Antonin Perbòsc (1861-1944), poèta e gramatic, diguie en tot referir-se ara lengua occitana que son cent parlars que non ne hèn sonque un. Er “un” ei definit per estandard.

Era lengua occitana a un estandard, que s’emplegue ena administracion, ena educacion, enes mieis... Se pòt pensar qu’ei pòc definit e açò ei pr’amor dera mancança d’ua institucion qu’age per encargue democratic e institucionau era responsabilitat de determinar-lo. En 1945 per iniciativa populara se creèc er Institut d’Estudis Occitans que volec seguir eth modèl der Institut d’Estudis Catalans e que pendent diuèrses annades exercic era responsabilitat de definir era lengua fonamentada enes principis des trobadors e d’Alibèrt. Hec un gran papèr normativizador, però er IEO non gaudic deth reconeishement governamentau e a començament des 80, deth sègle passat, patic ua crisi intèrna qu’acabèc damb eth sòn papèr d’autoritat lingüistica.

Era Generalitat de Catalonha, qu’a reconeishut coma lengua oficiau er occitan, creèc en 2014 er Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, com a autoritat lingüistica, que s’a encuedat dera definicion der estandard dera lengua occitana, en Catalonha, en tot auer en compde es principis der IEO e d’aqueres autes estructures qu’an continuat damb eth sòn legat, maugrat era manca de reconeishement dera autoritat lingüistica per part des govèrns francés e italian.

Aué mos enfrentam a moviments tendents a anar contra es causes fixades, contra es solucions definitives… viuem un ritme rapid de cambis continus e auem pòur de méter normes. Se viu damb flexibilitat. En 2010, en Parlament de Catalonha, en procés de reflexions sus era elaboracion dera Lei der occitan, un catedratic universitari e un antic president der IEO neguèren era existéncia der estandard dera lengua occitana. Hège pòqui ans qu’eth catedratic emplegaue e defensaue ua forma d’estandard e hège quate ans qu’eth representant der IEO auie anat entath madeish Parlament e es sues prumères paraules, as deputats catalans, sigueren “vos parlarè en occitan estandard”.

Aué en dia es contradiccions son ua arma mès contra es vertats absolutes. Açò ei atau en toti es encastres dera vida. Arren ei completament cèrt, semble que non podem fixar uns principis, creir-mo’les e trabalhar a compdar d’eri.  Aguest moviment deth pensament a vengut recuelhut per Zygmunt Bauman, sociològ e filosòf d’origen judiu e de nacionalitat polonesa e britanica (1925-2017). Aué tot se torne precari, provisionau, damb ganes de nauetats e Bauman propòse eth concèpte dera modernitat liquida, de societat liquida entà definir eth moment actuau dera istòria. Aguest madeish concèpte la podem aplicar ara normativa dera lengua occitana, ua normativa liquida, que mos ajude a compréner era creishenta preséncia de variacions, de dobtes, de vacilacions. Aué, entara lengua occitana, non ei de besonh ua fixacion inquebrantabla, non mos cau ua referéncia inamovibla, non cau cercar ua norma solida e fixa coma pòt auer era lengua francesa. Es cambis se produïssen continuament e era nòsta normativa s’a de poder adaptar, s’a d’acomodar as moiments, s’a d’adequar as espacis diferents… Non pòt èster lo de madeish era norma escrita de Tolosa en 1935, qu’era norma aranesa deth sègle XXI. Eth temps e er espaci produïssen cambiaments e adaptacions. Però, es dues, partisssen d’ua madeisha estructura que s’adapte as besonhs e as circomstàncies. Non ei ua norma solida; ei ua norma liquida, que va prenent forma segontes es besonhs e es espacis. E açò non contradís a Alibèrt que ja concebie un gran respècte pera variacion. Era definicion de liquiditat dera lengua ei un concèpte que mos conven: ua norma que s’adapte as besonhs deth Bearn e de Provença, as deth cornèr mès petit e as de parçans mès importants, e que non pèrd coeréncia, ath contrari, ei un concèpte de continuïtat damb aqueres vielhes preconizacions d’ua lengua adaptada ath territòri, ara anima deth lòc, ara forma de sénter… Era norma d’Alibèrt s’adapte, coma era aigua que entre en un envàs, as besonhs dera Val d’Aran, as des Condes de Bodon, as tèxtes de Roqueta… Eth concèpte non ei nau. A estat tractat per diuèrses persones en tot parlar de “norma flexibla”, “normativa sopla”… En tot cas s’adapte milhor a un concèpte sociologic actuau que se hè present enes diuèrsi encastres dera vida.

Aguesta setmana er Institut d’Estudis Aranesi- Acadèmia aranesa dera lengua occitana s’amassarà damb eth Plen der Institut d’Estudis Catalans, ena sedença der IEC, entà intercambiar propòstes e coneishements e segur que s’i parlarà dera elaboracion der estandard; en definitiva er IEC e er IEA-AALO son es dues acadèmies, damb autoritat de lengua, de Catalonha, des sues lengües oficiaus; es prumèrs entath catalan, damb ua istòria de mès de cent ans e es dusaus entar occitan e damb dètz ans d’existéncia. Qu’agen intercambis ei de besonh e s’a mès arriben a acòrds, alavetz, er èxit ei totau.