Er Estatut d’Autonomia de Catalonha, que hè oficiau er occitan, a, en sòn redactat, un detalh que me cride era atencion. Ditz, en catalan, que “El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol”. E en madeish article destaque que “La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran… és oficial a Catalunya”

Era qüestion ei que emplegue ua preposicion diferenta entà indicar en quin territòri ei era oficialitat: es dues lengües majoritàries son “oficials de Catalunya” e era petita ei “oficial a Catalunya”. Açò a nuances.

En tèxte publicat ena pagina dera Generalitat, der Estatut, en occitan aranés, hè atau: “Eth catalan ei era lengua oficiau de Catalonha.Tanben n’ei eth castelhan, qu’ei era lengua oficiau der Estat espanhòu” e “Era lengua occitana, denominada aranés en Aran… ei oficiau en Catalonha”. Constatam un jòc de preposicions qu’en occitan aranés varie entre “de” e “en”.

Per lo que hè as preposicions ena traduccion deth catalan ar aranés sonque a variat era “a” deth catalan, pera “en” der occitan. E totun, en bèra analisi deth catalan a on ara i meteriem “a”, anticament, s’ i metie “en” coma en occitan.  En Diccionari català-valencià-balear d’Alcover Moll, indique que “en” s’emplegue entà senhalar eth lòc a on se hè ua causa: “...és obra de Deu en la terra”; “dat en Mallorca en lo castell real”; talament coma ei en occitan aranés, En catalan actuau er emplec de “a” o “en”, damb es toponims, encara s’alterne en tot depéner de se se tracte de situacions damb valor istoric, sociau, temporau, de lòc figurats… I an situacions enes que podem emplegar “a” o “en” indistintament.

Es emplecs dera preposicion “de” en occitan e catalan e ena rèsta des lengües romaniques son es madeishi damb bèra nuança. En latin classic era preposicion “de” s’emplegaue entà indicar “origen”, començament dera duracion de quauquarren o d’ua distància”, “manèra”, matèria”… damb eth latin vulgar, damb era degradacion deth latin, qu’ei en origen der occitan, “de” passèc a préner significacions de “possession”, “pertenéncia”…

 En Alcover Moll senhale qu’era preposicion “de… indica possessió, senyalant el posseïdor… L’hort blanc de les monges caputxines”. “Significa pertenéncia, indicant l’objecte que forma part d’un altre o que li correspon o en depen”. Indique dependéncia.

Aguestes acepcions vien corroborades per Institut d’Estudis Catalans: “de: la persona o la cosa a la qual pertany quelcom o que és sotmesa a una acció. El martell del fuster”; “a” segontes eth IEC “L’indret on és o s’esdevé alguna cosa, especialment amb els noms geogràfics i amb l’article definit. Viure a França. Estar-se a Sarrià”. E eth IEC mos definís era preposicion “en”, en ua des sues acepcions, coma “L’indret on és o s’esdevé alguna cosa. He viscut en tres cases diferents. Una estàtua que hi ha en una de les places de la ciutat.”; talament coma l’emplegam en occitan. E vedem qu’ei eth madeish significat de “en” e de “a” en catalan.

Alibèrt en Diccionari indique qu’en occitan era preposicion “de” s’emplegue entà definir relacions de possession.

Entà completar guardam es traduccions ath castelhan e ath francés publicades pera Generalitat. En castelhan “El catalán es la lengua oficial de Cataluña. También lo es el castellano, que es la lengua oficial del Estado español” e “La lengua occitana, denominada aranés en Arán... es oficial en Cataluña”. Arren de nau; se consèrve er esperit e es dues preposicions. En francés “ Le catalan est la langue officielle de la Catalogne, de même que le castillan, qui est la langue officielle de l’État espagnol” e “La langue occitane, qui porte le nom d’aranais en Aran...c’est une langue officielle en Catalogne”. Calerie analisar aquera reiteracion de “c’est une langue” ( que non mos semble contraproduenta), però en lo que mos ocupe en aguest article veiguem qu’er emplec des preposicions “de” e “en”, no varie entad arren; se manten er esperit

En conclusion, era preposicion “de” servis entà indicar era pertenencia o era propietat; era preposicion “en” en occitan servís entà indicar eth lòc...

Er Estatut d’Autonomia de Catalonha considère qu’eth catalan e eth castelhan son lengues “de” Catalonha, e açò li da un sentit de propietat, de pertenéncia, de possession… son es sues lengües e les a d’administrar.

Per contra era lengua occitana non li perteneish, però la hè oficiau (pr’amor que i a eth territòri dera Val d’Aran) en tota Catalonha, coma ua mesura de respècte e ua forma de generositat lingüistica. Er Estatut non ditz “oficiau dera Val d’Aran” coma cèrti sectors sociaus pòc madurats o molt mauintencionats prediquen, damb formes e declaracions; ditz “oficiau en Catalonha”. Er occitan non ei propietat de Catalonha, però Catalonha li da ua forma de proteccion maxima (ei eth lòc deth mon a on er occitan ei mès protegit), en tot eth territòri catalan, en tot meter-la ena madeisha qualificacion juridica qu’es qu’a en propietat. Ei era major consideracion!