Opinion
De grases de francizacion? Lo cas de “ti” vengut de “t-il” francés en dos dialèctes occitans e un pauc de lexic
En francés per evitar l’iat se siervon sovent de la letra t en situacion non etimologica. “Y a-t-il?” Parier per la deribacion. Stabylo > stabyloter, psycho > psychoter, textoter, eça. Benlèu ven de l’influéncia de la ligason coma dins “serait-il”. Brèu.
En occitan, a la nòstra conoissença, dos dialèctes presenton aquela forma.
1- En dialècte occitan provençal
En parlar provençau rodanenc es pron generalizat, exemple: “Es-ti possible de venir uèi?”. Es corrent d’usatge, regular. Mentre qu’en provençal general (maritime) non e se ditz “Es possible de venir encuei?”. “Ti” semblariá incorrècte aquí.
Es probablament una influéncia dal francés. Tanben, notarem en rodanenc entorn de Graveson, la prononciacion de tip nòrdoccitana transicionala amb lo francés de la terminason de vèrbe en - ar que passa a una forma que tende devèrs - èr. Quasi coma en l’oèst de Lemosin.
En parlar niçard, e encara benlèu de Niça vièlha e basta, es solament utilizat dins la formula de cortesia: “plèti Monsur! “ de “plaît-il” francés. Sabèm que la lenga consideraia coma digna, lo francés, a lo prestigi e pòl arribar que per far cortés s’emplegue en copiant lo francés aquela formula, dins las formulas de cortesia es qualqua ren de marcat. Mas es limitat d’usatge. Es aicí un grad de francizacion pron excepcional.
Lo lexic pòrta senon d’autras formas de francismes mai o mens ancians: misè sus la còsta, en provençal de l’oèst chivau (shivau en gascon), chin. Sensa parlar dau parlar popular amb al sufix - ian > ièn: ancian > ancièn, musician > musicièn, african > afriquèn cf. La chançon de Carneval “Siam mòrro lo sabèm, semblam toi d’afriquèns”.
2- En dialècte occitan creissentés - marchés
Es pron generalizat en aquel airal. “I a-ti dau monde”? (mas “i a qu’a” e non “i a ti* qu’a”). Es corrent d’usatge, regular.
Fa pensar, per proximitat amb l’airal de lenga d’Oui, a una influéncia dal francés.
Mas vesèm que la preséncia en provençal rodanenc interpèla autrament. Lo provençal fa ren limit amb la lenga d’Oui. Mas lo francés, forma estandard de la lenga d’Oui es ben present en contacte de l’occitan provençal dal fach que sigue soleta lenga oficiala sus lo sieu territòri.
D’un costat creissent e lo provençal rodanenc an integrat “ti” dal francés al sieu material dialectal per bastir de frasas interrogativas. Lo provençal rodanenc aguent d’alhors mens d’elements poguent èstre vectors de francizacion que lo creissent (proximitat geografica de l’airal d’Oui, bacins d’emplec parisenc, intermariatges amb Berrichons...). Pasmens a ben causit la mema inovacion qu’en Creissent. Es un grad de francizacion autre, mai generalizat que dins d’autres dialèctes occitans.
De l’autre avèm un emplec reduch de “ti” a aquela forma francizaia, limitaia, lexicalizaia. Coma se pòl trobar a Niça vila o dins d’autras ciutats d’Occitània.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Interrogativas en catalan ancian amb inversion subjècte-vèrb obligatòria:
Creus tu que ell fos obedient? Ferrer, Sermons XCIII
O verge Maria, e no sou vós temple puríssim de Déu? Ferrer, Sermons CXLI
Creus-ho tu, açò? Ferrer, Sermons XCIII
Enclisi per evitar la pausicion iniciala del clíitic:
Vols-ne auctoritat? Ferrer, Sermons XCVII passim
Creus-ho tu, açò? Ferrer, Sermons XCIII
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari