Opinion
Es moviments occitanocatalans e era extrèma dreta
Enes dues darrères edicions dera trobada occitanocatalana, organizada peth CAOC, en Pòrt de Salau, s’an hèt discorsi referits ara extrèma dreta. Ei mès, ena amassada d’enguan i auec un petit incident produït per un enfrentament verbau damb partidaris d’Aliança Catalana.
I an rasons mès poderoses qu’era lengua entà aluenhar-mos dera extrèma dreta. Eth tracte des persones, subertot des migrants, non mos dèishe dobte. Però en tot cas era lengua ei ua expression dera diferéncia, e ei en tracte des diferents a on era extrèma dreta a eth sòn centre d’exclusions e marginacions.
Auem vist pròves dera sua actitud damb era lengua: eurodiputats d’extrèma dreta (e tanben dera dreta) qu’amenacen era immersion lingüistica en Catalonha en tot elaborar un informe contrari; Vox amassèc, eth passat mes de mai, representants deth sòn partit enes païsi catalans (Catalonha, País Valencià, Aragon e Balears) en un acte titolat Jornada por la libertat lingüistica qu’auie coma finalitat era priorizacion deth castelhan enes actes publics, coma lengua comuna; quan ara hè apruprètz un an s’inicièc er emplec des lengües oficiaus en Congrès des deputats, Vox abandonèc er emicile per emplec des lengües e mentre se n’anauen, es deputats deishauen er arnés entà escotar era traduccion en escon de Pedro Sánchez… e fòrça d’auti aconteishements en un listat entà non acabar que mos mòstren eth sòn refus envèrs es lengues autes qu’eth castelhan. Es soleti que promoirien eth catalan serien es d’Aliança Catalana, però pera sua ideologia menspredarien er occitan.
En França es actituds non son milhors. En 2015 Hollande, president dera Republica Francesa volec oferir un estatut de legalitat as lengües regionaus, e eth 4 de junh, manifestèc era sua intencion d’adoptar era Carta europea des lengües regionaus e minoritàries; un compromís qu’auie adoptat: “harè ratificar era Carta europèa des lengües regionaus o minoritàries”. Eth madeish mes de junh, Jean-Luc Mélenchon, ex-socialista, dirigent de Front d’Esquerra (e ara de França Insubmisa) se manifestèc contra: “açò crearie desigualtat entre francesi segontes era lengua qu’escuelherien de parlar… lo qu’ei oposat ara identitat republicana de França”. Parli de Melenchon entà significar qu’en França, non ei solet era extrèma dreta; i a un acòrd fòrça mès ampli. Melenchon, qu’ara ei d’actualitat (pes darrères eleccions franceses), s’oposèc ath projècte de Holande amassa damb era extrèma dreta deth Front National que destacaue qu’ère una “mostrositat juridica… qu’ataque directament un des fondaments des mès importants deth nòste país: era unicitat”. En França era quèrra, era extrèma dreta, e era dreta, s’amassen en aguesta persecucion contra es lengües diferentes deth francés. E segurament en Espanha non ei diferent: liegetz a Joxe Manuel Odriozola, pensador basc, quan afirme qu’era “quèrra nacionalistra espanhòla e francesa ei mès perilhosa qu’era extrèma dreta”. Era dreta mòstre violéncia, però era quèrra ei mès efectiva assimilant. Atencion!
E concretant en occitan aranés, quan eth passat mes de març ERC proposèc ath Govèrn, en Congrès des Deputats, era assignacion d’ua ajuda entar Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, es soleti que votèren en contra sigueren es de Vox (e eth PSOE que s’abstenguec).
Est’an passat en Salau, era Presidenta deth CAOC rebrembèc era forma en que sigueren anullades es soscripcions a revistes en catalan en Borriana, en moment dera arribada de Vox ar ajuntament.
E enguan era reflexion sus era extrèma dreta mos venguec dera veu dera presidenta der IEO d’Arieja, Annia Wolf que diguie, ath cap deth Pòrt de Salau, eth 4 d’agost: “Uèi, dins aqueles tempses trebolats, çò de màger es de remembrar las valors que son las nòstras. Sem dins una passa marcada per desfises politics e socials sens precedent. Discorses d’òdi, de division e de paur sòrton de tot costat, atisats per moviments extremistas que lausan l’exclusion e le reget de l’autre. La pujada de la dreita extrèma, siá en França, en Espanha o endacòm mai menaça las basas de nòstras societats democraticas e multiculturalas. Facia a aquò, nòstre rescontre uèi, pren un sens encara mai prigond e simbolic. Nòstras lengas [occitan e catalan] son sòrres que pòrtan sègles d’istòria comuna, de resisténcia culturala e d’escambis rics. Testimoniam de la nòstra capacitat a existir amassa dins la diversitat, a trobar dins las nòstras diferéncias fons de riquesa e de creativitat. Aquesta amistat que celebram uèi es la responsa bèla als que nos voldrián divisir, es la prova viva que la frairetat passa frontièras. Dins aquels tempses malaisits avem de remembrar l’importància de la tolerància, del respecte e de la solidaritat. Avem d’èsser les gardaires d’aquestes valors, las portar naut e fòrt e las transmetre a las generacions venentas. Es amassa, units per nòstras lengas, nòstras culturas e nòstra istòria comuna que poirem resistir a la montada de l’òdi e de la xenofobia”.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
"Aliança Catalana ... pera sua ideologia menspredarien er occitan."
En politica i a ua tendéncia a simplificar es causes e a méter etiquetes que non tostemp refletissen damb exactitud era realitat.
Silvia Orriols a declarat, en repetides escadences, qu'era lengua d'Aran ei er aranés, e era volontat de promòir-la. Tanben en sòn programa electorau ac dèishen clar, citi textualment:
"Promoiram er usatge e era difusion der occitan entre era societat aranesa e era catalana en tot aumentar era produccion audiovisuau en occitan, e era produccion literària. Establiram connexions entre auti territòris de lengua occitana entà enfortir-la. Collaboraram damb es institucions araneses entà dotar era lengua d'ua nòrma fòrta arreconeishuda per tot er encastre lingüistic occitan".
Paraulas de vertat ...
D'escotar e enténer ...
De díser e tornar díser..
Sovent .
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari