Ua des paraules mès connotades pera influéncia der espanhòl en occitan aranés ei era preposicion castelhana “hasta” que s’a introduït d’ua manèra excessiva ena lengua occitana deth costat sud dera frontèra. Existís un acòrd tacit de que calerie eliminar-la. Però non mo’n gessem. Auem artenhut a trèir-la dera lengua formau, dera lengua escrita, des manuaus… però ei notablament viua ena lengua orau.

Coromines en El Parlar de la Vall d’Aran ditz “Asta prep. i adv, castellanisme que a penetrat molt en aranès, asta’t Pònt de Rei, asta’ra gargamèra, sense, però, atuir el mot verament aranès enquia (o variant dequia) que els bons aranesos s’esforcen per preferir”. Testimonie ua grana preséncia de “asta” qu’emplegauen, tanben, es escritors de començament deth sègle passat, e manifèste un cèrt refús per part d’aqueri aranesi mès conscients e militants dera lengua. Cent ans dempús, èm enes madeishes circonstàncies: un refús ena consciéncia e un emplec important ena lengua orau.

Era alternativa que s’emplegue ei era preposicion enquia e per tot a on era inconsciéncia mos portarie a emplegar “asta” forçam e emplegam “enquia”. Auem de forçar… Era luta ei de besonh; mos cau seguir menspredant aquera preposicion castelhana que mos despersonalize tant.

I a ua preposicion alternativa qu’a eth madeish emplec qu’er “hasta” castelhan o eth “jusqu’a” francés, qu’ei pròpia, qu’a existit ena lengua tradicionau e dera que n’auríem de recuperar eth sòn emplec. Ei era preposicion “entrò/entò/trò/tò”. I a quauque autor, qu’entà evitar er excés d’emplec dera forma “enquia” a proposat que digam “entà”, semblanta a “entò”, e ara diden “entà deman”, enes despedides. Açò non ei atau; “entà” a un origen e ues foncions e “entò” n’a d’ autes. Lo corrècte serie “entò deman”.

Ara ben, quina tradicion a era preposicion “entrò/entò” ena Val d’Aran? Segontes era Gramatica der aranés der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana Condó e Rohlfs recuelhen en Aran era preposicion «entò».  Condò ena Isla des diamants escriu: “¡¡Nousates ajudá-te!! ¡Entó ‘ra mort!” En antic gascon i auie «entrò» o «trò» (< INTER HOC). En Luishonés e en Banhères de Bigòrra, per crotzament entre “entò” e “enquia”, existís era varianta “entiò”: «que caminaratz entiò ua hont»; «entiò après».

Er escritor Joan Bodon, ne hè molt d’usatge: «...una claror rogejava entrò a las nívols». Raynouard (Choix des poésies originales des troubadours, 1821) obsèrve que “entrò” tanben auie existit en castelhan: «…le mot TRO, préposition romane, se trouve encore dans cinq manuscrits du Fuero Juzgo, au lieu de HASTA qui l’a remplacé depuis longtemps…». Aguesta preposicion ère correntament emplegada ena lengua occitana medievau. “D’orien tro el sol colguan” (d’orient enquia a on eth solei se coche) escriuie Bertrand de Born; “Del suc entro la sabata” (dera punta deth cap enquiara sabata) diguie Rambau d’Orange...

Trobam “entrò” en Diccionari Béarnais Ancien et Moderne de Vastin Lespy e Paul Raymond de 1887 e ena Gramatica Béarnaise de Jean-Désiré Lespy de 1978 trobam que “era preposicion entrò ère anticament mès emplegada qu’ara; e diguiem tanben per aferesis, trò e tò”.

I a “entrò”, tanben en catalan, en Diccionari normatiu valencià, en Diccionari català-valencià-balear de Alcover-Moll e en Diccionari etimologic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines. Cantalausa mos rebrembe qu’anterioramernt ath sègle XIII s’emplegaue era forma entrò a, que vol dire fins a. Entrò ei recuelhut per Alibèrt, Tot en òc, Laus, Lagarde, Ubaud… Ei ua preposicion occitana, e catalana.

Es diccionaris bilingües der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana  recupèren era forma “entò”, coma l’emplegaue Condò

E totun semble que “entrò/entò/trò/tò” a desapareishut der emplec ena Val d’Aran e en occitan de Catalonha.

Dera consulta des documents publicats pendent enes darrèrs quaranta ans, en Catalonha, veiguem que non s’emplegue, que s’a assomit era forma “enquia” o era incorrècta “entà” (incorrècta sonque quan traduís er “hasta” castelhan).

Però i a ua referéncia que non a trascendit: ena traduccion des Leis deth Parlament, des que ja se n’a publicat en DOGC mès de 130, trobam era excepcion que mos a d’animar a recuperar era preposicion. Eth 12 de junh de 2018 era Mesa deth Parlament aprovèc era version aranesa dera Lei 14/2017, deth 20 de junhsèga, dera renda garantida de ciutadania. Era Lei incorpòre frases coma “... per afinitat entrò ath dusau grad…”, “...renda garantida de ciutadania entrò que perceben era indemnizacion laborau…”, “... non se pòt sollicitar de nau era prestacion entrò que passen dotze mesi…”, “ residéncia prealabla entrò a un totau de trenta sies mesi…”… e atau pendent fòrça mès cassi. Ignòri qui ei eth traductor (eth Parlament n’emplegue diuèrsi), però a introduït “entrò”. Aguesta preséncia en redactat dera Lei de “entrò”, li da vida, signifique qu’encara ei viua. Recuperem-la e eliminem d’un viatge aqueth incomòde “asta”!