Opinion
Er ostiu e era lengua
Er ostiu da temps entà tot, entà gaudir, entà reflexionar, entà deishar-se anar, entà reivindicar… Entara lengua ei tanben atau. Vist des dera Val d’Aran er ostiu mos a portat festivaus enes qu’era lengua occitana a auut un papèr protagonista: Periferia Culturau mos portèc eth 17 de junh espectacles e distraccions coma Hèsta d’Aran alternativa; en aquera setmana eth Conselh Generau d’Aran organizèc eth festivau “Ter-son”; er ajuntament de Naut Aran mos a obsequiat pendent aguesti dies damb eth festivau “Sons dera Garona”, ereu deth festivau “Montanhes araneses”..., enes hèstes majors tanben s’a podut veir quauqua actuacion musicau en occitan, pòques, encara, però ja son mès que jamès. Activitats coma era corsa “Aran per sa lengua” an, tanben un gran contengut de hèsta, de diversion. Es actuacions de colhes dançaires, e quauqua òbra de teatre an complementat aguestes diversions a on era lengua a auut ua preséncia. Era Pujada ath Pòrt de Salau, qu’amasse catalans e occitans en un acte reivindicatiu, que se hè enes acabaments dera Val de Montgarri tanben l’auem d’ahíger entre aguesti moviments.
E totun, non perdegam de vista qu’era màger part d’aguestes activitats se hè en ua auta lengua que non pas er occitan; subertot en castelhan. Era experiéncia mos ditz que quan s’incremente tant era hèsta lingüistica pòt èster un signe de qu’era lengua se pèrd.
Ath delà dera hèsta, deth jòc, darrèrament auem podut assistir a un parelh d’iniciatives ena línia dera positivitat: s’a signat un convèni de collaboracion entre eth Departament de Presidéncia dera Generalitat e eth Conselh dera Avocacia Catalana (CICAC) entà possar eth catalan (e naturaument er occitan) en mon juridic; en aguesti moments, eth Conselh dera Avocacia Catalana ja trabalhe damb er Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana ena confeccion d’un Diccionari juridic occitan. Tot ajude!
E, era Val d’Aran a estat escuelhuda pera UNESCO coma resèrva dera Biosfera, peth sòn paisatge, es sues caracteristiques biologiques, e diden, es informes, que tanben pr’amor qu’ei resèrva deth patrimoni lingüistic occitan. Non sò massa esperançat damb es conseqüéncies dera Declaracion de resèrva dera biosfèra ena lengua pròpia d’Aran. De ben segur que quan n’i age en parlaram.
E finalament, a mès des diversions e des accions de promocion pendent er ostiu i an auut au mens tres moments de reflexion, de critica, de reivindicacion ath torn dera lengua: er acte de Perifèria Culturau en començament der ostiu, damb pòga participacion, reclamèc un acòrd entre institucions, especiaument qu’eth Conselh Generau d’Aran hesse un apropament ar Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, que non l’ignorèsse. Era Corsa Aran per sa lengua, organizada per Lengua Viua, des de hè 30 ans, reclamèc qu’es institucions actuèssen e qu’ac hessen ja, qu’era Generalitat de Catalonha desvolopèsse era “Lei der occitan, aranés en Aran”, e qu’era CCMA auesse present er occitan enes dotacions de personau; reclamèren, es organizadors dera Corsa, qu’eth Conselh Generau d’Aran trabalhèsse mès pera lengua, qu’actuèsse, qu’es administracions araneses, es ajuntaments, hessen un emplec major der occitan, qu’es empresaris toristics e es administracions damb competéncia en torisme auessen en compde er aranés enes sues campanhes e actuacions, e qu’era gent, e subertot es joeni auessen ua actitud de militància lingüistica. Pendent era Corsa, damb ua bona participacion, n’i auie que se planhien que tot e participar ena Corsa activament, entre es participants, se sentie parlar majoritariament, molt majoritariament, eth castelhan; falta de consciéncia. Se caminaue pera lengua pròpia d’Aran, parlant en castelhan, e ben ben per açò es organizadors demanèren en diuèrses ocasions que subertot es joeni hessen er esfòrç pera lengua.
E finalament aguest dimenge passat, 4 d’agost, era Pujada ath pòrt de Salau, qu’organize des de hè 37 ans eth Cercle d’Agermanament Occitano Catalan (CAOC), damb eth lèma “pera lengua e era amistat occitano-catalana”, qu’amassèc ua bona representacion d’occitans venguts deth nòrd e de catalans venguts deth sud en que se manifestèc eth procès de pèrta der emplec deth catalan, que seguís es tralhes der occitan ena sua desaparicion. Era Presidenta deth CAOC, Estèr Lucea, manifestèc que cau revertir aguestes situacions “des deth teishut sociau, ja qu’era administracion non mos sauvarà, pr’amor que ja veiguem qu’enes escòles tanben i a un empitjorament”.
I a ua bona preséncia dera reivindicacion lingüistica, ua preséncia considerabla en actes folclorics e de diversion, però auem ua denóncia creishenta dera manca d’emplec dera lengua e dera manca de responsabilitat des administracions. Atencion!
Er acòrd PSC-ERC entà investir Salvador Illa ditz que “… era politica lingüistica de Catalonha ha d’incorporar er objectiu de reforçar eth possament e eth progrés der occitan…” A veir! Seram atents!
Ara fin der ostiu auram ua vision mès complèta.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Se Salvador Iilla nos a de sauvar la lenga ... .
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari