Lo govèrn centralizat francés travèrsa de tensions politicas, economicas e socialas que se manifèstan per una instabilitat politica qu’aflaquís lo govèrn central.

La casuda del govern eissit de la dissolucion de l’Assemblada nacionala en França creèt una pression acrescuda per de cambiaments institucionals màgers tal coma la necessitat de mai de representacion proporcionala, mai de referendum popular o mai de descentralizacion.

Lo modèl constitucional francés actual es ipèr centralizat amb un poder executiu concentrat per la presidéncia e un parlament somés a son autoritat. Aquel sistèma alunhèt los decisionaris politics agropat a París del demai de la populacion. Dins las regions perifericas, tal coma Occitània, los movements socials, coma los “gilets jaunes”, mostran que los ciutadans senton una manca de representacion, de consultacion e de poder de decision.

La proporcionala per miralhar melhor la diversitat de la populacion redusiriá las inegalitats de representacion. Pasmens, suscita una fòrta oposicion dels principals partits jacobins francés al nom de l’estabilitat del poder central gràcia a la construccion artificiala de majoritats solidas al parlament, e benlèu per la crenta d’arribada de partits regionalistas[1] que pesarián subre las futuras majoritats.

La descentralizacion respondriá mai eficaçament a la diversitat dels territòris e de lor populacion. França entamenèt un inici de descentralizacion dins las annadas 1980, mas l’estat demòra fòrtament centralizat. La descentralizacion permetriá d’adaptar las decisions a las realitats localas, subretot en matèria de luta contra las inegalitats economicas e socialas. Pasmens, los representants parisencs dels principals partits jacobins s’opausan a la pèrda de poder de lor estructura parisenca, e benlèu a l’arribada de partits regionalistas dins la gestion de las collectivitats localas.

L’instabilitat politica deguda a la manca de legitimitat noiriguèt un debat subre l’utilizacion del referendum, tant nacional que local per raprochar las decisions dels ciutadans. Suscitan tanben de fòrta oposicion dels principals partits jacobins francés per lor crenta de la contestacion locala de decisions presa a París, e benlèu de l’organizacion de referendums locals subre la valorizacion de l’occitan o de las autras lengas minorizadas.

Tant la descentralizacion, l’escrutinh proporcional o los referendums necessitan un ajustament del quadre juridic e institucional, dificil per causa d’una oposicion significativa tant de l’esquèrra jacobina coma de la dreita nacionalista francesa, e mai del sistèma mediatic francés qu’es concentrat a París. Malgrat qu’ajan per mira de melhorar la representativitat e a raprochar las decisions dels ciutadans, son percebudas coma de menaças a la centralitat del poder de l’estat francés.

Aital, la crisi politica actuala poiriá constituïr una oportunitat per los occitans, per mai d’autonomia regionala, mai d’elegits occitanistas e l’organizacion de referendums locals subre la valorizacion de la lenga occitana dins maites parçans. Son benlèu de rasons non formuladas oficialament de l’oposicion estructurala dels partits e dels mèdias franceses a aquelas reformas.

Dins aquel contèxte de crisi politica francesa, l’occitanisme dèu s’engatjar amb totes los que defendon aquelas reformas.