Eth 19 de març, dimars passat, en Congrès des Deputats, ena Comission de Sciencia, Innovacion e Universitats se valorèc e votèc ua Proposicion non de Lei sus er Institut d’Estudis Aranesi, presentada peth Grop Republican. Era proposicion ditz que:

1. Era Lengua occitana ei oficiau en Catalonha.

2. Er Estat Espanhòl signèc e ratifiquèc era carta Europea des Lengües Regionaus e Minoritàries (ena que se compromet a protegir-les).

3. Era Administracion Generau der Estat non a equiparat eth tractament der occitan damb eth des autes lengues, catalan, euskera e galhèc.

4. Viuem ua situacion sociolingüistica der occitan qu’ei preocupanta.

5. Ei de besonh ua intervencion dera administracion ena proteccion der occitan.

A continuacion hè ua descripcion sus eth papèr der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, es sues acttuacions e en destaque qu’ei era autoritat sus era lengua occitana. Explique quines son es sues foncions e acabe demanant ar Estat era assignacion de hons estructuraus entar IEA-AALO. Ei ua accion positiva, un auanç… Er IEA ei era soleta Acadèmia sus era lengua occitana.

Ath delà des intervencions enes pressupòsti de 2022 e 2023, ei eth prumèr viatge ena istòria qu’ua qüestion referida ara lengua occitana d’Aran, ar aranés, ei discutida e votada en Congreso. Eth prumèr viatge…

 Parlèc prumèr eth proposant, Francesc Marc Alvaro deth Grop Republican (ERC), que comencèc atau: “Anem a parlar d’un tresor de Catalunya, d’Espanya i d’Europa, que és l’aranès..., un tresor lingüístic del que tots ens hem de felicitar” e hè un recorrut en tot hèr ua descripcion dera lengua e ua analisi dera sua situacion sociolingüistica e era proteccion que li a dat Catalonha e acabe dident “venim a demanar un fons estructural public per aquesta Acadèmia, com tenem les altres Acadèmies d’Espanya, per dotar d’estabilitat aquesta institució científica”. E ac complementèc damb ua dita (en aranés) “Eth diable damb sèt guinhauets, que non pòt hèr sopes sense pan”. Sense recorsi non hèm arren. E finalament rebrembe que “no hi ha llengües petites, ni llengues de segon grau”.

Intervenguec a continuacion Amador Marqués, aranés, de Bossòst, de lengua mairau aranesa, en representacion deth Grop Socialista que hec tot eth discors en castelhan (aurie podut parlar en aranés) damb era excepcion de díder que “er aranés ei era lengua damb era que pensi e senti e qu’ei patrimòni de toti es espanhòls”. Amador reconeishec que “el aranés es una lengua minorizada” e justifiquèc que non dauen supòrt en tot anar contra era Generalitat, “que después de casi 14 años de la aprobación de la Ley del Occitano por el Parlament de Cataluña el despliegue efectivo de la norma todavia está por realizar… es necesario que la Generalitat financie en concertación con sus instituciones locales y territoriales”.

Per part d’Euskalerria Bildu intervenguec Marije Fullaondo que diguec “que todas la lenguas deben ser impulsadas…, aun mas si son minoritàrias o minorizadas”. Parlèc a continuacion Eduard Pujol de Junts per Catalunya qu’assegurèc “que més que un tresor l’aranès es un luxe, en el sentit que en parle Jesús Tuson en l’obra El luxe del llenguatge… Les llengües no mosseguen. L’Estat s’ha de mullar. No hi pot haver infrafinançament quan una llengua necessita tractament social d’urgència”. Peth grop Sumar, Sierra Caballero manifestèc que “… esta és la legislatura de la plurinacionalidad… y no hay discursos sobre la lengua sin recursos… siguiendo la estela de la Unesco, de la diversidad lingüistica es imprescindible que este país dedique recursos a todos los ámbitos que trabajen las lenguas, como el occitano”. Intervenguec per VOX, José Ramírez: “… las lenguas no tienen derechos, los que tienen  derechos son los hablantes… Yo soy miembro de la Real Academia de Córdoba… y del Estado central no hemos recibido nada, que recuerde...”. E finalament per part deth Grop Parlamentari Popular intervenguec Martin Blanco que dempús de saludar en catalan aportèc: “Me congratula que se traigan temas de este tipo al Congreso de los Diputados porque es responsabilidad de todos los españoles la defensa de nuestro patrimonio cultural colectivo, entre los que cuento con la lengua aranesa… el Valle de Aran es un ejemplo de convivencia lingüística…” e profitèc entà expressar-se sus era situacion deth catalan e deth castelhan en Catalonha e atacar era Generalitat.

Dempús de totes es intervencions arribèc era votacion. S’aprovèc era Proposicion: VOX votèc en contra (3 vòts), eth Grop Parlamentari Socialista s’abstenguec (12 vòts) e era rèsta votèren a favor (21vòts).

 Cau agraïr era iniciativa, qu’a elevat eth rang e eth nivèu der occitan en Estat, e eth vòt favorable ar occitan-aranés deth Grop Republican (ERC), e reconéisher era opinion, era bona sensibilitat e vòt a favor d’Eukalerria Bildu, de Junts per Catalunya, de Sumar e deth Grop Parlamentari Popular.