Es passats 26 e 28 de noveme dus actes importants merquèren era orientacion ena rigor en matèria d’identitat dera Val d’Aran.

Ditz eth Diccionari der aranés (IEA-AALO) qu’era rigor ei “1. Era duretat o era severitat excesiva. 2. Era exactitud en un grad naut”.

Eth dia 26 i auec era presentacion ena Acadèmia aranesa dera lengua occitana deth libre, qu’ei en imprenta, El Regimen Especial de Aran. Ei integrat per dotze estudis juridics independents, hèts pèr expèrts, era major part d’eri professors de Dret en universitats espanhòles, dirigits per Antonio Ezquerra dera Universitat de Lhèida. I participen professors des Universitats de Lhèida, Barcelona, Castelhon, Valéncia, Còrdoba, Huelva. Tanben un magistrat, a mès de David Montalà que pendent 13 ans siguec Secretari Generau deth Conselh Generau d’Aran.

Era òbra ei prologada per Cesar Ruiz Canela, Alcalde de Naut Aran. Siguec presentada per eth madeish e per Jèp de Montoya, President dera Acadèmia aranesa dera lengua occitana.

Me cride era atencion, e demori damb impaciéncia, toti es articles, però especiaument aqueth que se titole “Lengua y derechos lingüísticos” elaborat pera Dra. Nuria Magaldi, Catedratica de Dret administratiu dera Universitat de Còrdoba. Per çò qu’expliquèren ena presentacion, ei ua òbra critica, damb fòrça rigor, e donques mos portarà a un creishement ena interpretacion dera lei; me platz! Liegeram damb atencion toti es trabalhs e especiaument aqueth de Neus Cortada sus eth dret civil aranés, que meteram en comparacion damb es boni trabalhs que heren hè quauqui ans Vicent Simó e Mezquita del Cacho.

Ena madeisha setmana, as dus dies, era Sindica d’Aran, Maria Vergés, compareishec en Parlament de Catalonha entà hèr ua explicacion e méter en public er estat dera Val d’Aran e des sues institucions. Prumèrament expliquèc er estat deth territòri e eth ròtle deth Conselh Generau. Tota era explicacion siguec en occitan aranés. Dempús es diuèrsi grops intervengueren entà hèr-li preguntes e valorar era situacion. Ei de destacar qu’ath delà deth Grop Socialista i auec ua valoracion negativa deth comportament deth Conselh Generau d’Aran en matèria de lengua. Manifestèren era incomprension de que damb ua situacion sanejada economicament, i a recorsi, non s’age intervengut en cèrti encastres entara promocion lingüistica e qu’era situacion sociau dera lengua d’Aran sigue talament dolenta.

En tot cas e sense entrar enes contenguts argumentaus, causa que podem hèr un aute dia, destacam qu’era compareishença creèc un des moments en qu’era lengua occitana siguec mès presenta, en Parlament, de tota era istòria. Toti es grops, començant peth president deth Parlament, que hec totes es sues intervencions en aranés, s’expressèren en un moment o un aute en occitan. Toti, o lèu toti, rebrembèren e agraïren eth trabalh dera responsabla dera Oficina d’Aran en Parlament, pr’amor que les auie facilitat eth trabalh. Pilar Caparròs, pòrte quauqui ans trabalhant entà qu’era preséncia der occitan en Parlament, sigue mès dinamica, mès correnta… e entà qu’era Oficina age ua consideracion mès importanta. Eth president deth Parlament assegurèc, ena sua darrèra intervencion, qu’ath delà d’ara eth tractament que receberà era Oficina serà milhor e que servirà entà promòir era preséncia dera lengua. È podut consultar es memòries dera Oficina d’Aran en Parlament e è constatat qu’eth sòn trabalh ei fòrça complèt. Pilar Caparròs organizèc en 2022 eth prumèr cors basic d’aranés entàs deputats e personau des grops parlamentaris; en 2023 organizèc eth prumèr cors reglat qu’expedic certificats oficiaus; siguec artifex d’ua creishenta preséncia der occitan en Parlament; participèc ena traduccion e revision des versions araneses des leis, collaborèc ena organizacion de bèra exposicion sus es institucions araneses... Enquia aqueth moment es deputats auien de cercar es recorsi entara traduccion peth sòn compde.

Ara ben, i auec ena compareishença expressions e intervencions damb manca de rigor, per pòca severitat e exactitud. Ei denonciable, que Vox siguesse eth solet partit que hec tota era intervencion en castelhan, sense emplegar entad arren er occitan; toti es demès intervienents empleguèren era lengua nòsta en bèth moment. E ei absolutament mancat de rigor actitudinau qu’ena segona intervencion dera Sindica, per un temps de mès de cinc menutes, non diguesse ne ua paraula en occitan, e que hesse tota era intervencion en catalan. Mos semble contradictòri damb qui predique que cau mès preséncia der aranés enes institucions, e que quan ac pòt hèr, i renóncie; ne ua paraula! E acompanhant ad açò me preocupe que cèrti partits renoncièren ara denominacion englobanta de “lengua occitana”, e n’i auec, entre es quaus era Sindica, que sonque empleguèren era denominacion fracturanta de “aranés” e de “lengua aranesa”. Dificilament artenheram a milhorar era preséncia dera lengua nòsta e er interès sociau se començam per renonciar ara sua corrècta denominacion. Ei ua qüestion de rigor.