CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Opinion

Oportunitat occitana amb la crisi parlamentària francesa

Oportunitat occitana amb la crisi parlamentària francesa
Oportunitat occitana amb la crisi parlamentària francesa
Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

Mai d’informacions

Lo govèrn centralizat francés travèrsa de tensions politicas, economicas e socialas que se manifèstan per una instabilitat politica qu’aflaquís lo govèrn central.

La casuda del govern eissit de la dissolucion de l’Assemblada nacionala en França creèt una pression acrescuda per de cambiaments institucionals màgers tal coma la necessitat de mai de representacion proporcionala, mai de referendum popular o mai de descentralizacion.

Lo modèl constitucional francés actual es ipèr centralizat amb un poder executiu concentrat per la presidéncia e un parlament somés a son autoritat. Aquel sistèma alunhèt los decisionaris politics agropat a París del demai de la populacion. Dins las regions perifericas, tal coma Occitània, los movements socials, coma los “gilets jaunes”, mostran que los ciutadans senton una manca de representacion, de consultacion e de poder de decision.

La proporcionala per miralhar melhor la diversitat de la populacion redusiriá las inegalitats de representacion. Pasmens, suscita una fòrta oposicion dels principals partits jacobins francés al nom de l’estabilitat del poder central gràcia a la construccion artificiala de majoritats solidas al parlament, e benlèu per la crenta d’arribada de partits regionalistas[1] que pesarián subre las futuras majoritats.

La descentralizacion respondriá mai eficaçament a la diversitat dels territòris e de lor populacion. França entamenèt un inici de descentralizacion dins las annadas 1980, mas l’estat demòra fòrtament centralizat. La descentralizacion permetriá d’adaptar las decisions a las realitats localas, subretot en matèria de luta contra las inegalitats economicas e socialas. Pasmens, los representants parisencs dels principals partits jacobins s’opausan a la pèrda de poder de lor estructura parisenca, e benlèu a l’arribada de partits regionalistas dins la gestion de las collectivitats localas.

L’instabilitat politica deguda a la manca de legitimitat noiriguèt un debat subre l’utilizacion del referendum, tant nacional que local per raprochar las decisions dels ciutadans. Suscitan tanben de fòrta oposicion dels principals partits jacobins francés per lor crenta de la contestacion locala de decisions presa a París, e benlèu de l’organizacion de referendums locals subre la valorizacion de l’occitan o de las autras lengas minorizadas.

Tant la descentralizacion, l’escrutinh proporcional o los referendums necessitan un ajustament del quadre juridic e institucional, dificil per causa d’una oposicion significativa tant de l’esquèrra jacobina coma de la dreita nacionalista francesa, e mai del sistèma mediatic francés qu’es concentrat a París. Malgrat qu’ajan per mira de melhorar la representativitat e a raprochar las decisions dels ciutadans, son percebudas coma de menaças a la centralitat del poder de l’estat francés.

Aital, la crisi politica actuala poiriá constituïr una oportunitat per los occitans, per mai d’autonomia regionala, mai d’elegits occitanistas e l’organizacion de referendums locals subre la valorizacion de la lenga occitana dins maites parçans. Son benlèu de rasons non formuladas oficialament de l’oposicion estructurala dels partits e dels mèdias franceses a aquelas reformas.

Dins aquel contèxte de crisi politica francesa, l’occitanisme dèu s’engatjar amb totes los que defendon aquelas reformas.

 

[1]Partits regionalistas ou nacionalistas occitan, basque, breton, guianés....

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

Lachaud
1.

La crisa governementala en França vai pas de la dissolucion de l'Amassada Nacionala. Ven de la crisa economica e de l'ypercentralisacion de la governança europeenna. Dempuei la creacion de l'UE las decisions appartenant de mai en mai a l'Euròpe qu'impausa sas idèias. De mai la classa politica francesa, de dreicha o d'esquerra, a bestamient fach entrar lo dreit europeeen dins lo dreit frances sens mesme lo discutar ni establir una consultacion.
De mai l'UE es devenguda un super estat centraliste e antidemocratic en fasant la politica de las multinacionalas que volan pas d'interdiccion a lòrs poders per ganhar de l'argent. Quò a entrainat una crisa economica dins tots los pais europeens e aqueus pais se nejan dins lòrs detas a remboursar. França existe pus en tant qu'estat perque depend economicament de Bruxel.
Lo desbat es ben l'autoritarisme e lo centralisme de l'Union europenna. Es per aquò que dau monde reclaman de quitar l'UE, de quitar l'Euròpe per tornar trobat sa soverainetat.
Aqui damora lo centralisme frances e devam pas nos contentar de damandar una decentralisacion mas far reconeisser una França daus vaincus. Totas las provinças an estadas anexadas a França e a chaque victòria francesa quò era una annexion assimilada a la colonisacion. La desfacha de Tolosa apres Montsegur, la desfacha de l'Aquitena en 1453, lo maridatge d'Ane de Bretanha emben la corona de França la defascha de Burgonda emben Lois XI an entrainat de las leis anti-provinças e l'obligacion de parlar una lenga nacionala mesme si aquò a prengtut plusors segles.

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article