Non rebrembi cap auta paraula qu’en procés de normalizacion der occitan dera Val d’Aran age creat tanta polemica coma eth toponim Baqueira. Era discussion ère sus se la calie escríuer damb “B” o damb “V”. Pintades, escrits ara administracion, panèus rectificats, escrits en premsa… eth conflicte siguec viu.

Prumèr, quauqu’uns meteren en qüestion qu’ua empresa privada podesse préner eth nòm que volesse, eth que li convenguesse. Ère tà non creir! Voleren forçar era decision. Era empresa escuelhec eth nòm a compdar des documents existents; non i auie cap intencion de diferenciar-se des toponims que trobèren, però se l’auessen auut, èren en sòn dret. En moment dera selección deth nòm, enes inicis dera empresa, era “V” en “Baqueira” ère inexistenta, e era tendéncia ena normalizacion dera lengua d’Aran anaue ena línia de simplificar e d’eliminar era “V” en favor der “B” enquiath punt qu’en bèth moment s’escriuec “Bal d’Aran”. Era distincion de pronóncia entre “B” (labial) e “V” (labiodental) non existís ena forma aranesa. Castiella escriuie en 1965, en Forastero en el Valle de Aran “...allà donde la falda de La Baqueira termina…”.

Era normativizacion dera lengua portèc era “V” e dèc ua grana valor ara etimologia. Er origen dera paraula “Baqueira” siguec determinat en “vaca”. Non i auec cap d’alternativa de que dilhèu podie vier de “Bauca” (nòm collectiu de plantes que creishen en un ermàs), qu’aurie sentit damb eth sufixe “aira”, “eira” que segontes Coromines hè referéncia a ua grana partida de peisheus. Baqueira ei eth solet toponim aranés damb aguest sufixe, ce que hè pensar ena credibilitat d’aguesta possibilitat. Enes lengües romaniques eth sufixe -aira, -eira hè referéncia a nòms de plantes, o a parçans damb peisheus. Se quauquarres auesse proposat er origen “Bauca” se li n’aurien arrit. Però, en etimologia, es causes non son tostemp lo que semblen, e dilhèu… Era tralha des toponims remonte a millènis.

Era creacion deth nuclèu de poblacion as pès dera estacion d’esquí tornèc a revitalizar era discussion respècte deth nòm qu’auie de préner. Era responsabilitat des nòms des poblacions ère dera Generalitat.

En 1996 eth president de Baqueira, Jorge Jordana de Pozas, s’adrecec a Artur Mas, Conselhèr de Politica Territoriau e Òbres Publiques en tot indicar-li que “Baqueira” ère eth nòm qu’auien trobat en toti es documents consultats en tot demanar-li qu’es indicadors des carretères metessen “Baqueira” e non pas “Vaqueira”. Eth conselhèr contestèc (en castelhan) que “comprenie eth sòn punt d’enguarda”, però que calie complir era orden de 20 de deseme de 1988 que hège publica era lista des entitats de poblacion; aquiu metie “Vaquèira”. Eth nuclèu de poblacion se denominaue “Vaquèira” (tanben era montanha) e era estacion “Baqueira”. Eth conflicte seguie viu.

En 2001 eth decret 60 de 23 de gèr, regulador deth procediment entath cambi de denominacion des nuclèus de poblacion daue potestat ar Ajuntament de Naut Aran entà determinar eth nòm dera entitat; er ajuntament decidic per unanimitat qu’eth nòm deth nuclèu ère “Baqueira”. E d’alavetz ençà era polemica qu’ei barrada.

Eth Departament de Lingüistica der Aranés, eth 26 de hereuèr de 2003, damb autoritat lingüistica reconeishuda peth Conselh Generau d’Aran, en un recuelh normatiu de 850 toponims aranesi expressaue: “Eth toponim Baqueira-Vaquèira” apareish enes dues grafies… d’ara enlà es dues formes an d’èster considerades corrèctes”

Cride era atencion era valor que se li dèc, alavetz, ara etimologia. Cride mès era atencion quan a tocar dera montanha de Vaquèira i a era montanha de Bacivèr. en catalan Baciver; sense accent. Segontes era etimologia ven dera latina Vacivus (Uet; Vaciva se ditz dera vaca que non crie ne da leit), e calerie escríuer Vacivèr damb “V”: mès aciu arrés i ditz arren. En 2019 era Acadèmia aranesa dera lengua occitana aprovèc e publiquèc eth Nomenclator dera Val d’Aran, damb 3500 toponims, damb es dues formes de Baqueira e Vaquèira e optèc pera forma non-etimologica “Bacivèr” e ac explique atau: “en benefici d’ua regularitat tot e qu’etimologicament calerie escríuer Vacivèr, mès entrariem en contradiccion damb era forma Baciver d’Alt Aneu que conten eth Nomenclator de Catalonha. Catalan e occitan son lengües deth madeish encastre culturau e trabalham per fixar era lengua damb principis der espaci occitanocatalan”. Era Acadèmia considère que i an rasons mès poderoses qu’era etimologia.

Un otèl en Baqueira a pres per nòm “Chalet Bassibe” (damb B e dues èsses).

De contrarietats damb era etimologia en trobaram fòrça; enes nòms des persones, en Aran, trobam Bacaria, Baqueria, Baquèr, Barés… toti eri, per rasons etimologiques aurien d’anar damb “v”, però conviuen damb era “b” talament coma an de convíuer es corrèctes “Baqueira” e “Vaquèira”. I an rasons entà mantier-les es dues.

En castelhan se pòt escriuer “Serbia” e “Servia”; es dues son corrèctes. Tanben “endibia” e “endivia”. Eth temps e er emplec les a normalizat.