CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Opinion

Sonque 3 mes per profitar de la mustra «Catars», Tolosa Dins la Crosada

| Rémi Deligeon
Pascau Sebat

Pascau Sebat

Ensenhaire d’occitan e musician bearnés que demòra a Auta Riba (Lauragués)

Mai d’informacions

Aquiu article viste hèit tà remembrar au monde pròche de Tolosa qui ne l’an pas enquèra vista que la mustra «Catars», Tolosa Dins la Crosada ei enquèra visibla a Tolosa dinc au 5 de genèr. Qu’i pòrti un grop escolar doman e que pensi qu’ei hèra plan hèita, instructiva, ludica, beròia e estrambordanta.

Si n’i a qui ne saben pas arren suu subjècte, aquesta mustra qu’ei drin polemica dens lo mitan occitan per’mor que pren posicion incompatiblas dab cèrtes elements deu roman nacionau occitan (que met en dobte l’existéncia d’ua contra-glèisa eretica dens lo Lengadòc aus sègles XI, XII e XIII e la pertinéncia d’aperar «catars» las personas acusadas d’eresia a l’epòca).

Mes aquestas posicions que vienen de recèrcas en istòria e arqueologia recentas e pas d’ua volontat de s’opausar a las ideas occitanistas ni de promòver lo roman nacionau francés prò-crosada dont parla Felip Martel dens lo son libe Les Cathares et l’Histoire.

Enter autas qualitats, aquesta mustra

  • que’s pòt apreciar a 100% en occitan (e tanben en francés, anglés e espanhòu),

  • que presenta hèra de manuscriuts medievaus, dont la famosa Cançon de la Crosada (que l’aví consultat sus internet mes b’ei esmavent de véder lo manuscriut originau) e d’autes en occitan e en latin qui ne podem pas véder sovent,

  • qu’ei ludica: que’s pòt har un jòc d’enigmas dab cartas e ua beròia votz occitana suus dus sites,

  • qu’ei beròia. Que’s ved qu’an emplegat personas competentas per s’aucupar de la museografia e qu’i an hicat miejans financièrs, çò qui pròva qu’acòrdan importança a aqueth periòde passionant de l’istòria occitana.

L’entrada qu’ei a 12 o 8 èuros mes deu 1èr au 17 d’octobre que serà gratuit per l@s estudiant.a.s.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article