M’a surprés e indignat era darrèra actuacion deth rei d’Espanha en matèria de lengua: a concedit era qualitat de “reiau” ara “Acadèmi de sa Llengo Baléà”. Aguesta consideracion ei un atac ara unitat dera lengua catalana e ua falta de respècte ar Estatut d’Autonomia des Isles Baleares. Era “Acadèmi de sa Llengo Baléà” a coma finalitat atacar ara normativa lingüistica deth catalan qu’ei reconeishuda per Estatut des Isles Baleares coma era lengua pròpia, vertebradora dera sua identitat. Era Acadèmi ei ua associacion, non pas ua acadèmia, que hè secessionisme lingüistic.

Però, qué a hèt era casa reiau damb era lengua d’Aran? Era sua relacion damb era lengua occitana a estat nulla, inexistenta.

En inici der pagina web dera casa reiau trobaratz pestanhes entà accedir a informacion en anglés, catalan, euskera, galhèc e valencian (ua auta inconveniéncia). Cap de referéncia ar occitan. 

Respècte der emplec deth catalan eth rei Felip VI ac a hèt en diuèrses ocasions, en bèra entrega de prèmis, en bèra felicitacion... Tanben a emplegat eth galhèc e er euskera, e quan ère princep, tanben er asturian, però jamès er occitan. E er antic rei tanpòc.

Des der an 1974 enquia eth 2017, mès de 40 ans, es reis passauen quauqui dies ar an en Baqueira, esquiant, e jamès-jamès aueren un detalh damb era lengua d’aguest país, l’ignorèren…

Conden qu’eth prumèr an dera creacion dera Fondacion Princep de Girona, en 2009, dempús deth parlament deth princep, en castelhan, un mainatge li preguntèc: “Escota! Coma ei que vòs èster rei de toti es espanhòls e ès incapable d’expressar-te en catalan en Catalonha?” Felipe contestèc: "lo estoy aprendiendo, el gallego se me da mejor, el euskera es muy difícil..."

Quan eth rei va enta d’auti lòcs procure de díder ues paraules ena lengua pròpia. Jamès en occitan. Dilhèu ei qu’es autoritats araneses, o es ciutadans aranesi que s’an relacionat damb eth, non l’ac an demanat, coma aqueth mainatge en Girona.

Aguest Rei, Felip VI, s’enorgulhís dera convivéncia de diuèrses lengües en Estat, tot e qu’ena realitat, es sues actuacions contribuïssen a potenciar era distància sociau entre eth castelhan e es autes lengües. En 2014, er an en qu’accedic ara corona, ena sua intervencion ena Assemblada Generau des Nacions Unides en Naua York en seteme de 2014 didec: “Los españoles hemos articulado un Estado de derecho que ampara a todos los ciudadanos y los distintos territorios en su diversidad política, geográfica, cultural y lingüística”. Però… a on èm es aranesi?

Eth 25 d’abriu de 2001 eth rei Joan Carles I ena entrega deth Prèmi Cervantes manifestèc que “A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano”. Aqueth an er Institut d’Estudis Catalans celebrèc es 25 ans dera recuperacion dera Acadèmia; a raïtz des declaracions deth rei decidic de retirar-li era invitacion a participà’i. Entà Manèl Castellet, president deth IEC, ère clar: “ [Tot serie mès facil] s’es reis manifestèssen expressions sus er interès de potenciar era lengua e cultura catalanes..., o de qu’es tempsi de persecucion e refús non se repetisquen…, o se manifestèssen era importància qu’a auut era lengua catalana ath long dera sua existéncia, tot açò serie bon entara lengua, entara institucion e entath país; però non ei atau”.

A toti se mos an obligat a parlar en castelhan. Ac sabem ben! Era negativa deth IEC, en 2001, siguec un acte de coeréncia, de defensa...

E, tot e era importància que li volem dar ara qualificacion de “reiau” en realitat era distincion ei ua prerrogativa dera casa reiau qu’a concedit a clubs de fotbol (Madrid, Mallorca, Betis…), clubs nautics (Valéncia, Palma…), bères acadèmies (medecina, artistica, RAE…)...

“S’Acadèmi de sa llengo baléà”, ei ua entitat que non reconeish era unitat dera lengua catalana, qu’a entre es sues finalitat era fractura dera lengua e dera comunitat lingüistica en tot promòir ua ortografia particulara e sense respècte ara autoritat lingüistica, reconeishuda per tota era comunitat internacionau. Er Institut d’Estudis Catalans e era Universitat des Isles Baleares an exigit ua rectificacion:  “Davant una transgressió tan evident del que estableix la filologia, la història i la jurisdicció que regula la llengua a les Illes Balears, volem expressar el nostre rebuig i la nostra oposició rotunda a la concessió del títol de “reial” a aquesta associació, així com al nom que porta i al seu propòsit de fixar una norma per a la llengua parlada a les Illes Balears”. Però, era casa reiau non n’a hèt cas d’aguesta e de moltes autes queishes institucionaus e s’a ratificat ena decision.

Eth President dera Seccion Filologica deth IEC, Nicolau Dols, a matisat: «...el tractament [de reial] que se li atorga a aquesta entitat és com el d’un club de futbol o una confraria. No tenim res a dir sobre l’assumpte».

Donques açò madeish, s’es intervencions dera casa reiau en matèria de lengües der Estat, son com aguesta, dilhèu vau mès que non se fixe ena existéncia der occitan e que continue ignorant-lo. Milhor atau!