Eth passat 16 de hereuèr, Camille Marvin —Camila, Cam— presentèc en Seminari de Sociolingüística i Politica Lingüística deth CUSC, Centre de Recerca en Sociolingüistica e Comunicacion dera Universitat de Barcelona eth trabalh “Política lingüística de lengües minorizades e eth benestar: eth cas des comunitats escolares araneses”. I auec ua bona assisténcia, d’un vintea de persones. Dera Val d’Aran sonque era coordinadora LIC deth Departament d’Educacion e jo madeish.

Camila ei ua joena antropologa nòrd-americana, de Texas, qu’a hèt un master ena Universitat dera Sorbona en París e qu’ara hè eth doctorat ena Universitat Oberta de Catalonha, en tot estudiar era sociolingüistica des escòles araneses.

Camila a conviscut pendent tot un cors escolar (2022-2023) damb alumnes e mèstres dera escòla aranesa. A hèt un trabalh d’investigacion etnografica sus er emplec der occitan. Ei eth prumèr sus aguesta tematica. Era investigacion etnografica se caracterize per hèr observacion continuada, pendent un periòde long de temps, coma participant en hèt investigat e damb er emplec dera reflexion e dera entrevista damb es actors. Ei eth metòde d’investigacion sociau per excelléncia, que descriu de forma objetiva (Camila non ei aranesa, ne catalana, ne espanhòla, ne francesa) es diuèrsi aspèctes dera societat, e en aguest cas dera lengua. Er estudi de Camila ei eth mès complèt, eth mès relheuant que s’a hèt en aguest encastre.

Camila apòrte criticament diuèrses opinions coma qu’era politica lingüistica der occitan en Aran ei basicament centrada ena escòla, damb pòqui supòrts extèrns, qu’era economia deth torisme hè qu’es trebalhadors temporèrs que cobrissen es besonhs non parlen occitan e non senten eth besonh d’aprener-lo, qu’eth castelhan ei era lengua dominanta e egemonica, que i a besonh de promocion dera lengua pròpria, especiaument entre es joeni...

Demoram damb fòrça interès era lectura deth sòn trabalh, però peth moment era sua participacion en seminari mos apòrte un argument centrau: i a ua situacion de precarietat ena promocion der occitan ena escòla aranesa. Aguesta precarietat se manifèste en diuèrses circonstàncies: a) Manca de publicacions en occitan, en tot méter coma exemple condes as que se les a substituït (per part deth professor) er escrit en castelhan pera traduccion en aranés, per miei d’un papèr pegat; b) manca de professors damb formacion en aranés enes substitucions e damb problèmes de lotjament ena Val d’Aran (e damb pòques ganes d’estabilizar-se); c) un excés de cambis de programes e d’instruccions damb pòc de temps entà madurar-les; d) manca de projècte generau que hè que cada escòla cree un projècte pedagogic diferent, en tot deishar era responsabilitat en mans des professors, que se senten coma “guardians der aranés” sense es supòrts de besonh...

Ditz Camila qu’es mèstres an un trabalh fòrça complèxe pera barreja de lengües e eth cambi continu en passar d’ua assignatura ara auta. Açò genère que tot e qu’eth professorat manten uns principis pedagogics, uns critèris, en emplec dera lengua, er alumnat acabe emplegant tostemp ena lengua que vò, qu’acostume a èster eth castelhan. Eth resultat non ei bon.

Açò se complique damb eth hèt que i a mainatges de procedéncies molt diuèrses que creen frontères entre eri. Calerie “desfronterizar” ditz Camila. Es migrants qüestionen molt er occitan. Aguestes persones d’origines luenhanes considèren prioritària era utilitat der espanhòl e deth francés. Ua senhora de Bulgaria diguie a Camila: “Se vòlen ua lengua minoritària [eth catalan] està ben, però dues, ei massa”.

Entà Camila, tot passe per desvolopar era filosofia deth benestar, qu’a moltes configuracions, de seguretat, d’autonomia, de supòrt, d’alegria… Cau qu’era escòla produïsque un benestar inclusiu entà toti es escolans e entà totes es families. Eth benestar dera lengua a d’auer en compde eth benestar des parlants.

Camila a ua auta valor: pendent tot eth temps dera recerca a aprés er occitan e ara ei ben capabla d’auer convèrses en aguesta lengua. Era sua exposicion en Seminari siguec en occitan; ei eth prumèr viatge qu’aguesta n’ei era lengua de comunicación d’un doctorat ena UB.

Es responsables dera politica lingüistica deth Conselh Generau d’Aran e dera Generalitat de Catalonha harien ben en auer un cambi d’impressions, un assessorament, ues orientacions damb Camila, ja qu’ei era expèrta extèrna que mès a reflexionat sus era situacion dera lengua pròpia d’Aran ena escòla. A mès, a era, li agrade de parlar-ne. Atau dilhèu poderien compréner pr’amor de qué afirme qu’era Generalitat non comprén eth cas dera Val d’Aran (i a ua imatge de mistèri sus Aran), o qu’eth Conselh Generau non s’ocupe des sues foncions ena escòla, o qu’era relacion politica entre Catalonha e Aran ei molt particulara, o qu’er excès de proximitat dera administracion aranesa damb es ciutadans genère manca d’objectivitat, tractaments interessats, vicis e defèctes de dificil solucion… Parlatz damb Camila!

✨La setmana que ve, sisena sessió del seminari del CUSC el curs 2023/2024!
🗣️@camille_marv, doctoranda @UOCartshum: «Política lingüística de llengües minoritzades i el bé-estar: el cas de les comunitats escolars araneses»
📆 DV 16F
🕠12 h
💻En línia
🔗https://t.co/GpD4zyQA7Spic.twitter.com/FdTJJr7i27

— CUSC-UB (@CuscUB) February 8, 2024

Som a la sisena sessió del seminari del CUSC el curs 2023/2024!
🗣️@camille_marv, doctoranda de la @UOCartshum
i l'Université de Mons, sobre «Política lingüística de llengües minoritzades i el bé-estar: el cas de les comunitats escolars araneses» pic.twitter.com/FhMLNOMnh1

— CUSC-UB (@CuscUB) February 16, 2024