Eth passat dia de Sant Jòrdi ena Val d’Aran sonque se presentèc un libre: Es simbèus d’Aran e de cada un des sòns pòbles escrit per Angel Claveria e publicat peth Conselh Generau d’Aran. Ei ua propòsta deth sòn autor de com pense qu’aurien d’èster es escuts des pòbles d’Aran. Ei eth pòble qui aurà de decidir, però ei bon que se hèsquen propòstes. Angel Claveria ei un bon coneishedor d’aguesta tematica. Eth sòn canal d’opinion a estat subertot Tèrra Aranesa, a on a publicat quate articles e tanben es Jornades occitanocatalanes damb dues conferéncies.

En 1981 era Generalitat assomic era competéncia entà oficializar es simbèus des ens locaus; en 1987 promulguèc era Lei ena que mercaue, entre d’autes causes, qu’era forma des escuts de Catalonha ei era “caironada” (un cairat metut de punta). En tot seguir eth procediment que mercaue era Generalitat diuèrsi ajuntaments aranesi inicèren eth procés entà legalizar eth sòn simbèu. En 1994, a peticion der Ajuntament d’Arres, Armand de Fluvià, assessor eraldic dera Generalitat, envièc ar Ajuntament era sua propòsta d’escut;  En 1990 Fluvià presentèc entà Es Bòrdes, ua propòsta que siguec refusada per Ajuntament; en deseme de 1994, er Ajuntament de Vielha desaprovèc era propòsta d’escut hèta per Fluvià; en deseme de 1995 er Ajuntament de Vilamòs aprovèc eth drapèu deth pòble proposat per Fluvià. Eth 26 de seteme de 2003, er Ajuntament de Bossòst aprovèc er escut, proposat per Armand de Fluvià, per unanimitat des regidors. Toti eri damb era forma “caironada”.

Eth decret 352/2002 de 24 de deseme de transferéncia de competéncies dera Generalitat ath Conselh Generau d’Aran en matèria de simbèus des ens locaus, frut des negociacions deth Conselh damb era Generalitat, traspassèc es competéncies en relacion ath procediment d’oficializacion des simbèus des ens locaus. Se traspassaue era gestion però non era possibilitat de decision dera forma der escut. Eth Conselh Generau ne hec ua interpretacion extensiva e particulara e entath desvolopament deth Decrèt se creèc eth 16 de juriòl de 2003 era “Comission entara elaboracion deth reglament des escuts dera Val d’Aran” formada  per 12 persones deth mon der estudi dera istòria dera Val d’Aran. Era Comission hec ua propòsta de Reglament que siguec aprovada peth Conselh Generau d’Aran en octobre de 2004. Era forma des escuts que mèrque eth Reglament entraue en contradiccion damb es propòstes que s’auien aprovat en quauqui ajuntaments aranesi d’acòrd damb era Generalitat.

Eth Conselh Generau volie seguir eth modèl der escut d’Aran, aprovat en 1993, qu’ei quadrilonga e arredonida per baish.

Damb eth Reglament eth Conselh Generau d’Aran inicièc un procès entà regularizar es escuts aranesi. Diuèrsi pobles, Unha, Tredòs, Bagergue, Aubèrt, Betlan, Arties Garòs… seguiren eth procediment deth Reglament.

Es discrepàncies entre es propòstes dera Generalitat e es deth Conselh Generau d’Aran èren fondamentaument ena forma.

Eth 10 de mai de 2005, Armand de Fluvià, publiquèc en AVUI er article “Escuts nacionals municipals” en qu’incorpòre era Val d’Aran ena obligacion de seguir era forma caironada.

Er advocat dera Generalitat, sollicitèc ath Tribunal Superior de Justicia de Catalonha, era suspension cautelara des articles que definien era forma des escuts en Reglament deth Conselh Generau d’Aran. Eth 19 d’octobre de 2005, eth Tribunau Superior de Justícia de Catalonha suspenec era vigéncia des articles deth reglament que diden qu’era forma der escut ei quadrilonga e arredonida per baish. Eth Conselh Generau d’Aran presentèc un recors en Tribunau Suprèm qu’en 2008 siguec desestimat.

En 2007 era Generalitat de Catalonha, jos era Presidéncia de José Montilla publiquèc eth Decret 139/2007, de 26 de junh, peth que se regulen era denominacion, es simbèus e eth registre d’ens locaus de Catalonha. Reafirme qu’era forma der escut a d’èster “caironada”, cairat emparat per un vèrtex. Eth Decret ei aplicable ena Val d’Aran; eth Conselh Generau d’Aran non pòt cambiar era forma.

Era Lei d’Aran, de 2015, en sòn article 53.2 ditz que  “corresponen ath Conselh Generau d’Aran es competéncies e es facultats qu’era legislacion catalana de regim locau atribuís ath Govèrn e ara Administracion dera Generalitat en matèria de denominacion, simbèus e territòri des municipis aranesi”. Ei ua naua ocasion entà regular es escuts peth Conselh Generau. Ei atau qu’eth 2 de juriòl de 2018, eth BOP dera província de Lhèida publiquèc er edicte deth Conselh Generau sus era aprobacion definitiva deth Reglament des escuts des ens locaus d’Aran:“era forma der escut des ens locaus a d’èster quadrilonga e arredonida pera sua part inferiora o punta”

Actuaument i a pòbles en Aran qu’empleguen era forma caironada, e d’auti era forma cairada arredonida per baish. Tot ei un sarrambalh! Era naua publicacion de Claveria amassa damb era actuau legislacion meten en oportunitat era possibilitat de solucionar tot aguest desorde. A veir!