Quan s’inicièc era promocion der occitan, ena Val d’Aran, se viuec coma ua passion sociau. Èren es començaments des ans 80 deth sègle passat. Era efervescéncia anaue amassa damb era transformacion-milhora deth servici sociau e especiaument deth sanitari.  Se bastic er actuau Espitau Val d’Aran, inaugurat er an 1985; era lengua pròpia ena rotulacion e comunicats auie ua preséncia elevada. Encara aué, quauques senhalizacions, en occitan, d’aquera epòca, son visibles.

Era lengua tanben guarís. S’a demostrat qu’ua milhor salut ei directament relacionada damb era lengua d’atencion ath pacient.

Enes païsi catalans viuem moviments problematics en encastre sanitari: enfermères que se nèguen a apréner eth catalan, eth govèrn balear qu’elimine eth requisit deth catalan entre eth personau sanitari, un pacient que se sent mautractat peth mensprètz ara sua lengua, Carme Junyent que s’a trobat damb dificultats entà poder morir en catalan...

Eth govèrn de Catalonha posse accions: corsi especifics, promocion dera definicion dera lengua dera salut amassa damb eth IEC, campanhes publicitàries especifiques entar encastre sanitari…  Analisem ena Val d’Aran:

1. Cada viatge que vau entar Espitau Val d’Aran, centre deth tractament sanitari aranés prengui imatges des comunicacions, ena planta d’entrada:  i a ua grana barreja de comunicacions enes tres lengües oficiaus. Non i a directritzes. Entà èster mès concrèts referisqui er estat, un dia quinsevolh, eth passat 8 de deseme: abans d’entrar tròbi senhalizacions que sonque son en occitan (er indicatiu der espitau, era senhalizacion des òbres que s’i hèn e eth rebrembe dera inauguracion). Un viatge laguens trobam un shinhau de tot: es pantalhes informatives  barregen, sense cap orden, er emplec des tres lengües; era catalana ei majoritària;  i a un gran plafon, deth Conselh Generau, animant a parlar er aranés; es indicatius des dependéncies son en occitan e tanben n’i a en catalan; des ath torn des 20 impresi que se tròben enes mostraris 14 son en catalan, 8 en castelhan e 2 en occitan; enes plafons ath long de totes es consultes dera planta baisha  trobam 45 petits panèus, mesura fòli, en catalan, 8 en occitan e 4 en castelhan; ena bibliotèca de pediatria trobam libres infantils en totes es lengues, tanben en occitan; ena entrada de bères consultes trobam un indicatiu convidant a lauar-se es mans ena entrada dera consulta, sonque en occitan; e ena zòna de rais i a un indicatiu avisant deth perilh entàs embarasades qu’ei sonque en castelhan e en catalan. I a ua barreja de situacions, era lengua occitana i e presenta però sense critèri, e non ei majoritària, en tot depéner des volontarismes deth professionau que se n’ocupe.

2. Non i a corsi especifics de lengua, ne facilitats entà estudiar-la, entath personau sanitari e alavetz sonque es occitanoparlants d’origen e es mès sensibles ad aguest ahèr, qu’an seguit ua formacion, an ua possibilitat d’emplec dera lengua.

3. Era major part dera poblacion aranesa, emplegue eth castelhan ena sua relacion damb eth personau medic e era preséncia der occitan se torne insignificanta. En 2008, er emplec der occitan enes relacions mediques s’apropaue ath 10 %. Er emplec der occitan pèrd posicions. Hè 40 ans era lengua majoritària enes relacions sanitàries araneses ère er occitan e en segon lòc eth catalan, damb ua considerabla distància respècte deth castelhan.

4. A nivèu de vocabularis especifics dera profession eth catalan compde damb mès de trenta recuelhs terminologics qu’ajuden en desvolopament der emplec dera lengua ena profession. Er occitan sonque a eth Diccionari dera COVID realizat en 2022, per Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, jos era direccion deth TERMCAT e dera Fundacion Dr. Antoni Esteve. A uns 500 tèrmes. Ei consultable en línia, ei un inici…, però ei pòc.

5. Era Web des Servicis Assistenciaus Integraus d’Aran, manten un bon nivèu d’emplec dera lengua pròpria. Er accés ei possible en catalan, castelhan e aranés. Era Web de Salut dera Generalitat de Catalonha tanben a preséncia der occitan; ei accessibla en “català”, “castellano”, “english” e “occitan aranés”. Possiblament ei era web departamentau dera Generalitat damb ua major preséncia der occitan. Hè 40 ans, en 1983, eth Departament de Sanitat (ara Salut) ja hège emplec der occitan aranés. E darrerament auem gaudit des prumèrs anoncis ena TV3, tà tota Catalonha, hèti en encastre dera prevencion, peth Departament de Salut.

En conclusion: i a preséncia der occitan en encastre sanitari aranés; segurament ei eth solet lòc deth mon a on er occitan ei visible ena sanitat (I an experiéncies positives, coma era d’aqueth pacient qu’ère satisfèt per escotar er aranés, mentres l’operauen en quirofan der Espitau…). Però... i a mancances de corsi, de campanhes especifiques, d’orientacions e de recerca en emplec dera lengua occitana en encastre sanitari. Falte projècte! E... èm en un moment de pèrta rapida deth sòn emplec.