capçalera campanha

Opinion

Consideracions sus Calendau de Mistral (1.2): «Calendau e Esterello»

| simon_music
Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions

 

La representacion de l’espaci dins aquel passatge.

Ja, Mistral parla de l’airal occitan, de l’evolucion umana entre los sieus confinhes tot en dire, per repilhar l’image arboricòla que un pin fa un pin “mescla li pople, escafa li counfin [...] dóu meme la [...] toujour à l’ólivié dounara l’òli fin”.

L’ànima dal país tende a mostrar una entitat umana. Se manifèsta a travèrs lo bruch dal flume Ròse e dal vent coma o vesèm ben dins: “amo [... qu’endihes dins lo brut dóu Rose e dóu Rousau!”. L’airal rodanenc laissa d’ample per aquel movement. En aquò l’ànima ligaia al vent de Ròse fa resson vist qu’en latin ANIMA es tanben lo buf. Sabèm que la Provença occidentala es ben mai ventosa que l’èst. E quora passam a l’escambi entre los dos amoroses avèm l’impression que ne’n son la seguia logica, l’abotiment dal païsatge e que fan qu’un amb l’espaci.

L’espaci que descriu es plen dals elements basics, quasi primitius sus tèrra: las selvas e mi luènh una pinea, las calancas sota lo solèlh, una cauma (calma), un bauç, las clapareas, “lo” mont, la plaja per lo vèrbe “emplaja”, “li serre clar e blu, di colo”.

Las audors son presentas: “di brugas l’óudour embaumo” mas subretot la variacion e l’intensitat de la lutz son debanaias: “la mar lusènto”, “blanquejo Cassis”, “Touloun fouguejo/ Dins lou soulèu; e beluguejo/ L’azur de la Garduelo”.

L’espaci es ben animat amb un desvelopament mai precís: “li bras de l’Estiéu”, “li serre [...]/ Boulegon trefouli si moure”, soulèu [...]/ se laisso vèire, Se laisso coutiga pèr lou Rose e lou Var”. L’espaci viu e sembla se drevelhar, coma qualqu’un de la respiracion dins lo sòm a de reaccions a la lutz e al tocar.

La plaça es acordaia a la natura

La Natura, o cal signalar primier, es amb una N granda coma l’escriu l’autor dos còups “La terro maire, la Naturo” e pi mai luènh totjorn dins lo Cant Pirmier “la Naturo brulo”,

E es coma per los amerindians “la pacha mama”, la tèrra que dòna vita e que noirisse. Mistral clarament ditz que “Nourris toujour sa pourtaduro”.

La natura es centrala dins l’escritura de Mistral. Carles Rostaing dins son analisi Commentaires de l’œuvre de Frédéric Mistral “Calendau” ditz de l’autor qu’es un ecologista avans l’ora.

E los personatges son semblants a la natura faguent un ligam natural entre l’ànima dal país, la vegetacion, los relèus dal país e lor pròpre còrs d’uman.

O troba mai après dins la descripcion de l’òme jove “Un pau de bouro coume i souco” que los cabèls sons parier a de vegetacion.

Las descripcions que son fachas dals dos amoroses.

Los dos amoroses son sus un calme, un causse pròche d’un bauç. L’òme que per lo moment a ges de nom, tant coma la frema, designats ansin “lou jouvènt”, “la bèllo”, la femo” sensa prenoms donats, per lo moment a mai posquessiam entreveire de cu s’agisse, al mens per lo jovenòme, a travèrs la relacion dals dos personatges que ne’n rebate “l’amourouso” e la pàgina d’après “lou calignaire”.

La frema es “En pèd [...] auturouso” coma senhoreant, dreiçaia e s’opausa, anam lo veire daval a la posicion de l’òme.

L’amorosa es coma coronaia per “dos torco” semblant a “dos branco de genèsto” coma dins los temps de l’antiquitat. La mencion de “péu blound” faches coma d’aur, es utilizaia benlèu per l’autor per renforçar l’idèa de corona coma nos o dòna a legir sus lo còup après “courouna tant bello tèsto” d’autant mau que los blonds en país provençal son gaire corrent.

L’allusion a “fièro, divinament mulado”, fa pensar a una estatua. Coma la mencion de “li ple blanquinèu de sa raubo de lin” nos donaria a pensar qu’es en màrmol blanc.

La cara es lusenta, talament que “Aurié [...] esclargi l’Aguieloun”.

A las dents que brilhan ben blancas, semblant de grans de sal de Berra. Amb una actidude auturosa. Aquò va dins l’idèa que son còrs es semblant a la tèrra, al país

Los uèlhs semblant una belòia: “esmeraudo” e una pèl coma una frucha: “pessegaudo [...] coume un fru sant-janen”. Es coma una divinitat “un ange [...]/ Entre-mitan di niéulo blavo”.

Lo jovenòme es, el, en posicion inferiora, sota d’ela, “pèr lou sòu”. Coma plegat, es precedit d’un redoblament de la precision “A si geinoun”.

Es lo penden masculin d’una divinitat egalament, Mistral usa dal mòt: “Semblavo un diéu!” e “plen de courage”.

Mas mai avans es descrich coma o seria estat un esportiu: “Prim, souple e fort”, coma las representacions d’un atlèta vinceire grègo.

