitanitat deth país.

Macron ditz qu'açò "non ei un projècte de Tartuffe" (referint-se ara obra de Molière, "Tartuffe", que representèc entà Lois XIV en aguest espaci qu'ocupe era Ciutat dera lengua francesa). "Tartuffe", en aguest cas, serie un òme que mostresse era fè ena lengua francesa, però que siguesse conscient dera sua manipulacion e deth poder que pot proporcionar-li aguesta imatge de devocion. Un faus credent, un impostor.

Efectivament, Macron inaugurèc un projècte "Tartuffe": Eth pair-sénher de Macron ère de Florensac; era mair-sénher ère de Tarba; de petits, en casa, es pairs-sénhers sonque parlauen occitan; es mès vielhs non sabien eth francés. De mainatge Macron passaue es vacances en Banhères de Bigorra damb es pairs de sa mair. Era Ciutat dera lengua francesa: un projècte "Tartuffe".

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article