En passat noveme, s’amassèc era Seccion aranesa der Institut d’Estudis Aranesi. Era orden deth dia: aprobacion dera acta dera session anteriora, informe des darrères actuacions, paraules a ahíger ath Diccionari der aranés… e en precs e preguntes sorgís eth dobte que plantege eth madeish president dera Seccion (Miquèu Segalàs): cau emplegar eth trèma en Preïstòria? Cau escríuer “reinscripcion” o “reïnscripcion”?… E comence eth debat; ei ua reflexion que sonque aportarà arguments improvisats, sense préner determinacions entò ua auta amassada ena que se consideraràn totes es posicions e figurarà ena orden deth dia.

Es libres de consulta apareishen dessús dera taula, es ordenadors s’escauen e es opinions comencen a préner lum:

* Ena major part des diccionaris occitans pòrten trèma: Laus, Cantalausa, Pojada-Balaguer, Ubaud, Per Noste, Rei Béthvéder, CREO de Provença, Atau qu’es ditz, Faure, Lagarde, Rapin, Tot en òc (Mirelha Braç, Robert Martí, Alan Roch e Claudi Serras)... Er occitan a molti diccionaris. Però i an dobtes: Eth Diccionari dera Acadèmia occitana-Consistòri del Gai Saber, hè uns ans auien “preïstòria” damb trèma però ena darrèra version non la i met; i a ua evolucion.

** Eth CLO, en 2007, indicaue enes Preconizacions de la Lenga Occitana que “Dins los mots compausats, s’emplega lo trèma sonque après los prefixes leugièrs d’una sola sillaba: reünir, proïbir, coïncidir, Preïstòria. Se bota pas ges de trèma après los prefixes pesants de mai d’una sillaba e se fa fisança al legeire per los reconéisser: Protoistòria, infrauman, antiunionista”. Non mos quede massa clar: “preïstòria” damb trèma, “protoistòria” sense. Pr’amor de que i a confiança en lector en ues paraules e enes autes non?

*** Er emplec enquia ara ena varianta aranesa a estat diuèrs: enes Leis deth Parlament de Catalonha “reutilizacion” apareish 16 viatges sense trèma e 8 damb trèma, “reütilizacion”. Enes libres de tèxte de quatau, cincau e sisau de primària i a “reiteracion” e “reunion”, sense trèma. Eth Diccionari der aranés dera Acadèmia a recuelhut “preistòria”, sense trèma, e “reünion”, “reütilizar” e “reünificar” damb trèma. Enes documents en aranés, hèti enes darrèrs 40 ans, se barregen de manèra caprichosa es dues formes, damb e sense trèma. I an vacillacions.

**** Eth 6 de Juriòl de 2019 era Acadèmia aranesa dera lengua occitana, en plen, amassada ena sala Puig i Cadafalch der Institut d’Estudis Catalans en Barcelona, determinèc qu’ena qüestion deth trèma damb prefixe “pre” o “re”, calie emplegar mès temps entà determinar-la.

Eth trèma, en generau, ei complicat. Alibèrt non la tracte damb massa extension e en cas de “pre-” e “re-” sonque trobam, ena introduccion dera Gramatica, “preïstòria” damb trèma e en tèxte “reunidas” sense  trèma. Contradiccions...

Entath catalan tot e que non i a diftong dempús d’un prefixe acabat en vocau non metem trèma: reunió, preinscripció… E ditz era Acadèmia deth catalan (IEC) que “Si no es posa èmfasi en el prefix la pronúncia amb diftòng és la més habitual…” e alavetz eth trèma non a sentit. En occitan passe lo de madeish, pèrd sentit en non prononciar-se. Ei bon que mos apropem ara norma deth catalan!

Era Acadèmia aurà de considerar diuèrses causes:

1. Era decision a de respóner ara coeréncia deth sistèma, ath sòn emplec, e ara lengua occitana, d’un punt d’enguarda diacronic e sincronic. Tan coerent pòt èster méter trèma coma non. Podem èster en coeréncia damb Alibèrt, que procure evitar eth trèma, e non estar-ne damb era majoria des diccionaris actuaus. Podem èster coerents damb es libres de tèxte des escòles araneses e non estar-ne damb era nòrma occitana mès difosa.

2. I a eth principi de qu’era norma a d’èster clara e unica.

Personaument sò per acceptar coma corrèctes es dues formes:“preistòria” e “preïstòria”, “reünion” e “reunion”… pr’amor qu’era practica mos a portat a emplegar es dues damb responsabilitat, perque responen a variacions ena prononciacion que mos cau respectar (i a persones qu’en parlar hèn eth diftòng e d’auti er iat —pògui—), pr’amor qu’er usatge deth trèma o non, non confon as emplegaires...

De mès en mès i a normatives qu’accèpten dues ortografies, entà èster mès englobantes e entà facilitar as usuaris eth sòn emplec. Per exemple er espanhòl considère corrèctes  alhelí-alelí, atmósfera-atmosfera, bisnieto-biznieto, cinc-zinc, decolorar-descolorar, doscientos-docientos, forúnculo-furúnculo, yerba-hierba,  isóbara-isobara, paradisiaco-paradisíaco, período-periodo, reptil-réptil, subversión-suversion, tal vez-talvez, transfusión-trasfusión, hurraca-urraca, yudo-judo… e moltes, moltes mès. Perqué en occitans, auriem d’èster mès estrictes en un mon cada dia mès fluïd? (Ena majoria des diccionaris occitans met “fluid”, sense trèma). Alibèrt tanben admet formes dobles: ungla-ongla, ponh-punh... respectant es prononciacions de cada un.

Cau qu’era Acadèmia aranesa dera lengua occitana decidisque en ua projeccion ampla, considerant tota era lengua.