La color de la sieu cara indica qu’es un gròs trabalhaire “à l’oumbrage/ Avié passa de jour forço mens que de niue”. Los atributs dal trabalhaire son “uno coucourdo”, “uno lambrusquiero” vestit coma un gardian coma dotz l’autor “à la vaquiero”. Las armas, enfin pòlon acabar en donar un sentiment d’impression, amb una oximòra: “Dous galant pistoulet”. Lo doblament dal pistolet afortisse lo costat armat. Ce que laissa a pensar qu’es capable de si batre e qu’o a ja fach.

Mas la posicion de l’òma càmbia: “Eu s’abourè: tau se relèvo” e sembla indicar un cambiament de posicion psicologica tanben. Aquel cambiament de situacion se ve ben dins la rompeüra amb l’image que laissa pensar a un perdent “[...] s’enaurant, noun siéu gagnaire”. E lo vèrs d’après “l’aflanquimen”.

Es en oposicion amb la descripcion que n’a fach l’autor. S’accentua amb los repròches que lo jovenòme fa a la sieu amorosa: Eh! Bèn, se vos que te lou digue” amb segurament una auçaia de votz talament fòrta coma l’indica lo vèrs siguent “ Ause! E que l’erme n’en glatigue!”.

Lo paroxisme sembla atench, mas veirem qu’o es verament après, quora qualifica l’amorosa amb lo “tu” que designa clar: “Es tu, fausso que sies, tu que m’as engana”.

Los espers decebuts son comparats al ritme de las sasons, que per el an ren abotat a la primo “En m’abéurant [...] Qu’après l’ivèr venié la primo”.

Lo vèrbe “engana” (enganat) tòrna, es important, avèm mai l’impression d’una scèna de repròches o mai a una scèna de separacion, qu’a un entrevista amorosa, coma o qualficiava al començament lo narrator. La mòrt que n’es l’extrèma es afortit dins la boca de l’òme “dins moun cors toun ardènto pouisoun”.

Qué ròtle jòga la referéncia a la legenda populara de la fada Esterello?

La legenda populara de la fada Esterèla es ligaia a la feconditat, que sigue per esperar un enfant o per grandmerciar de n’aver agut un, un pauc coma se fa encara aüra a Cotinhac. Lo juèc de mòt entre estèrle e Esterèl estent de còups evocat.

La traça d’una masca medievala a benlèu favorizat aquela legenda, coma n’i èran de’n pertot avans los procèsses en mascaria. E bensai mai qu’aquò, i es traça d’un temple grègo dedicat a Diana- Artèmis d’Efèsa, feconditat dals umans mas tanben de la tèrra, agricòla.

L’aparicion dal nom d’Esterèla juga un ròtle de suspresa perqué lo jovenòme ditz qu’a desvelat la vera persona “O, sies bèn la Fado Esterello/ E te fas vèire enfin, bourrello!” que fins aüra èra basta la sieu amorosa. Sensa mencion d’autre nom mai precís.

Tòrna mai luenh que recomença “Sies Esterello, aquelo fado”.

Mas dins la seguia de l’escritura de Mistral, es lo ver paroxisme. Ja perqué lo garçon la critica durament “bourello!”, “ai couneigu la serp”, “aspro enemigo/ De l’ome trevant li garrigo”, l’òme trevant estent el.

L’ironia s’opausa amb la descripcion dal narrator d’un semblant de corona per la frema: “Se courounant emé d’ourtigo”. La mòrt es renforçaia amb la mencion de “desert”. E dicha tala coma un pauc après “Vèngue la mort, negro escoundudo”.

Lo renonciament es dich amb “Jamai plus rèn, à parti d’aro/ Me far gau, e que, barbaro!. E agisse per se suïcidar “un se si pistoulet/ Contro éu [...]/ Se vai tua”.

Mentre que pensaviam la situacion perdua, rebombisse amb la reaccion de la frema. Quasi inesperaia o cal dire. “Moun Diéu!... elo à soun còu se jito”. E l’estonament es marcat per “Mut, rèston embrassa” e “De l’infèr, tout d’un vanc, mounton au paradis”.

L’òme se mete de parlar doçament, en oposicion a avans, ja que la qualifica aüra de “Douço amigo” e “Murmuro lou fringaire”.

La situacion estranha se ve dins l’oximòra: “Perqué me vos pas? Digo... – E ie fai un poutoun”.

La possibilitat dal darrier bais avans de se quitar es evocaia: “coume à l’ouro dóu trespas,/ Quand l’on se quito”. Sustot que se relèva un element de suspresa, màger, de mai: “Siéu maridado!”. Lo coquin de sòrt sembla èstre tot traçat per s’oposar definitivament a aquest amor. Lo jovenòme declara “-O sort! Bastard de sort!”.

L’òme mòstra lo sieu estonament amb “Mai quau sies tu, que d’uno vierge/ E d’uno fado, as l’èr champerge”. Cèrca de capir coma sigue possible qu’una promesa se passee (passeje) a mitat vestia coma Mistral o ditz amb aquela expression “desbarnado”.

La frema desvela encara mai un element nòu, mena lo jovent al “palais d’Esterello”.

Lo luec a una ària quasi religiosa coma o descriu lo narrator “estranjo capeleto”, “retrais un tèmple” e l’estròfa d’après o confirma: “Diéu meme a cisela”. Se retròban dins una posicion, ela “ageinouiado, / Eu d’assetoun” e sembla una scèna de mariatge coma una demanda per dire de “òc” a cadaf futur espós lo tot envelopats d’un “vièsti de clarun”.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article