Comencè damb aguest article setmanau eth 5 de hereuèr de 2023, e aguest ja ei eth numèro cent un. E en realitat siguec en 1985, enguan hè quaranta ans, que comencè damb un article setmanau, en occitan, en La Mañana. Era recerca, en archius, de Joana Borràs, m’ajudèc a recuperar aqueri prumèrs articles.

Damb cent articles è podut incrementar era reflexion e era participacion sociau, hèr publics quauqui pensaments que m’an acompanhat en quaranta ans e è podut contribuir a millhorar era preséncia sociau der occitan. Aguesta collaboracion qu’a per títol “En cimalh dera lengua nòsta”, a acabat coneishent-se simplament coma “Eth Cimalh”.

Pendent aguesti cent Cimalhs è recebut respòstes agradables e constructiues que m’an ajudat a milhorar e qu’an engrassit era mia satisfaccion. Tanben n’è recebut bèth un de desagradable: en dues ocasions an arribat a insultar-me. Me sap grèu, e demani desencuses se jo e podut oféner a quauquarres. En bèra ocasión, bèth lector, a corregit es mèns arguments, causa qu’agraïsqui.

En aguesti moments era difusion deth Cimalh seguís un recorrut setmanau intens: es dimenges se publique en La Mañana a ua plana sancera e tanben enes plataformes digitaus deth diari; es deluns la mani a un collectiu de pròp de tres centes persones, qu’an mostrat interès per receber-lo; eth madeish deluns Viure als Pirineus ne hè era publicacion; eth dimars, molt soent, Infomigjorn a era amabilitat de difoner-lo entre es sòns soscriptors; eth dimèrcles Jornalet la publique puntuaument, e eth dijaus Catalonha Radio ne hè difusion en format orau, qu’è enregistrat eth dia abans enes estudis de Vielha.

De toti es comentaris desvelhats eth qu’a estat mès numerós, eth qu’a desvelhat un major interès des lectors ei aqueth article en que recomanaua de húger deth diftong “iu” de Diu, aciu, ostiu… envèrs eth triftong “ieu”, Dieu, acieu, ostieu... per respóner milhor ara tradicion orau dera lengua e per ua logica occitanista. Molti lectors an aportat opinions: “En Bossòst tota era vida de Dieu se n’a dit Dieu, rieu, aquieu... Sonque se comencèc a enténer Diu quan s’implantèc er aranés ena escòla”, “Segur que cau recuperar «Dieu», qu’ei era soleta forma que calerie escríuer en tot er occitan, des Aups ar Atlantic, de Lemosin e Auvèrnha as Pirenèus. Escríuer «Dieu» pòt perméter de prononciar [‘diw] sens cap de problèma coma prononciar [djew] o [‘diew], conservant era pronóncia originau”. E d’autes…

Non meti es nòms des opinadors pr’amor que formen part de messatges privats, que m’arriben subertot per corrèu electronic, e n’i a que non vòlen trincar er anonimat.

Es opinions compartides pendent aguesti cent Cimalhs arriben de per tot e en toti es encastres: “que non se complis es manaments d’emission de radio e TV en occitan” e “qu’eth futur des lengües petites se jògue en camp der audiovisuau”, “que calerie un libre d’estil entà quauqui mieis de comunicación coma TV e ràdio”,  “qu’er occitanisme non a pro reflexionat sus era articulacion entre estandard e « parlars », que “la desseparacion del catalan de la resta de l’occitan non es pas una qüestion lingüistica, sonque es una qüestion purament politica, d’assumpcion religiosa dels marcs mentals espanhòl e francés per part dels academicians e filològs de la darreria del ségle XIX e primeria del XX”, “qu’auer lengües esclaues dera etimologia ei ua error; cau considerar abans, d’auti aspèctes”, “que cèrtament calerie díder “vaga” e non pas “grèva”, que vaga ei tanben viua en aragonés damb eth madeish sens qu’en occitan-aranés, de temps dedicat a non hèr arren”...

E n’i a de mès politiques coma es que persuten ena manca deth compliment dera responsabilitat des administracions, deth Conselh Generau, dera Generalitat e deth Govèrn espanhòl. Ara manifestacion de qu’er “occitan ei ua lengua de Catalonha” un lector m’escríuec indignat que entà bèri uns semble èster “ua lengua contra Catalonha”, peth tractament que se li da. Respècte des politiques franceses e espanhòles n’i a que exprèssen que son antioccitanistes e en cas de França cren qu’ei mès contraproduenta e mens respectuosa, a nivèu de promocion dera lengua occitana, era politica de Melenchon que era de Marine Le Pen (preocupanta sensacion!)… Es reflexions son contínues, interessantes e mos hèn auançar; coma aquera qu’analise era declaracion estatutària d’oficialitat dera lengua: “ ‘La llengua occitana denominada aranès a l’Aran… es oficial a Catalunya’ que sembla implicar qu’es pas l’aranés qu’es oficial a Catalunya, mas l’occitan dins un sens panoccitan. S’èra pas lo cas, lo texte auria benlèu degut dire quicom coma ‘l’aranés, la forma de la llengua occitana de l’Aran, és oficial a Catalunya’”

S’an agraït, especiaument, es entrevistes hètes a quauqui personatges qu’an pres ua opcion activa e positiva enfront ara lengua. E a raïtz dera biografia de Sandaran, demanen de tornar a publicar era sua conferéncia de 1913 (I calerà pensar…).

Gràcies a toti es que participatz en aguest enorme debat. Segur qu’ei entà bon!