Coma lo president (de la Republica francesa) ditz tot e son contrari rapòrt a las lengas minorizadas, supausi que descobrís al darrièr moment los tèxtes escrits per sos escribes e que s’acontenta de legir sens aver consciéncia de las asenadas qu’estipula. Atal, per la recepcion del Diccionari novèl de l’Academia francesa, tornèt sus la lenga francesa que forniguèt l’unitat del país e sus l’esparpalhament de las lengas e dels pateses qu’èran pas (e que son pas, se subrevivon encara) que factors de division.

Constatarem just que se parlava francés dels dos costats de las guèrras de religion, de la revolucion francesa, tanplan dreifusards coma anti-dreifusards, collaborators e resistents… E a véser cossí s’entendon plan d’aquesta passa, tot en parlant francés, a l’Amassada nacionala… Auriá tanplan pogut dire:«Lenga comuna, factor de division» e seriá estat mai prèp de las realitats.

Pastís e ventrèsca

Lo ritme de realizacion d’un diccionari de l’Academia francesa (quicòm coma un sègle per fargar una novèla edicion) fa qu’a sa parucion es ja despassat vist l’evolucion de la societat e totas las noveltats aparegudas. Dins l’edicion novèla, coma Occitans, podèm èsser fièrs de veire aparèisser los mots pastis(que vendriá del provençal, que lo mot occitan sembla pudir a l’engaumit dins aquela societat[1] e lo mot ventrèche (originari del sud-oèst, nos dison).

Vaquí un tièra de mots (revirats en lenga nòstra) qu’an mes un sègle a s’apercebre que se podián exprimir en francés (es una causida que n’i a 21 000 en tot! ):

• bilinguisme, franglés, autodeterminacion, etnocidi, etnocentrisme, ecologia, aculturacion, mondializacion, francofonia, periferia, marginalizacion, balcanizacion, desertificacion, activista, antiracista, deviacionista, marxista, marxista-leninista, pojadisme, petainista, maquisard, revisionista, matricida, masoquista, …

• e tanben: discotèca, jardinariá, fotocopia, saxofonista, xilofonista, zapar (amb la zaponeta?), escobidó (un pauc despassat), visioconferéncia, …

• rugbiman (mas pas quinzista o tretzista que se trapan dins unes diccionaris occitans: lo Tot en Òc balhèt l’exemple!), alièr, finalista, maraton, maratonian, biatlon, decatlon (mas pas: triatlon), penaltí, sosten, microfilm, filatelia, quicha-libres, talha-barta, …

e pas fotuts de trapar una adaptacion o creacion francesa per: yuppie, yuzu, yakusa, waterzooï, waterproof, velux, valpolicella, tsunami, tsatsiki, tortellini, tofu, polyester, tarmac, tarama, sniper, sketch, shopping, patchwork, marketing, paparazzi, superwelter, sudoku, sumo, taïkwondo, taï-chi-chuian, western, yoruba, zen, zombi, underground, uppercut, trek, trader,… (notatz que sabi pas gaire tanpauc lor adaptacion en occitan!)

Bon, enfins, cal de tot per faire una lenga, i comprés de pichons òmes verds (e de 5 femnas verdas per faire bon pés)!

Amai, amb l’autonomia…

Dins las colomnas del Jornalet, s’es ja parlat las setmanas passadas del sòrt fait recentament al creòl, al còrse o al catalan per las juridiccions francesas. Mas cal pas creire qu’amb situacions legalas a priòri favorablas es necessàriament mai simple… Lo n° de novembre del mesadièr basc Enbata (n° 2411!) presenta un article sus un rapòrt del Conselh d’Euròpa suls deficits de l’usatge de l’euskara dins los sectors de la santat, de la justicia e de las relacions amb l’administracion en Hegoalde (Guipuzcoà, Alava, Biscaia), situacion complicada pel decopatge en 3 zònas linguisticas de Navarra . Un autre article punta «Inegalitat linguistica e discriminacion». Manifestacions se tenguèron lo 6 de març passat davant la Diputacion de Biscaia per denonciar unas decisions de justicia defavorablas a l’usatge del basc dins los servicis publics.

Solament 11 % dels foncionaris de la Comunautat autonòma practican aisidament la lenga basca. Un magistrat de Gasteiz a impausada l’integracion de policièrs municipals qu’avián pas lo nivèl minimom demandat de basc. Dempuèi 2021, lo Bulletin oficial de l’Estat espanhòl es pas mai publicat en basc. Los sendicats espanhòls UGT e CCOO menan campanhas per l’eliminacion del nivèl demandat en euskarà dins los critèris de recrutament. Per eles, demandar l’aprendissatge e la coneissença d’una lenga oficiala relèva de la discriminacion! En plaça de la proposicion bilingüe dels servicis, demandan que sola la coneissença del castelhan siá obligatòria e que reçaupre un servici en basc demòre excepcional. Atal, lo mot discriminacion cambia de sens…

Divisionari Roch