Prumèra, qu’eth nau prumèr ministre de França, François Bayrou, de raïtzes occitanes, baile de Pau, qu’en 2012 diguec en un miting ena campanha entara Presidéncia dera Republica, en Tolosa, aquerò que “ei finit lo temps de la vergonha e que comence lo temps de la fiertat, qu’èm occitans… e qu’auem de continuar a parlar era lenga nòsta, qu’ei la nòsta lenga”. Ara ei eth prumèr ministre damb un president, Emmanuel Macron, que hè un més prononcièc un discors ena Acadèmia Francesa ena qu’expressaue qu’es lengues vernacules, patoesi e lengues regionaus diferentes “èren un instrument de division dera nacion”. Calerà veir com s’articule er acabament dera vergonha. Non i è massa esperança, dempús que, pes tribunaus, s’age inutilizat era Lei Molac e proïbit eth catalan enes plens municipaus.

Segona, qu’eth Ministèri entara transformacion digitau e dera foncion publica deth Govèrn espanhòl a publicat una convocatòria entara “seleccion de docents entara revision des contenguts deth servici de lengües cooficiaus”. Er objècte dera convocatòria ei “seleccionar docentes en euskera, catalán y valenciano, que revisen los contenidos” des programes entara formacion d’emplegats entà “mejorar la prestación del servicio y garantizar el derecho de la ciudadanía a relacionarse con las Administraciones en la lengua cooficial de la comunidad donde residen”. Ditz que non s’a includit eth galhèc pr’amor que s’a seguit un aute procediment. Ei recriminable que non i a cap de referéncia ar occitan. Coma se non sabessen en Ministerio qu’er occitan tanben ei cooficiau. Ei un posicionament de mensprètz.

Tresau, en Parlament de Catalonha, an presentat, eth passat 5 de deseme, ua propòsta de resolucion entà ua educacion publica e en catalan signada pera CUP, eth PSC, Junts, ERC e es Comuns. Insten ath govèrn dera Generalitat a reforçar es modèls educatius que garantisquen era competéncia en lengua catalana, a replantejar es estrategies entath sòn foment, a legitimar sociaument eth modèl lingüistic, a garantir era formacion curriculara en sociolingüistica, a hèr conscienciacion lingüistica, a promòir er emplec der catalan ena comunitat educativa, a produïr materiau audiovisuau relacionat damb es curriculums, a compdar damb es professionaus dera educacion, a auer sufisentes aules d’acuelhuda… Ua propòsta dera majoria deth Parlament que demane intervencions urgentes entà protegir eth catalan ena escòla. Però, non se ditz arren der occitan, que tanben ei oficiau e pròpria en Catalonha. Non pensi pas qu’entre toti se n’agen desbrembat. Qué passe? Era competéncia d’educacion sus er occitan ei deth Govèrn dera Generalitat.

E quatau: eth passat 12 de deseme se hec eth liurament en Barcelona, deth prèmi Robèrt Lafont, dera Generalitat de Catalonha, en reconeishement de persones o entitats que s’an dintingit pera defensa, projeccion e promocion dera lengua occitana. Er acte siguec presidit peth Conselhèr de Politica Lingüistica Xavier Vila e se hec amassa damb era entrega deth prèmi Pompeu Fabra de foment dera accion dera societat civil en favor deth catalan. Ei un acte testimoniau deth compromís dera Generalitat damb es dues lengües, catalan e occitan. Ei bon, e positiu entar occitan e entath catalan, que se hèsquen amassa entà testimoniar un solet espaci politic, e dues lengües. Actes coma aguest, damb aguest critèri, aurien d’abondar. Era persona premiada en Robèrt Lafont siguec Fredo Valla, cineasta, per tota ua vida dedicada ara defensa dera lengua e ara difusion dera istòria occitana. Ei un prèmi mereishut! En prèmi Pompeù Fabra, peth catalan, siguec premiat, entre d’auti, Joan Escrivà pes edicions Camacuc, ua revista valenciana, en catalan, entà mainatges, que ven publicant-se des der an 1984. Recentament tanben l’an premiat damb era medalha d’òr en bères arts, deth Govèrn espanhòl. Joan Escrivà ei, tanben, er editor de Era Garbèra, revista entà mainatges e mainades, en occitan aranés, que des der an 2001 ath 2019 publiquèc un centenar d’exemplars. Constituís era publicacion infantila mès importanta dera istòria, en occitan aranés, e sense dobte ua des mès destacades d’Occitània. Joan Escrivà aurie podut recéber, a mès deth prèmi Pompeu Fabra, eth Prèmi Robèrt Lafont. Cau aué’c en compde! E finalament lo que mos cride era atencion e mos dèishe preocupats ei qu’entre es assistents ar acte, non i auie cap de representant deth Conselh Generau d’Aran, e mos cònste que i sigueren convenientament convidats.

Comenci er an 2025 creiguent que Bayrou non harà arren entà mostrar er acabament dera vergonha (l’incrementarà), demorant qu’era convocatòria deth Ministèri dera foncion publica der Estat espanhòl reconduisque era abséncia der occitan des sues actuacions, planhent-me pera manca de preséncia der occitan enes propòstes parlamentàries (e non pensi pas que sigue un descued) e entristit pera manca de participacion deth Conselh Generau d’Aran en actes dera dimension testimoniau deth Prèmi Robèrt Lafont, entre d’auti.