Es lo títol de l’editorial remirable de Jornalet d’aquesta setmana.

L’istoriografia oficiala francesa amaga l’istòria occitana. Per exemple, segon l’istòria francesa:

«Los capitanis anglés Bernardon de la Salle e Bertucat de Labrit s’apoderan de Fijac lo 14 d’octobre de 1371 »,

Segon l’istòria occitana, deuriam escriure:

«los capitanis gascons Bernardon de la Sala e Bertucat de Labrit desliuran Fijac lo 14 d’octobre de 1371».

Recobrar l’istòria remanda al trabalh istoric nòstra fait pels occitanistas (que se disián felibres o romanistas o provençals...) tal coma «L’istòria generala de Lengadòc» de Dom Vaissèta al sègle XVIII o la primièra istòria generala d’Occitània de Robèrt Lafont e Andrieu Armengaud dins «Istòria Occitana» al sègle XX. Mai recenta es «Istòria d’Occitània, lo punt de vist dels occitans» de Felip Martèl. Sempre mai de cercaires e cercairas occitanistas trabalhan dins las universitats per esclarir l’istòria occitana, tal coma lo recent «Los mots d’Alienòr» de Katy Bernard.

Avèm recobrat ara pro de matèria istorica occitana.

Tot aquel trabalh permetèt la valorizacion d’eveniments istorics dels païses occitans qu’èran estats volontariament escafats per lo poder de dreit divin dels reis de París, puèi per lo projècte colonialista de la tresena e quatrena republica, e per una cinquena republica que l’ideologia lingüistica es la d’una lenga unica per la republica.

Recobrar l’istòria raubada demanda una interpretacion nòstra de l’istòria, tal coma o fan los istorians italians, espanhòls, allemands, angleses... amb lo respècte per las autras interpretacions possiblas dels eveniments istorics, que mai d’un punt de vist son possibles.

Comencèt en l’an mil la bastison d’un roman reial amb la creacion del mite del reialme capecian per l’abat Suger fins al roman nacional promogut per l’estat francés a l’escòla publica, dins los mèdias e dins los panèls istorics de cada vilatge de França.

Foguèt lo libre de Joan Larzac “Descolonizar l’istòria occitana “ un dels primièrs trabalhs de reinterpretacion occitana dels eveniments istorics. Jòrdi Laboisse o fa tanben dins sos diferents opusculs, tal coma «Istòria de França, l’impostura».

Ara cal trobar una interpretacion coerenta dels eveniments istorics que mòstra l’existéncia d’una nacion occitana, e mai oprimida, tal coma o fan los basques o los catalans. Plan segur, aquela istòria occitana deu integrar la complexitat dels faits istorics, subretot per de paises occitans qu’èran jos lo contròle politic, economic e cultural del poder parisenc o versalhés.

Fòrça eveniments istorics pòdon aver una interpretacion occitana, tal coma:

• la granda cultura neolitica dels bastisseires de las peiraficadas e de totas las restancas de peiras que caracterizan una granda part d’Occitània

• las culturas dels pòbles aquitans, ligurs e ibèrs de l’edat del fèrre e lor fusion amb las culturas celticas e latinas, matritz del futur pòble occitan

• L’unitat politica, economica e culturala de la granda Aquitània romana que revèrta l’Occitània actuala

• L’unitat culturala dels reialmes visigòt e ostrogòt dins l’aparicion de la cultura occitana

• Las comunas consularas, los trobadors e l’escritura occitana que caracterizan Occitània a l’edat mejana

• La guèrra d’annexion de Lengadòc dita crozada albigesa per l’istoriografia francesa e sa minimizacion de l’orror de l’inquisicion

• La guèrra d’annexion d’Aquitània dita guèrra de cent ans per l’istoriografia francesa

• Las Províncias de l’Union, eissida d’una consciéncia occitana, amagadas dins las guèrras de religion

• Las revòltas paisanas occitanas contre l’expleitacion economica dels reis de París

• Lo movement republican occitan de 1852 contra lo còp d’estat de Napoleon 3

• Las comunas occitanas de 1870

• La revòlta occitana de 1907...

Recobrar l’istòria raubada es essencial per far viure Occitània dins França e Euròpa.