Pachi ei deth País Basc; non a estat jamès ena Val d’Aran però a un excellent domini der aranés formau e un bon coneishement dera lengua orau: “Liegi tot lo que pogui entà mantier eth contacte damb era lengua d’Aran. Non è ocasión de parlar damb arrés e alavetz sagi de parlar damb jo madeish, però açò non ei massa acceptable”.

En 1998 passèc un mes en Santa Pòla damb es sòns pairs e aprenec eth catalan. Ena bibliotèca trobèc eth libre de Pèire Bèc La llengua occitana traduït ath catalan. “Aquiu comencèc eth mèn contacte damb er occitan”.

En 2001, quan auie 22 ans, Joxemari Sarasua, esperantista que parle fòrça lengües, le metec en contacte damb Ferriòl Macip (Farri) e inicièc ua relacion mès dirècta damb er occitan. “Non parli jamès eth castelhan damb Farri. Eth parle basc damb bon nivèu e m’escriu en lengadocian o en gascon. Quan coneishí a Ferriòl comprè era traduccion de La Bíblia Valenciana, en gascon (novèla traduïda per Gilabèrt Nariòo e publicada per Per Noste), e aquiu consolidè es mèns coneishements”.

Dempús de quauqui ans, en 2012, tornèc a trobar a Farri en Barcelona: “Jo parlaua ua barreja de catalan, bearnés e lengadocian. Alavetz hi corsi der Institut Aranés, auí quauques convèrses damb Albèrt Alcaine e decidí qu’er aranés serie eth mèn occitan de referéncia. Non voi barrejar dialèctes”.

Ara seguida entrèc en contacte damb er Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, e... “aquiu pogui méter en clar quauqui dobtes que me sorgissen coma er emplec des pronòms febles, es conjugasons verbaus… e comprení era logica dera lengua”.

Pachi, Francisco de la Hoz Méndez, ei professor de matematiques ena Universitat deth País Basc (Euskal Herriko Unibertsitatea UPV/EHU). Pendent era entrevista li comenti qu’un membre dera Acadèmia, Felip Carbona, tanben professor universitari de matematiques, siguec president der Institut d’Estudis Occitans e ara ei membre der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana e ei un bon coneishedor dera lengua occitana; e jo madeish estudiè diuèrsi corsi de sciéncies exactes e è estat professor de matematiques en Institut d’Aran. Curiosa relacion de matematiques e lengua.

Pachi ei expèrt en emplec dera digitalizacion, però cre qu’ei de besonh potenciar er ensenhament analogic. “Cau exercitar eth cervèth. Non cau prescindir des ordenadors, però auem de limitar eth sòn emplec, cau controtlar-les, de manèra intelligenta. Es aprenentatges analogics son superiors, però non cau èster fanatics contra es naues tecnologies. Sense tecnologia non auria podut hèr eth Diccionari”.

Pachi ei autor deth recent Diccionari aranés-espanhòl publicat pera Acadèmia aranesa dera lengua occitana. A aprofitat des diccionaris catalan-aranés, aranés-catalan e español-aranés, enes que collaborèc, e damb fòrça dedicacion e un bon coneishement dera lengua e d’informatica a elaborat eth diccionari damb mens errors, damb mès coeréncia, damb mens vacillacions dera varianta aranesa dera lengua occitana. “Sense es tecnologies digitaus non ac auria podut hèr”.

Eth Diccionari de Pachi ei un testimoni de generositat lingüistica: “È trabalhat pendent tres mesi, ues sies ores diàries en diccionari. A estat un sacrifici”. Per tot aguest trabalh non a crubat arren: “Ei era mia aportacion solidària, generositat damb eth mon, ath mantieniment des lengües”.

Es automatismes pòden ordenar eth diccionari, però cau repassar paraula per paraula. “Pendent era elaboracion deth diccionari, participè en un congrès de matematics, en Sevilha, però me perdí toti es actes parallèls. Quan non i auie presentacions de comunicacions, m’embarraua entà hèr eth diccionari. Me perdí fòrça actes”.

Pachi a un prèmi ara milhor tèsi doctorau en euskera. L’ac entreguèc Andrés Urrutia, president dera Euskaltzaindia. Assegure qu’en dus ans, e se pòt en 2025, acabarà eth diccionari bilingüe aranés-basc-aranés. Non serà facil: “Mos trobam qu’enes darrèrs 40 ans, en euskera, s’a cambiat era tresau part des paraules que s’emplegauen. Era gent a ua sensacion d’artificialitat. Passe lo de madeish, damb er aranés, a on cèrti sectors vòlen emplegar un aranés mès elaborat, mès artificiau… Cau qu’era lengua sigue propèra ara que s’emplegue e en açò sò d’acòrd damb er Institut d’Estudis Aranesi. Non mos cau lengües artificioses. Mos cau connectar damb era majoria dera poblacion e non s’a sabut hèr”.

M’explique que quan ère mainatge se trobaue en un ambient non favorable as lengües: “eth prumèr viatge qu’enteni basc auia 13 ans; en mèn barri, en Portugalete, s’escotaue mès galhèc qu’en Galícia; non i auie un ambient favorable as lengües. Tròbi qu’ei molt positiu qu’ena escòla aranesa i age era preséncia de cinc lengües. Sò contra eth monolingüisme der espanhòl però tanben contra eth monolingüisme deth basc”.

Pachi ei ua persona solidària des lengües; ac manifèste damb eth sòn trebalh. E damb modèstia e umilitat da es gràcies per poder projectar aguesta solidaritat a trauès der occitan aranés.