Opinion
Trèvas brigalhaias (I)
Es dintre tèsta. E pi, d’un còup, tòrna, de causas ancianas, que davalan coma la granhòla.
E pi se’n van mai. Dintre tèsta, sempre.
Enfança
Monsur Bailet lo sigalenc, en la valaa d’Esteron, que mi parlava un pauc occitan gavòt. Lo sieu cat mi grafinha sensa rason.
Lo paire d’escolan que se fa secar à l’angle de la carriera, que senteriam lo pet dal revòlver.
L’amic Miquel que fa s’escotisme amb ieu, que retròbo en fac de Drech amb ieu pi que se sèm plus jamai vistes.
Cambiar las causas
Descubèrta de realitats escondüas. L’escritura dal vietnamian ven de l’occitan, via lo portugués. Revelacions sus revelacions. Alora far conóisser.
Per l’avenir, discutre, far de compromeses, organizar.
Aviam la jovença per nosautres e la vòlha de far cambiar l’avenir. Participar al combat democratic e ganhar legalament per nòstras ideas. Donar una reconoissença e una legitimitat a la lenga occitana. E, pragmaticament començar regions per regions. Amb Jaume eriam anats a Ais, Avinhon, Niça... per provar de far montar l’alhòli dins un gropet d’occitanistas esparpalhats. Un jove e un ancian, un tandem per convéncer d’autres, ancians convençuts o joves motivats. Mas las ideas secan amb lo temps e al solelh?
Lo grop de Gard e Ardecha vivoteava al mens. Niça èra un molon d’individuals.
D’acamps amb Eric, Felip, e d’autres. Ren donats. D’articles dins la premsa regionala dificils d’aver. Gaire de que èstre ravit...
Avèm ben de que darrier nosautres, libres, referéncias, articles, istoric. Mas gaire d’argent mas ben de vòlha.
Mas pauc de resultats quora se presenteriam. Anestèsia generala.
Lo sistèma se defende.
Ren bolega al final, per cambiar lo sistèma, entrar dins los sieus còdes per decodar e cambiar de logicial... Matritz que ne’n sortirem jamai...
Pi l’esper. Un apòstol de la pichina pàtria de Niça existe. Se fa conóisser per un libre, es editor, ajua.
Liege, publica, a una ret de coneissenças larga.
Totplen de monde vira a l’entorn. De joves dal fotbòl, de vielhs militants regalhardits, de gents interessats per la politica, de monde interessats per la lenga un pauc tanben.
Mas sembla talament ierarquizat que sembla finalament pauc estructurat. Tot passa per lo cap.
E pi de publicacions, que l’avèm ajuat de trobar. Una difusion coma jamai. Mas lo costat barrat de l’occitanisme politic juga lo colhon a domicili e escupisse sus l’esfòrç quora los niçards fan una ora e mieja de trajet.
Occitània numer one? (Occitània numero un?)
Aeropòrt de Niça còsta d’Azur, primier d’Occitània. Mai granda ciutat de França d’èstre francesa lo mai tardivament, après lo 1860, integraia al reialme/empèri/republica de França (Argeria lo 1830 e Corsega lo 1768... que son doncas mai francesas que nosautres o mai ancianament francesas per o dire autrament).
Bòn per lo rèsta, per l’occitan sèm gaire en posicion primiera. Fasèm coma polèm.
Mas una nòva, Made in China? —son especialistas amb las minoritats —sabètz tibetans, oïgors...—
Doncas lèu un film en occitan virat dins los Alps Maritimes? Mas sensa paraulas alora...
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari