“Mieipartida e arringada deth cimalh dera ròca d’ua luada deth miserable lampit! Queigui dessús dera rebèlla tartèra que m’espadar-ne e me tirasse, en tot hèr bualhs de rocalha, sus eth plan.”  Aguesta ei era traduccion deth microrelat, originau en catalan, guanhador dera prumèra edicion de microrelats organizat en 2023 peth Centre Excursionista de Catalonha (CEC), Era sua autora ei Maria Mercè Riera Blanch, damb eth pseudonim “Era Roca”. Enguan se hè era segona convocatòria e s’i pòt presentar escrits en occitan, en quinsevolha varianta. I a temps enquiath 28 d’abriu; podetz trobar era informacion en https://cec.cat/concurs-de-microrelats-24/.

Un microrelat ei un relat molt breu. En cas d’aguest concors a d’auer un maxim de 30 paraules. Cau èster fòrça suggeridor e saber condensar eth messatge.

Eth CEC, ena sua convocatòria, a en compde era lengua d’Aran, però non ei cap eth prumèr viatge qu’eth CEC hè ua intervencion ena lengua nòsta. Era intervencion mès emblematica siguec era deth sòn sòci Juli Soler i Santaló en 1906 damb era publicacion dera òbra “La Vall d’Aran”, que compde damb mès de quate centes pagines. Ei ua òbra basicament d’excorsions; se’n relacionen mès de cent, e hè ua complèta descripcion des pòbles dera Val d’Aran; però ei eth prumèr document dera istòria damb contenguts lingüistics sus era varianta aranesa. Abans, en d’autes publicacions anteriores, podíem trobà’i quauques referéncies però non èren tostemp endonviades ne agradables. Metegam per exemple era de Sanpere y Miquel (Membre dera Reiau Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona), autor d’ua vintea de libres d’istòria e guanhador de Jòcs Floraus, qu’en 1886 escriuie: “El dialecto aranés … no ofrece ningún interés, por no tener literatura ni historia…, es Francia la que ha corrompido el catalán del valle, [a los araneses] les da vergüenza  [hablarlo] por creer que su lengua es un chapurreo que solo se presta a ridiculizar-les”. Quin domatge d’opinion!

Eth trabalh de 1906 daurís camin en estudi dera lengua d’Aran. Es prumèrs escrits de Jusèp Sandaran non apareisheren enquia 1907, e es trabalhs de Condò e des auti autors aranesi tardèren quauqui ans.

Era obra de Soler hè un petit recuelh de dites que n’anomène “aforistica popular”, e les escriu en occitan dera Val d’Aran, ena grafia suggerida per Soler, ena prumèra que i auec:”Et que ha vist en era val d’Aran un higuern (iuèrn) e un gabatx de bon, ja ha vist prou”, “Et que ha arrendat l’higuern era val d’Aran, jamès hi ha perdut”, “Plugeta d’Erué no n’entra en tarter”, “loung letg, loung bet” (“després de llarg temps dolent en ve llarg de bo”)… Dites qu’auem perdut, escrites en ua grafia fòrça particulara e damb bèra confusion fonetica, però per prumèr viatge constatam er emplec dera lengua pròpia.

En trabalh de 1906, Juli Soler, dedique dues planes ara descripcion dera varianta aranesa que “presenta diferencies molt marcades ab el català, si be no deixa de veure-s sa mateixa procedencia, formant abdós part de la gran familia provençal”. Soler place era lengua d’Aran laguens dera familia occitanoromanica. Hè ua descripcion des sues caracteristiques e concludís que “per les seves concordancies, presenta una completa identitat ab la llengua gascona” e ara fin dera òbra dedique sies pagines a un vocabulari aranés damb uns cinc cents mots; prumèra recopilacion lexica, dera varianta aranesa, dera qu’auem constància. E entà acabar era òbra hè un recuelh d’apruprètz mil nòms de lòc, testimòni dera toponimia pròpia. Era edicion de 1906 ei publicada per l’Avenç, però ena prumèra plana Juli Soler destaque qu’ei sòci deth CEC. Era segona edicion de 1933, qu’ei òbra deth CEC, presente quauques diferencies damb era prumèra, però consèrve, damb es correccions de besonh tota era part dera toponimia que correspon as excorsions descrites ena òbra.

Es aportacions deth Centre Excursionista de Catalonha ara Val d’Aran non s’acaben ena estructuracion e potenciacion der excursionisme. Destacam eth sòn papèr principau e protagonista ena introduccion der esquí ena Val d’Aran (podetz consultar era obra der IEA-AALO, Cent ans d’esquí ena Val d’Aran), en plaçament der observatòri meteorologic o ena expedicion istorico-arqueologica de 1907 (ben documentada ena publicacion de 2008 de Fundació La Caixa), un an dempús dera publicacion de Soler,  damb catalogacion des valors patrimoniaus aranesi... Testimonien ua inquietud e ua sensibilitat deth CEC per quinsevolh aspècte dera vida dera societat aranesa. Era lengua non ei un apart, n’a estat, tanben, un aspècte centrau.

 “Es montanhes s’arruquen de tan viscudes, temen qu’era mar les atrape. Cada passa, cada ventada, cada pèira lançada en riu, les apròpe mès ath futur salat” (Traduccion deth microrelat de Núria Masclans Serrat qu’en 2023 guanhèc eth segon prèmi damb eth pseudonim “Remuntada”)

Participatz en concors! Ei tà majors de 18 ans. Sonque cau escríuer 30 paraules; Hetz “ua petita istòria d’ua grana montanha”.

⛰️✍️ El #CEC convoca el II #concurs de microrelats de muntanya i natura! Les petites històries (de 30 paraules) es poden presentar fins al 28/04/24 en #català o #occità!

Podeu consultar les bases aquí: https://t.co/6huHvKHHhg@academiaaranesa@CAOC_pic.twitter.com/ly7kAy0mej

— Centre Excursionista de Catalunya (@CEC_cat) April 3, 2024