Fòrça espacis periurbans e neorurals an pauc de vida sociala, pauc de servicis, pauc de comèrcis, pauc d’escambis culturas e son pauc propici a la convivéncia. Tot demanda d’oras de desplaçaments en automobile. An vist emergir un vòte reaccionari “Rassemblement National”. Una respòsta a aquel vòte territorial es d’i facilitar un biais de viure que favoriza la convivialitat urbana. Es de propausar als abitants de transformar aquels espacis per i favorizar la vida sociala, los servicis, los comèrcis, los escambis culturas e la convivéncia. Es una mutacion que demanda d’”annadas.

La solucion tecnica es d’arrestar l’expansion de l’urbanizacion per impedir una desumanizacion encara mai granda. Es de causir lo ressarrament urban e rural, a l’escala umana e non de l’automobila. Es la valorizacion dels espacis non bastits per l’agricultura ortalana e biologica de proximitat e la biodiversitat.

Lo ressarrament urban e rural consistís a acantonar lo desvolopament de las ciutats, vilòtas, vilatges e masatges als limits existents. S’agís de concentrar la populacion suls centres, de tornar qualificar los intersticis, de reciclar las bosigas e de donar la prioritat a la qualitat de vida e a la qualitat de l’environament. La reduccion de l’utilizacion de l’automobila es una etapa essenciala a la convivialitat urbana, tant coma una mai granda atractivitat dels transpòrts publics o de l’usatge de la bicicleta o de la caminada.

La respòsta es tanben sociala amb la mixitat sociala dels lotjaments, tant coma la mixitat dels usatges amb lotjaments, emplecs e equipaments dins cada barri e se possible dins cada bastiment. La mixitat dels usatges permet de distàncias de desplaçaments mai cortas, la màger part realizabla a pè e en bicicleta.

Al nivèl arquitectural, i a un monde de possibilitats entre l’ostal individual e sos garatges repetits a l’identic e las barras e torres grandassas repetidas tanben a l’identic dins tota la França. La diversitat de l’eiretatge bastit e cultural es fondamental. Balha sa personalitat al lòc e a la comunitat dels abitants. Lo respècte del patrimòni, sa mesa en valor, e sa reinterpretacion, en particular las formas urbanas ancianas de las ciutats, vilòtas, vilatges e masatges de cada parçan occitan sèrv a contrar la banalitat del paisatge e a permetre une identitat urbana als abitants.

Par las vilòtas, vilatges e masatges occitans, la forma urbana dominanta son los ostals particulars mejancièrs amb òrt o jardin detràs. Son de formas urbanas densas adaptadas per lo ressarrament rural e per lo periurban.

Dins lo centre de las ciutats grandas tal coma Bordèu, Tolosa, Marselha, Niça ... e per las nombrosas vilas mejanas occitanas, la forma urbana dominanta son los immòbles mejancièrs entre 2 e 5 estancis amb de comèrcis e un pati. Es una forma urbana densa adaptada per lo ressarrament urban.

A l’ora d’ara, las realizacions ja faitas mostran que las economias d’infrastructura induitas pel ressarrament urban e rural permeton de finançament important..

En conclusion, lo vòte reaccionari RN en Occitània mòstra lo fracas de la causida d’una creissença urbana sens constrenta dins los espacis periurbans e neorurals al detriment dels espacis agricòlas e naturals, de l’eiretatge arquitectural e cultural, de la vida sociala, de la convivéncia e mai de la lenga occitana del lòc.

Aquel vòte reaccionari RN a fòrça autras rasons socialas e economicas non ligadas a l’urbanisme. Mas lo ressarrament rural, periurban e urban, amb de formas urbanas que favorizan la convivéncia urbana e la reinterpretacion del patrimòni local, sens oblidar la cultura e la lenga occitana del lòc, serián una respòsta fòrta a la crida territoriala exprimida per aquel vòte.