• 1306: De temps, lo mai patut dels milapatas descobèrt se trapava dins la Silicon Valley als Estats-Units. S’apelava Illacme plenipes e aviá 750 patas. En Australia, trapèron en 2021 a 6 mètres jos tèrra una feme milapatas Eumillipes persephone de 10 centimètres e que ten 1306 patas. Fa pas plan espessa la pata! Se sap pas se del temps de Nadal, una cançon tradicionala del pòble milapatas es: La camba me fa mal!

• 10 000: Los milapatas fan part de la familha dels miriapòdes (un mot que ven dels grèc amb miria que correspond a 10 000!)

• Un vièlh: En Saône-et-Loire, an descobèrt lo fossile d’un milapatas que mesurava 2,60 mètres. Viviá fa unes 305 milions d’annadas. Valent a dire: ièr-delà!

• Denominacion: Cossí se ditz milapatas en catalan: centpeus! Cossí se ditz milapatas en castelhan? Ciempiès! Cossí se ditz milapatas en italian: centopiedi! Cossí se ditz milapatas en portugués? Centopéia. Cossí se ditz milapatas en anglés? Centpede o millipede.Cossí se ditz milapatas en còrse? Millepiedi. Cossí se ditz milapatas en romanés? Centiped. Cossí se ditz milapatas en alemand? Tausendfüßler… E poiriam contunhar atal e véser que la bestiòta d’unes pòbles la veson amb cent patas e los autres amb un milierat. Los dos nombres an res de véser amb la realitat.

• Nombre de patas: Los espepissaires de milapatas estiman que lo nombre de patas de la bestiòta s’establís entre 40 e 400. Mas los pichons pauropòdes (gaire de pès en grèc) mesuran mens de 2 millimètres e s’acontentan de 11 parelhs de patas.

• Identitat: Als contraròtles d’identitat, los mascles presentan totes una carta al nom d’Emila Patas. Se pòt pensar que, dins aquela societat arcaïca, las femes demòran a l’ostal vist que las fòrças de l’òrdre crosèron jamai una Emiliana Patas.

• Vitessa: Quand un milapatas avança dapasset, utiliza totas sas patas. Quand li pren l’enveja de córrer, utiliza mens de patas!

• Escolopendras: Mesfisatz-vos dels escolopendras que vivon en Occitània, jos climat mediterranèu: pòdon mesurar un quinzenat de centimètres, tenon un vintenat de parelh de patas, mas mèfi: una parelh pòrta cròcs de verin. Se vos mossega es pas dangeirós, mas aquò dòl bravament! Dins Dicodoc, las reviradas del francés scolopendre en occitan proposadas son: milapatas (vivaro-alpin), milapatas, galèra (lengadocian e gascon) mas, en gascon, Per Noste rajusta escolopendra (scientific). E i a tanben una scolopendre qu’es una planta: lenga de buòu, èrba de la ratèla, lenga de cèrvi o de vaca!

• Lectura: Los milapatas de Besièrs s’arregalan de tornar legir lo libre de la Maria Roanet: Dins de patetas rojas.

• Amagats: Los milapatas vivon amagats lo jorn e sortisson la nuèit.

• Dires: Quand un milapatas se vòl suicidar, li sufís de passar sus un pont al pas cadençat (Cavannà) – Los mots de ma maire trucavan dins mon cap, al biais d’un milapatas (Ian Moix) - Lo milapatas ne vaquí un que farà jamai d’esquí, li costariá tròp car en botinas (Felip Geluck) – Es amb de bonas paraulas qu’un milapatas capita d’atraversar un camp florit de formigas (provèrbi ivorian).

Espècias amenaçadas

• 73%: En un cinquantenat d’ans, baissa de populacion dels animals fèrs d’unes tres-quarts (bon, solament 73% segon un rapòrt de France TV: “Contunham la subrepèsca, la deforestacion s’arrèsta pas, las subvencions contràrias a la natura se perseguisson…” (un responsable de WWF-França). Lèu, un monde sens bèstias e sens imaginari, tot aseptisat?

• 45 321: Segon las chifras de l’UICN (Union Internacionala per la Conservacion de la Natura) sus 163 040 espècias estudiadas, 45 321 son classadas amenaçadas. Atal, 41% dels amfibians, 12% dels aucèls e 26% dels mammifèrs son amenaçats d’extinccion sus la planeta. E podètz ajustar: 37% de las làmias e de las claveladas, 36% dels coralhs bastissèires dels escuèlhs et 34% dels conifères. França es al dintre dels 10 païses ont se trapan lo mai d’espècias amenaçadas: en metropòli (e doncas per part en Occitania) e oltra-mar, aquò representa 2 314 espècias amenaçadas. Caldriá tanben dire un mot sus la baissa del nombre d’insèctes pollinizators. E sens pollinizacioin…

• Reaparicion d’un aucèl: Òm la cresiá desapareguda dempuèi un vintenat d’ans, mas se n’es tornat veire en Fenolhedés: la cauquilhada de Theklà es tornarmai aquí.

• Dormida: Del temps, los nonanta o cent orses pirenencs s’apreparan a la dormida. Probable que van somiar de la doçor de las sèlvas eslovènas, un còp que la maire Orsa aurà contat als pichons, per los endormir, las aventuras de Joan-de l’Òme…

Doas-patas Roch