Opinion
Eth IEC e er IEA enes 10 ans dera Acadèmia
Era setmana passada, eth 17 e 18 de mai se celebrèrem es dètz ans d’existéncia der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana. Era celebracion se hec en un acte amassa damb era Seccion Filologica der Institut d’Estudis Catalans, eth diuendres pera tarde. Auec un gran nivèu damb intervencions de tres membres deth IEC e dus der IEA-AALO, es dues acadèmies des lengues pròpies de Catalonha, autoritat lingüistica des madeishes.
Er Institut d’Estudis Aranesi ei producte der Estatut d’Autonomia de 2006 que declarèc er occitan, lengua oficiau en Catalonha. Entà desvolopar era oficialitat, en 2010, eth Parlament aprovèc era Lei der occitan e en gèr de 2014, era Generalitat d’acòrd damb eth Conselh Generau d’Aran publiquèc eth decrèt de creacion dera Acadèmia. D’alavetz ençà era produccion der Institut d’Estudis Aranesi a estat constanta e d’un dimensionat important, quantitativa e qualitativament.
Er Institut d’Estudis Catalans siguec creat en 1907 pera Deputacion de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba. Dempús deth franquisme eth IEC a desvolopat ua accion de recèrca enes sciencies e enes umanitats des mès importantes des tèrres de parla catalana. Dera lengua se’n ocupe era Seccion Filologica, qu’ei composada per mès de 50 membres prestigiosi provenents der estudi e der emplec (literatura, comunicación...) dera lengua catalana.
Eth prumèr President dera Seccion Filologica siguec Antoni Maria Alcover en 1911. Viatgèc per tot eth territori de parla catalana, e mès, damb er objectiu de recuélher totes es paraules dera lengua modèrna e dera lengua antica. Passèc pera Val d’Aran. En Montgarri, recuelhec lexic aranés damb un vesin: “Com l’home ens veu llapis en mà i llibreta oberta, ens demana què volem fer. Com sent que és per escriure les paraules araneses que mos diran, se’n riu, perquè diu ell que l’aranès és tan embuiat que no es pot escriure. Com veu que escrivim les paraules que mos diu, no se’n pot avenir, i mos pren la llibreta per veure amb quines lletres escrivim. No ho acaba de creure, que allò sien paraules araneses escrites.” (Diari de viatges). Alcover ère originari de Mallorca. Ara, 113 ans dempús, un aute Balear, malhorquin tanben, Nicolau Dols, presidís era Seccion Filologica deth IEC e a presidit, amassa damb eth President der IEA-AALO, era trobada des dues Acadèmies.
Relacionat damb era celebracion e coma projècte iniciau dissabte peth maitin se celebrèc ua amassada ordinària dera Seccion Filologica deth IEC. Ramon Sistac qu’ei membre des dues acadèmies proposèc de hèr ua amassada ena Val d’Aran. Siguec era prumèra amassada dera Filologica que se celebrèc ath delà des païsi de parla catalana. I convidèren as Membres dera Acadèmia aranesa a participà’i damb er objectiu de conéisher es projèctes des uns e des auti. Extraordinari! Dempús d’ua excellenta presentacion dera Filologica, Nicolau Dols auferic ara Acadèmia occitana toti es recorsi deth IEC entara ajuda que calgue. Eth president der IEA-AALO, Jèp de Montoya, agraïc era ajuda, tant de besonh, d’ua institucion grana e estructurada. E se rebrembèren es paraules de Jusèp Condò enes que parodiaue ara lengua d’Aran adreçant-se ara lengua catalana: “dà-me era man e atau jamès queirè”. Queden luenh aqueri dies enes qu’er aranés ère “tant embolhat que non se podie escríuer”.
Era session publica des 10 ans que condèc damb ua bona assisténcia, virèc ath torn de cinc intervencions de molt d’interès. Claudi Balaguer, president dera seccion estandard der IEA-AALO presentèc era interrelacion entre er occitan e eth catalan, Josep Martines, valencian, deth IEC, exposèc era forma modèrna, digital, deth Nau diccionari normatiu dera lengua catalana. Mila Segarra, vicepresidenta dera Filologica, expliquèc aspèctes sus era estandardizacion deth catalan, Ramon Sistac hec ua exposicion sus eth procés de trabalh dera seccion entara estandardizacion e jo madeish podí parlar sus era normativizacion der occitan en Catalonha e sus eth perilh que viuem d’un excés d’influéncia deth francés e un viciós aluenhament deth catalan. Enes Cimalhs que vien profitarè entà transméter aguesta reflexion. Totes es intervencions seràn penjades enes hilats sociaus entà facilitar un maxim aprofitament.
Naturaument qu’enes debats apareishec era reflexion sus era fragilitat der emplec der occitan e eth qüestionament sus se i a un supòrt institucionau e un trebalh sufisent, e se i a un espaci entara esperança. Aguest punt deth debat compdèc damb era vision tostemp optimista de Jacme Taupiac argumentant qu’era recuperacion ei tostemp possibla, metent coma exemple er esperanto en tot díder que hè 150 ans aguesta ère ua lengua que sonque existie ena ment de L.L. Zamenhof e qu’ara a dus milions de parlants. Taupiac e Dols, que son dus expèrts esperantistes, compartiren bèth moment particular dera amassada en tot relacionar-se en aguest lengua. Taupiac li didie a Dols: “Nia renkontiĝo estas historia” (Era nòsta trobada ei istorica).
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari