Istòria d’un vici normatiu  contra eth catalan

(Intervencion ena amassada dera Seccion Filologica deth IEC e der IEA-AALO de 17-5-2024)

Alibèrt ja mos avertie dera actitud de cèrti anticatalans entre es occitans e der antioccitanisme entre es catalans: “[…] Cal deplorar que lo religament de l’Occitanisme al Catalanisme aja trobat tant del vostre costat coma del nostre de malvolents e d’opausants. Los parlars occitanoromans son netament distints dels parlars iberoromans e dels parlars galloromans. Constituïsson un grop intermediari e son l’instrument d’una cultura independenta e originala[…] Quand vos seretz del tot desempetegats dels castelhanismes e nosautres dels gallicismes, nostra frairetat serà manifèsta als mai òrbs […] L’unitat [occitanocatalana] deu s’afirmar per dessús las frontièras estatalas per una comunitat de lenga, de cultura e de civilizacion.”

Er espaci occitanoromanic non a era sufisenta preséncia. Es universitats que responen a critèris e imposicions estataus, qu’an ena lengua ua preocupacion professionau, an contribuït a ignorar aguest espaci occitanoromanic e a implantar es dus espacis galloroman e iberoroman. Se s’ignòre er espaci occitanoromanic e s’intègre eth catalan en ua des autes dues propòstes, era galla o era ibèra, er occitan quede desplaçat, e eth catalan...

Un aute exemple sus er apropament der occitan as formes franceses en tot negar era catalanitat la trobam ena paraula “grèva”. «Grèva» ven dera «grève» francesa e deth latin «grava». “Graua” ei eth nòm en occitan aranés des pèires mès grosses qu’eth sable, que se trapen ath cant des rius e dera mar. En sègle XIX es obrèrs de París que cercauen trabalh se trapauen, ath cant deth Sena, ena plaça dera «Grève», nòm que li venguie dat pera «graua» deth riu. Es empresaris les anauen a cercar en aquera plaça entà oferir-les trabalh. Èster en «grèva» significaue cercar trabalh. Aqueth sentit a anat transformant-se en ua expression que signifique «protestar en tot arturar collectivament de trabalhar». “Grèva” ei socializada ena varianta aranesa tot e que nonmos apòrte eth sens propiament aranés e mos apròpe ar afrancesament dera lengua, qu’a un efècte negatiu entara sua superviuença.

Un aute mot relacionat ei «èster en caumatge», que tanben la trobam en bèth vocabulari occitan. Ei un malheu de «être au chômage» francés. «Caumatge» ven deth latin e deth grec kauma e servís entà indicar ua grana calor, massa fòrta entà poder trabalhar, subertot ena agricultura. Enes caloroses ores es pagesi «caumauen». D’aquiu en gesserà era extension a èster sense trabalhar. Tot e qu’era nuança d’èster en cauma a un sentit de forçament, mès que non pas de protèsta, en ocasions l’auem vista emplegada, de manèra incorrècta, damb eth sens d’enfrontament as condicions de trabalh. Cap d’aguestes dues paraules, cauma e grèva, mos servissen tà indicar er arturament volontari.

Per contra en catalan i a era paraula «vaga», entà mostrar aqueth estat d’inactivitat, d’inaccion voluda, damb un cèrt sentit  d’activisme, de manifestacion... En aranés emplegar era paraula «vaga» en lòc dera afrancesada «grèva»  mos aluenharà dera glotofagia deth nòrd e mos aproparà ath nòste encastre culturau occitanocatalan. A mès quedarà reforçat en aquera frasa socializada, encara viua, ena Val d’Aran, «non te vague...», que tant soent emplegam entà referir-mos ara disponibilitat de temps. A tot eth sentit emplegar era paraula «vaga» entà ua accion d’arturament volontari e de protèsta.

Rebrembam es paraules de Robèrt Lafont en tot dar anims ath retrobament d’Occitània e Catalonha: “Germanor trencada, es clar, per l’espessor dels segles on han viscut tan separades com estacades a dos mons diferents. De manera que, anar de l’una a l’altra, essencialment en el maneig del lexic, es remuntar el temps d’alienació, espanyola d’una banda, francesa de l’altra... reconéixer la presència de França i d’Espanya sobre la vida de les bessones. Reconeixement que ès en si una desalienació, encara que no tinguem la paraula comuna per a remeiar-ho. Establir una comunicació entre les nostres llengües serà potser en el futur retrobar-la, inventar-la, aqueixa paraula comuna. Ara és tenir-la en compte… per construïr un deler comú de convivència.”

Era Acadèmia aranesa dera lengua occitana a de profitar dera trobada, retrobament, damb era Seccion Filologica deth IEC entà reforçar  aqueth principi d’Alibèrt, de priorizar era lengua catalana, quan non s’an es referéncies clares ena lengua occitana, entara determinacion dera sua normativa. Aguesta orientacion ja s’auie mercat enes principis directius que prenec, per unanimitat, era Acadèmia aranesa dera lengua occitana eth 8 de juriòl 2016: “Qu’era lengua occitana e era lengua catalana partissen d’ua madeisha comunitat culturau e qu’en procès definitòri dera lengua occitana cau auer en compde e priorizar eth vesiatge damb era lengua catalana, en tot preservar era pròpria.”