Era situacion der asturian contraste damb era deth catalan e era der occitan aranés. En Astúries er asturian non ei lengua oficiau.

Eth president, de soca socialista, deth Principat d’Astúries, Adrian Barbón, a dit, recentament, que volerie qu’er asturian, siguesse oficiau. Tanben volerie qu’eth galhèc que se parle ena part oest d’Astúries coneishut coma eonaviego, siguesse oficiau.

Er article 4 der estatut d’autonomia d’Astúries, de 1981, ditz qu’ “eth bable gaudirà de proteccion. Se promoirà eth sòn emplec, era sua difusion enes mieis de comunicación e eth sòn ensenhament, en tot respectar tostemp es variantes locaus e era volontarietat en sòn aprenentatge”. Rebrembem lo que didie er Estatut de Catalonha de 1979 en sòn article 3: “L’idioma català és l’oficial de Catalunya i la parla aranesa serà objecte d’ensenyament i d’especial respecte i protecció”.

En 1979 eth catalan siguec declarat oficiau, e tanben lengua pròpia en Catalonha, e er aranés, significat “parla” siguec declarat molt semblant a lo qu’encara ditz er Estatut d’Astúries der asturian. En referéncia ath galhèc d’Astúries (que serie comparable, politicament, ar aranés), er eonaviego, en Estatut d’autonomia non se’n hè citacion, non existís.

 Aué en dia, er asturian, sonque ei reconeishut coma lengua tradicionau e era denominacion de”bable” se considère pejorativa.

Eth principat d’Astúries a ua poblacion de mès d’un million de persones. Ath torn deth 25 % diden que parlen e escriuen asturian. Er aprenentatge dera lengua ena escòla ei optatiu. Eth parçan der eonaviego a 45 mil poblants, des qu’era madeisha proporcion, deth 25 %, diden que l’empleguen.

En diuèrses ocasions i a auut un intent de reformar aqueth article 4 der estatut, però eth grop socialista, eth popular e d’auti, tostemp an votat contra.

En 1998 se hec publica era Lei d’emplec e promocion deth bable/asturian que daue ua cèrta proteccion ar emplec der asturian e der eonaviego, ena administracion, en ensenhament (de forma optativa tàs alumnes), enes mieis de comunicación…

Ara ben, coma acte de promocion en 1980, abans der Estatut, se creèc era Acadèmia de la llingua asturiana (ALLA), institucion dependenta deth govèrn, ce que li cree ua bona dotacion economica. Era autoritat lingüistica der Asturian correspon ara ALLA e donques ath govèrn d’Astúries. E era autoritat lingüistica der eonaviego tanben correspon ara Academia de la Llingua; non s’a creat ua institucion independenta entath galhèc lo que acabe produïnt ua normativizacion de formes qu’en ocasions entren en cèrta contradiccion damb eth galaico-portugués. Era ALLA ei ua institucion territoriau que s’ocupe des lengües d’Astúries. Açò provòque que non i a ua unitat de lengua se comparam damb era rèsta de territòris a on er asturleonés ei present, e ei facil crear fractures.

Eth modèl que viuem en Catalonha ei diferent: eth IEC, Institut d’Estudis Catalans,  ei era autoritat lingüística dera lengua catalana en tot préner determinacions damb projeccion e en referéncia a toti es territòris e a toti es Païsi Catalans, causa, qu’a viatges, ei mau acceptada; er Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana ei era autoritat en Catalonha sus era lengua occitana e a mès ei organ aconselhador, per decrèt, sus era lengua occitana tota. E entara determinacion de normativa dera varianta aranesa, er IEA-AALO a d’auer en compde era unitat dera lengua occitana.

Son modèls diferents, però maugrat açò, encara trobam estranh, raro,.. qu’er asturian non sigue oficiau, qu’encara s’empleguen denominacions despectives coma “bable”, “chapurreao”, ”lengua rara”… que creen sentiments de minorizacion, de mensprètz…

Cada an i a ua manifestacion en favor der asturian qu’amasse milèrs de persones que reivindiquen era oficialitat.

Era manifestacion de 2023, 6 de mai, acabèc damb era lectura deth manifèst dera Xunta pola defensa de la Llingua,  a cargue dera actritz Núria Suárez Rios que hec ua crida a non deishar-se enganhar pes partits que diden èster a favor dera oficialitat, però non hèn arren entà que sigue ua realitat. Diguie; “Era solucion ei facila; non cau hèr arren que non se coneishque; sonque cau seguir er exemple de d’autes regions espanhòles: aprovar era naua redaccion der Estatut d’Autonomia que seguisque eth modèl des sies comunitats autonomes que ja reconeishen era oficialitat des sues lengües”.

Eth president deth PP d’Astúries s’i opose: “ cau emplec e difusion, des dera volontarietat, sense imposicions e sense entrar en tèrmes d’oficialitat”. E totun, semble, coma d’auti viatges, qu’ara i poderie auer majoria favorabla.

Era manifestacion d’enguan siguec eth 4 de mai en Ovieu; Leticia Baselgas e Pau Santiso, musics, liegeren eth manifèst: “Non i a oficialitats amables, ne oficialitats ‘gafes’… I a reconeishement o non n’i a; non volem drets de segona, volem simplament drets”.

Mos ahigem as reivindicacions... e mo’n alegram de que ara, nauament, Astúries pogue auançar ena oficialitat dera sua lengua.