Opinion
Trumpizacion d’Occitània
Occitània s’americaniza, dels centres urbans a las banlègas e subretot dins l’Occitània periurbana o rurala, tota la populacion occitana seguís lo biais de viure dels Estats Units ligat a la generalizacion de la societat de consum e de l’utilizacion de l’automobila. N’es aital per la fòrta pujada en Occitània del Rassemblament Nacional a las eleccions legislativas francesas coma per lo vòte Donald Trump als Estats Units.
Coma lo Rassemblament Nacional, lo candidat republican capitèt de mobilizar la majoritat dels abitants de las zònas residencialas e mai de dos tèrces dels electors que vivon a la campanha. Centrèron lor campanha subre la pèrda de poder de compra deguda a l’inflacion pòst COVID e a l’immigracion.
Botèron los electors rurals al còr de lor estrategia electorala en denonciant una ruralitat abandonada e denigrada per las classas privilegiadas urbanas. Obtenguèron una forta majoritat dels vòtes dels abitants de las zònas ruralas e periurbana o de las vilòtas.
Los agricultors, mas tanben lor familha, los retirats de l’agricultura o encara los salariats agricòlas joguèron un ròtle important dins la pujada d’aquel vòte. Los agricultors estiman majoritàriament que la situacion agricòla non es satisfasenta. Lor insatisfaccion concernís tanben la politica reglamentària relativa a l’agricultura, mai que tot la limitacion dels pesticidas e dels intrants quimics.
Sembla tanben qu’una majoritat de la populacion rurala e periurbana foguèt sedusida per las promessas de redusir los impòstes e las reglamentacions, subretot la reglamentacion environamentala de reduccion de l’utilizacion dels combustibles fossils.
Amb lo poder de compra, es la question de la politica migratòria que permetèt la victòria de Donald Trump a l’eleccion presidenciala americana, e en mendre proporcion la question de l’emancipacion de las femnas e de l’egalitat dels genres. Son de subjèctes identics qu’animèron las campanhas electoralas del Rassemblament Nacional en Occitània.
Als Estats Units coma en Occitània, la societat de consum pòrta de contradiccions que mèna una partida de la populacion al vòte per Donald Trump o per lo Rassemblament Nacional. Es un vòte reaccionari d’une fòrta part de la populacion. Es a l’encòp un conservatisme contra lo cambiament mas tanben una páur o lo constat que benlèu[1] van èsser economicament los perdents de la transicion ecologica. Amb lor vòte, pensan poder continuar de viure encara qualquas annadas coma abans. Pensan limitar l’aument dels còstes d’un biais de viure ligat a la veitura per l’arrèst de las reglamentacions environamentalas e de santat e, als Estats Units per una mai granda extraccion de petròli.
Paradoxalament, lo programa economic del miliardari republican poiriá far baissar lo poder de compra. Son proteccionisme amb las auças generalizadas dels dreits de dogana riscan d’aumentar los preses e de far tornar partir l’inflacion. Tanben, las mesuras de reciprocitat dels autres paises van limitar las exportacions americanas. Per exemple, las espleitacions agricòlas americanas an besonh d’exportar e necessitan una man-d’òbra immigrada sasonièra . E sens aquela man-d’òbra immigrada, los prèses van aumentar dins l’agricultura coma dins fòrça sectors tal coma la restauracion, la construccion o los servicis a la persona.
E mai, una part dels occitans que votèron per lo nacionalisme francés extrèm del Rassemblament Nacional compartisson la meteissa volontat d’assimilacion a la lenga e cultura dominanta que los òmes nègres o latino-americans que votèron Donald Trump.
Aital, Occitània coma Euròpa compartisson una meteissa escomesa màger que lo pòble american fàcia a las contradiccions de la societat de consum.
[1]O benlèu lor incapacitat de pensar possible una societat mai justa economicament, subretot als Estats Units
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Bona analisi. O caliá dire.
Caldriá metre un nom a aquest emborniament, a aqueste denegament: l'estrucisme, per exemple. Trump, Le Pen e Zemour, e dins una mendra mesura, la drecha que fin finala fa l'escaleta a qui es mai a drecha qu'ela, s'adreiçon a un pòble d'estruces que vòlon pas afrontar la realitat que nos reven de viure.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari