En França, coneissem un President de la Republica que foguèt elegit sens jamai aver agut de mandat electoral abans. En Argentina, Javier Milei foguèt elegit President, en decembre passat, sens jamai aver tastat a la politica.

Cossí se far elegir President de la Republica sens jamai aver fach de politica? Es coma voler laurar un camp sens jamai aver menat un tractor? Es coma voler pilotar un 747 sens jamai aver pilotat. E pasmens...

Un ancien jogaire de fotbòl, un ancian cantaire de Ròck, un productor de T.V., un economista liberal libertarian foguèt elegit amb mai de cinquanta-cinc de cent President d’Argentina. Estonant, non! Cossí se fa?

Ja, quora l’òm sap qu’en Argentina i a quaranta de cent de paures qu’ensajan de se subreviure dins los bidonvilas, que quatre personas sus dètz vivon jol sulhet de pauretat, que l’inflacion es de cent-quaranta-tres de cent en doas mila vint-e-tres; aquò vos esclaira l’agach.

Fàcia a aquel ocean de pauretat e de desesperança, Milei se presenta coma lo salvador. Afortís sens ges de compés, que la classa politica tota, de l’esquèrra a la drecha, es una casta de raubaires. E cal l’escotar o dire: vulgaritat, otrança, paraulas tusts sens presa en compte de la vertat. Escopís una paraula sexista, misogina, racista, climatoseptica.

Al nom de la libertat, l’ultraliberalista libertarian qu’es Milei fa tombar las normas. Aprèp aquela del lengatge ne vòl abolir al mens tres cents de mai. N’acabar amb los dreches del trabalhaires. N’acabar amb l’enquadrament dels loguièrs. Restrénher lo drech de cauma. Empachar de manifestar... La tièra seriá longa de tròp!

Mas per èsser elegit President cal anar mai luènh. La paraula descabestrada sufís pas. Cal anar mai luènh per pertocar a las tripas los electors. Cal s’apuejar sus la simbolica. E per aquò aligar lo poder de la paraula a la fòrça simbolica de l’ostís. Pas un ostís causit a l’asart. Non! Un ostís que rondina a las aurelhas de totas e totes: la tronçonaira.

La tronçonaira petarradissa, enfumaira del motur e gingolaira de la cadena, portada en plaça publica a bot de braç per un candidat president mal embocat. Tronçonaira: simbòl de trencadura neta amb la politica d’abans, de trencadura franca dins totes los servicis publics de l’estat,... e benlèu exutòri a la colèra e a la desesperança dels paures ...

Se per luchar contra la desesperança d’un pòble, la sola responsa es la tronçonaira, avoatz qu’es un pauc cortet. Mas, lo “Trump de la Pampa” es a la manòbra. Que nos resèrva Argentina las setmanas venentas?