Penso qu’auretz capit qu’aquela seria sus Calendal èra per omenatge a Mistral dins l’encastre de l’annaia dal 2024 que li es dedicaia.

Polèm agachar los detractors de Calendal. Se pòl trobar completament desplaçat lo comentari d’Amfós Daudet dins «Las letras dal molin mieu»:

« Enfin en recompensa de tan d'espleches, lo pescaire d'anchòia capita d’aver l'amor d'Esterèla, e es nomenat cònsol per los abitants de Cassís. Vaquí l'istòria de Calendal… Mas qu'impòrta Calendal ? Ce que i a avant tot dins lo poèma, es Provença, — Provença de la mar, Provença de la montanha, — amb son istòria, sas costumas, sas legendas, sos paisatges, tot un pòple ninòi e liure qu'a trobat son poèta grand avant de se morir… E aüra, traçatz de camins de fèrre, plantatz de bigas de telegrafs, caçatz la lenga provençala de las escòlas ! Provença viurà eternament dins Mireio e dins Calendal. ».

Amb un amic ansin, ges de besonh d’enemic coma diria lo provèrbi. Se polèm demandar a ce que sièrve de ja condemnar a mòrt ce que d’unos creson encara viu. Avèm l’impression d’escotar la dòxa dals jacobins. E lo monde que parlan occitan ancui, aquesta annaia qu’escrivo, e zo, seriam doncas de zombis!

S’estonarem ren que Daudet ague evitat de se fach pendre a la sieu arribaia en territòri occitan après de tals estereotipes venduts a París sus lo monde d’òc.

Mistral cerca, amb aquesta segonda òbra grandarassa, de renovelar e confirmar al nivèl estatal la sieu glòria aquesia amb Mireio, coma pòrtaparaula de l’occitan. Mas los temps an cambiats e lo lirisme agricòl es acabat dins las tendéncias parisencas. La recepcion de Calendal serà completament decebenta rapòrt a aquela de Mireio. Mas aquò es solament lo ponch de vista parisencofrancimand.

Totun Calendal rèsta una òbra importanta per la literatura occitana. Es un espèr, de renaissença, de reconoissença, de valor e de valorizacion de la lenga e civilitat occitanas.

Despí Mistral, nòstre Prèmi Nobel dar 1904, Calendal es un prenom donat en cò de parents d'occitanistas de Provença e d’autra part. Lo prenom es devengut realitat gràcias al malhanés, pròva que sas idèas pòlon venir realas e concrètas.

I aguèt mai una revista felibrenca mesadiera sonaia Calendau.

La ciutat de Cassís faguèt installar una estàtua de Calendal. Aquela estàtua, realizaia per l'escultor Auguste Cornu, dominava la plaja de la Mar Granda e èra de tradicion que los conscrits cassidans se faguèsson fotografiar als sieus pès. Siguèt destrucha en lo 1944 per las tropas d'ocupacion tedescas dal temps de la liberacion de Cassís. Mas los cassidans se mobilizèron per retrobar lor «eròi» fictiu mas ben real amb una estàtua. Despí lo 1999, una estàtua novèla se dreiça sus lo cors Briand, es acabaia per Bouvier e inauguraia lo 24 de junh dal 2000. Sa reedicion es estacha possibla gràcias a l'accion dal Comitat Calendal, l'ajua financiara de la municipalitat e la generositat de particulars per perpetuar la memòria de l'autor e de la sieu òbra.

Per l'anecdòta la villa de Jòrgi Gibelin al quartier Sant Glaudi de Grassa, si sonava "Calendal".