Era Justícia e d’auti encastres

Er informe deth Conselh d’Euròpa sus eth compliment dera Carta Europèa des Lengües Regionaus o Minoritàries s’a publicat sonque en anglés e per çò que hè ara lengua occitana a auut ua difusion fòrça limitada.

Entre es incompliments deth Govèrn Espanhòl, enes qu’eth Conselh d’Euròpa demane actuacions immediates i a aspèctes, qu’analisèrem enes articles anteriors, sus eth sistèma educatiu, es servicis sociosanitaris e era Administracion Generau der Estat. Eth darrèr airau que reclame ua intervencion immediata ei eth sistèma judiciau: “Non i a cap programari emplegat pes autoritats judiciaus qu’oferisque modèls o documents en aranés e dongue dret as foncionaris e jutges a trabalhar en aguesta lengua”. Rebrembam situacions testimoniaus. que s’an dat enes darrèrs ans, coma er emplec der occitan per part de Mirèia Boya en juriòl de 2020 en Tribunau Superior de Justícia de Catalonha, era traduccion de mès de 100 senténcies ar occitan promoiguda pera jutgessa Natàlia Plaza o era adaptacion de documents judiciaus qu’a hèt eth Collègi d’Avocats amassa damb er Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana..., però ath delà d’aguestes intervencions que testimonien era possibilitat d’emplec der occitan en sistèma judiciau, eth Conselh d’Euròpa ditz que “non i a cap emplec der aranés en sistèma judiciau”. Cap!

Però ath delà d’aguesti quate airaus qu’an de besonh ua intervencion rapida se mèrquen d’auti besonhs.

Eth comité d’expèrts “lamente qu’eth BOE jamès s’a publicat en aranés” e recomane de començar a hè’c.

Tanben rebrembe qu’era plataforma de traduccion automàtica (PLATA) deth Govèrn Espanhòl destinada as trabalhadors dera Administracion Generau der Estat non incorpòre er occitan; ei era soleta lengua oficiau que non i a.

O en encastre des mieis de comunicación eth Conselh d’Euròpa ditz que “maugrat qu’era legislacion vigenta obligue ara Corporacion Catalana de Mieis Audiovisuaus a assegurar era programacion regulara des emissores de ràdio e television en aranés entara Val d’Aran, encara non i a ua ràdio publica ne ua cadena de television publica qu’emete en aranés e eth suministre de mieis en aranés ei fòrça limitat… Es mieis publics d’encastre estatau non includissen cap d’emission en aranés. Eth supòrt ara produccion de doblatge, programes entà mainatges o pellicules comerciaus en aranés ei molt limitat ena practica. Manquen ràdios privades e canals de television d’encastre estatau, regionau o locau qu’emeten en aranés”. En aguesti moments en qu’es ràdios associatives occitanes der Estat francés experimenten ua reduccion des sues ajudes, ei, a nivèu europèu, un besonh imprescindible, possar era promocion der occitan enes mieis de comunicación deth sud d’Occitània. E eth Conselh d’Euròpa rebrembe que “s’an celebrat diuèrsi convènis entre es autoritats des Comunitats Autonomes a on se parlen lengües oficials e plataformes de streaming internacionaus entath doblatge de pellicules e programes en totes es lengües oficiaus excèpte er aranés”. En mieis de comunicacion cau un possament.

Rebrembe, tanben, eth Conselh d’Euròpa qu’ eth supòrt ar Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana ei insufisenta [eth Conselh Generau d’Aran non subvencione era Acadèmia], entà que posque exercir era sua foncion d’autoritat dera lengua e mantier toti es programes qu’a en foncionament, estudis terminologics, publicacion d’òbres classiques...

Er Institut Cervantes non oferís corsi d’aranés ne organize actes relacionats damb era cultura aranesa enes sòns centres; e a nivèu estatau, non i a activitats entà promocionar òbres culturaus en occitan.

Non i a mesures adoptades pes autoritats entà promòir er aranés enes empreses a nivèu socioeconomic, ne tanpòc disposicions que permeten er emplec der occitan ena normativa financèra e bancària.

Tanben rebrembe eth Conselh d’Euròpa que “… er aranés non s’emplegue de manèra abituau en encastre des autoritats autonomiques, e es documents oficiaus non tostemp se publiquen en aguesta lengua en Catalonha…” e qu’en territòri dera Val d’Aran “ena Administracion Locau s’emplegue abituaument er aranés tot e que i a excepcions en quauqui ajuntaments que non complissen es compromesi...”

E finalament eth Conselh d’Euròpa rebrembe que “En Espanha, diuèrses lengües protegides pera Carta se diden d’ua manèra diferenta, segontes qui o quin enfòc se hèsque… eth Comité d’expèrts ei preocupat pes situacions en que ua lengua damb dus nòms diferents cree problèmes entara proteccion dera lengua”. Respècte der occitan, eth Conselh d’Euròpa emplegue es dues denominacions d’occitan e d’aranés pr’amor qu’es autoritats deth Conselh Generau d’Aran e dera Generalitat empleguen es dues denominacions però “eth Comité d’expèrts convide es autoritats competentes a resòler aguesta qüestion en benefici dera lengua…”.

Eth Conselh d’Euròpa reclame ua intervencion deth Govèrn espanhòl.