Opinion
La Gàrdia
La Gàrdia (en italian Guardia Piemontese) es una comunitat lingüistica occitana de la Calàbria, totalament isolaa al mes dal monde calabrés. L’èra lo sècol XIII quora da las Valadas occitanas de las Alpas, da lo Briançonés, da Provença e Delfinat de monde occitan de religion vaudesa, aculhit da lo feudatari de Fuscaldo (Cosenza), a pres la via dal mar, en trobant, aquí, sus la còsta dal mar Tirren, sobre un puig a 500 metres, una lueà ente viure tranquils e praticar lor religion luènh da las persecucions d’aquel temps.
A La Gàrdia la lenga occitana s’es conservaa (bela qu’encui es en soferença), non pas la religion vaudesa, descassiaa per comand dal papa a meitat dal sècol XVI da l’inquisicion e da los soldats de lo rei de Nàpols. L’estòria parla d’un “sacro macello”, la soleta repreccion de massa en Itàlia al temps de la Reforma: monde brutlats, golas esgurjadaas, còrps fach a tòcs, champanhas e país devastats. Lo monde qu’avian abiurat en chambi de la vita, foguet menats a La Gàrdia, e costrech a viure dessot lo contraròtle de los preires (encui se disaria de la policia religiosa), mesme empedit de parlar la lenga occitana… Totun la lenga es restaa e la religion vaudesa encuei a mai trobat una pichòta plaça dins una prospectiva d’ecumenisme e de colabaracion abo lo monde catòlic.
A La Gàrdia s’es tenguaa fa lo 3 a lo 5 de San Joan, la 6a edicion de lo “Festival de las Reformas culturalas”. Aquest an l’èra tanben lo 850n aniversari dal moviment valdés entrenat da Vaud de Lion. Un programa rich, coordinat da Gabriella Sconosciuto, ente s’es parlat de lenga occitana, de eresia, d’estòria, d’ecumenisme e d’ecologia. Ente s’es fach musica, teatre, conoissença dal territòri entre mar e montanha. An partecipat l’Escòla Calandreta de la Dauna (Peçac – Gironda), lo professor Giovanni Agresti, universitat Bordèu-Montanha e Universitat Federico II de Nàpols, l’Estòric Fulvio delle Donne de l’universitat de la Basilicata, Alessandra Trotta moderatora de Taula Vaudesa, Fredo Valla, realizator de cinèma, Marco Fratini, diretor de lo museo vaudés de la Torre de Pèlis, Claudio Ciarlo escritor e Francesca Prestia musichista.
La pichòta comunitat occitana de la Calàbria es viva e merita d’ese conoissuaa da los occitans que volon aver cosiença de lor estòria. Qui n’en vòl saber de mai pòl ilh anar (lo païsatge calabrés merita lo viatge) o escriure a lo Centro Culturale Gian Luigi Pascale, Piazza della Strage, 2 – Guardia Piemontese (Cosenza).
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari