Joan Martínez ei hilh de Pozo de Alarcón, Madrid, de pares originaris de Sòria. Ei una aimant dera tranquillitat e des espòrts de montanha, especiaument der esquí. Damb 40 ans decidic anar a víuer ena Val d’Aran, pròp der esquí, dera montanha, der aeropòrt de Tolosa… e se decidic per Bausen, pr’amor que i trapèc er acuelhement que li convenguec. D’açò hè ueit ans. Era sua residéncia ei aquiu naut, lo mès ath nòrd de Catalonha, lo mès apròp dera tomba de Teresa (era hemna des aimants de Bausen).

“Escuelhí Bausen, peth solei e per ambient” ditz, e “sò ath cant d’ua estacion d’esquí potenta”. Des deth prumèr moment s’interessèc per aranés, li agraden es lengües, però a un nivèu de sonoritat, non pas der estudi lingüistic. Comencèc a escotar er aranés peth carrèr; se lancèc a dider bèra paraula; es prumères correccions les auec damb Albert (de casa Camiau); se deishèc anar; passèc des paraules a díder frases; s’equivocaue, però non auie vergonha e anaue auançant; s’apuntèc ath programa de Volontaris per aranés deth Conselh Generau d’Aran; era sua volontària G.A. l’ajudèc fòrça; hec amistat damb D.C. d’Arres, parlauen aranés e milhorèc eth nivèu de lengua. Ara parle era lengua d’Aran cada dia, damb uns e damb es auti; quan comence ua convèrsa ac hè tostemp en aranés. A ua fonetica impecabla qu’a ocasionat, qu’ocasione cada dia, que li pregunten “e tu, de quina casa ès?”. Non a anat jamès tà classes d’aranés, non li interèsse massa era formalitat dera lengua; “non escriui massa ben” ditz; cre ena valor dera comunicacion orau e en emplec informau entà tot tipe de convèrses: “non cerqui eth coneishement pregond dera lengua, la voi entà comunicar-me oraument… Tà jo ei un plaser de parlar damb era gent deth país… Era lengua aciu encara ei viua”. Parle un shinhau de catalan e correctament eth francés e er italian, e naturaument er espanhòl.

Me coheisse que parlar aranés “m’a daurit pòrtes, m’a facilitat er accés a moltes situacions e experiéncies”. Participèc en un programa de Catalonha Radio damb dues persones mès e sonque eth parlèc tota era estona en aranés. “Es paraules dificiles o estranhes me seduïssen, me provòquen a aprener-les; emocionaument non m’agrade que se pèrden es lengües”.

 Respècte deth futur der aranés ditz que non ei ne pessimista, ne optimista; “sò en un posicionament nèutre”.

Joan cre qu’era transmission orau ei hloisha, que i a era paradòxa de qu’era lengua ei viua ena escòla però qu’en carrèr non i e. Explique qu’a amics “que continuen era transmission damb es sòns hilhs”. E continue “parli aranés damb es hilhs des amics e açò ei ua satisfaccion”. Joan pense “qu’era lengua non ei mòrta… quan vau tà un comèrç comenci a parlar tostemp en aranés; ena òptica parli aranés, damb era caishèra deth supermercat tanben… non cau auer vergonha… Un dia anè tà Sant-Lari, ena Val d’Aura, damb D.C. e auí convèrses en aranés, damb gent deth país; en diden patoés; aquiu ac an fòrça mès dificil”

Joan Martínez ei enginhèr; trabalhaue coma director-cap d’òbra d’un empresa portuguesa d’infraestructures idrauliques e li apareishec una desgràcia que li trinquèc tot eth sòn mon: li detectèren un cancer cerebrau. Operacions complicades, ans de reabilitacion, perseverància, perta d’amics… Damb ua grana passion, damb molt d’esfòrç, qu’encara realize aué en dia, continuament…, artenhec ua situacion d’ua cèrta normalitat. Abans desvolupaue un pretzhèt professionau de naut nivèu e en aparéisher era malautia li dideren qu’aurie de deishar d’esquiar, era sua passion, d’anar en mòto e de trabalhar en sòn mestièr. Damb eth temps, e esfòrç, torne a practicar es sòns espòrts e damb molta volontat profitèc entà hèr quauquarren que non aurie hèt jamès: creèc ua empresa de ròba d’esquí, de qualitat, qu’està despuntant en mercat. Creèc ua empresa relacionada damb era sua passion. En un començament gessie de Bausen eth dimars peth maitin, anaue entà Madrid, via Tolosa, entà classes en ESADE, dormie en Madrid, londeman pera tarde tornaue entà classes e entàs dotze dera net, en punt, dempús de cuélher er avion Madrid-Tolosa, entraue en casa sua en Bausen. Er esfòrç durèc 8 mesi. Ara, ei propietari e administre ua empresa qu’a preséncia en tota Euròpa (REFORCER). Joan se n’orgullís dera sua ròba d’esquí. En ua anóncia dera revista de Baqueira (BB) i a metut “neishuda ena Val d’Aran”, en occitan. Ena prumèra colleccion que presentèc i metec “gessuda de Bausen”, “inspirada ena naturalesa”, “de responsabilitat damb era planeta”...

Ditz Joan: “me senti deth país; era lengua me hè sénter deth país. Sense er aranés non seria tant integrat”. Tostemp parle aranés: “Coneishi ua hemna moldava que hè 13 o 14 ans qu’ei acieu, que regente un restaurant en Vielha, que parle molt ben er aranés e entre nosati tostemp, tostemp, parlam aranés”.

E considère qu’èster en un pòble petit l’ajudèc a  integrar-se: “Er èster en Bausen me facilitèc er aprenentatge dera lengua; en Vielha aurie estat mès dificil; Bausen me desvelhèc era curiositat”.