CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Opinion

Eth Conselh d’Euròpa s’ocupe der occitan

Eth Conselh d’Euròpa s’ocupe der occitan
Eth Conselh d’Euròpa s’ocupe der occitan | Conselh Generau d'Aran
Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau ei èx-president der Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO)

Mai d’informacions

Eth govèrn espanhòl non protegís er occitan.

Es govèrns francés e italian encara mens.

 

Er an 1992 eth govèrn espanhòl signèc era Carta Europèa des Lengües Regionaus o Minoritàries e la retifiquec er an 2001. Era ratificacion obligue ar Estat espanhòl ath compliment d’ua seria d’obligacions, en benefici dera promocion des lengües autes qu’eth castelhan. Era Carta Europèa, qu’ei promoiguda peth Conselh d’Euròpa, determine dus nivèus de proteccion: un entad aqueres lengües que non son oficiaus e un aute de mès pregond entàs lengües oficiaus. Eth cas der occitan, ath delà deth 2006, en que se convertís en ua lengua oficiau, pera sua declaracion en Estatut d’Autonomia, passe der encastre de proteccion de nivèu II ath de nivèu III (lengües oficiaus). Donques eth Govèrn espanhòl aquerís damb er occitan es madeishes obligacions que damb eth catalan, es euskera o eth galhèc. Es obligacions van des dera facilitacion der emplec dera lengua ena educacion, ena administracion, ena justícia, enes mieis de comunicación… ath sòn ensenhament ena universitat, era promocion en toti es encastres sociaus...

Cada cèrt temps un Comitat d’Expèrts deth Conselh d’Euròpa elabòre un informe sus eth compliment des compromisi. Entà elaborar-lo demane abans informe ath Govèrn Espanhòl, qu’ath sòn temps demane un informe ara Generalitat de Catalonha (podetz consultar eth darrèr informe dera Generalitat aciu). Ei er informe 6au.; siguec presentat per Espanha eth mes d’Agost de 2023 e ara eth Conselh d’Euròpa l’avalore. Eth periòde analisat ei eth que va des deth 2017 a 2021. Entà avalorar-lo eth Comitat deth Conselh d’Europa envie ua delegacion de quate representants a determinar es accions positives e es mancances en sòn compliment. Era Delegacion s’a amassat aguesta darrèra setmana damb representants dera lengua occitana en Catalonha: Generalitat, Conselh Generau, Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia, Universitat, mèstres de primària… e damb totes es aportacions eth Comitat elaborarà eth sòn informe, e eth Comitat de Ministres deth Conselh d’Euròpa en diderà es conclusions. Era forma ei corrècta. Ja se hec atau enes auti cinc informes anteriors.

Ena promocion dera lengua occitana en Estat espanhòl i an tres actors compromesi: eth govèrn der Estat, eth govèrn dera Generalitat e eth govèrn deth Conselh Generau. D’ua forma o ua auta toti tres son Estat espanhòl. Er informe finau a de referir es accions concrètes, es programes que cada un d’aguesti govèrns apòrte ath compliment dera Carta europèa. En informe finau i queden reflexades es mancances o es compliments que i an ena preséncia der occitan enes diuèrsi encastres dera vida sociau. Se hè un repàs dera promocion dera lengua ena educacion, ena sanitat, enes servicis publics, enes cambres de representants, ena justícia, enes mieis de comunicación, enes productes comerciaus, ena cultura…

Era Generalitat de Catalonha e eth Conselh generau d’Aran son actors ena promocion der occitan. Ac hèn milhor o pitjor, però se botgen. Hèn accions ath torn der occitan. E a mès, an estructures de coordinacion entre es dus govèrns Era sua activitat ei valorabla, ei milhorabla, a viatges ei denunciabla e açò genère debat politic, reaccions... Eth govèrn der Estat non a hèt arren!

Era forma de presentacion der informe finau ei era de repassar compromís per compromís e detalhar entà cada un d’eri eth grad de compliment, es èxits e es mancances. Finalament eth Comitat de Ministres deth Conselh de Euròpa hè recomanacions qu’aurie de seguir er Estat espanhòl entath compliment adequat.

Er Govèrn der Estat hec en 2020, a trauès dera Oficina de lengues, un reconeishement dera sua inactivitat e dèc ua respòsta as Recomanacions deth Comitat ena que reiteraue eth sòn compromís damb era proteccion e promocion dera lengua occitana (e des autes lengües regionaus e minoritàries) en dialòg damb era Generalitat de Catalonha (e es autes comunitats).

En periòde 2017-2021 era intervencion der estat, ena proteccion der occitan, siguec nulla, inexistenta, e de ben segur qu’er informe finau ac deisharà clar. Non hec arren! Non siguec enquia 2022 e 2023 qu’eth govèrn der Estat espanhòl, pèr emmenes e intervencions d’ERC, comencèc a includir ua subvencion ar Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, permetec er emplec der occitan en Congrès des deputats… Eth 7au informe, eth deth periòde posterior, serà mès favorable ath govèrn espanhòl. Peth moment non n’ei. En tornaram a parlar quan se publique.

 E entretant en França, en Itàlia, signèren era Carta en 1999 e 2000, respectivament, però non l’an ratificada e donques es sues lengües non son tengudes en compde peth Conselh d’Euròpa que sonque se n’encuede, der occitan, en Estat espanhòl.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article