Cara lectriz, car lector del Jornalet,

“Las paraulas s’envòlan, los escriches demòran”, se ditz. Mas dins un mond saturat per las rets socialas, los quites escriches pèrdon lor longevitat. Independent de lor qualitat, lor veracitat o lor impacte, venon la nòrma tre qu’atenhon una massa critica de despartiments e de likes. Per en seguida, desaparéisser. Mai las idèas, las idèas demòran.

Aquela superficialitat dels contenguts e l’insisténcia d’idèas es precisament la terranha fertila dels gigants de la tech que, sens jamai èsser estats elegits, s’autrejan las decisions que tornan definir las règlas del jòc mondial. Fins al 20 de genièr 2025, aquela critica relevava encara de la figura d’estil. Mas aquel mes de genièr, dins sa frenesia absurda, a esfaçat la frontièra entre ficcion e realitat.

Pendent l’investitura de Donald Trump, Elon Musk, “ministre” de l’èra novèla trumpista, s’es illustrat aquel còp, en mimant un salut nazi davant las cameras. Una provocacion? Una temptativa maladrecha de “troller” l’opinion publica? Aquò rai l’intencion, lo gèst es revelator d’aquela epòca ont las figuras de poder fringan sens escrupul amb de simbòls que deurián demorar acantonats als libres d’istòria. Musk, un còp èra l’incarnacion de l’innovacion e del progrès, sembla d’ara endavant prene plaser a jogar amb lo fuòc, alimentant çò que d’unes cridan lo “fascisme digital”.

E es pas tot. Del temps qu’Elon Musk amusa la galariá e sa valor neta aumenta de 184 miliards de dolars estatsunidencs après la victòria de Donald Trump, Mark Zuckerberg, patron de Meta, pren una decision pesuga de consequéncias: la supression del sistèma de verificacion dels faches sus Facebook e Instagram.

Amb, per se justificar, un discors alarmista sus la “censura excessiva”. Mas que demòra de la libertat d’expression, aquel pilar fondamental de la democracia, quand es invocada per protegir las messorgas, los discorses d’òdi e los apèls a la violéncia? En reivindicant aquela “libertat”, Zuckerberg e consòrts ne voidan lo sens, transformant aquel principi democratic en pretèxt per daissar proliferar un caos rendable.

Dins una ataca a pena velada contra Brasil, Zuckerberg va encara mai luènh. Denóncia l’existéncia de “tribunals secrèts” en America latina, acusats d’impausar de supressions de contenguts sus las rets socialas. Una declaracion que mira clarament lo pas brica secrèt Supremo Tribunal Federal (STF) brasilièr, pasmens en primièra linha per limitar los discorses toxics e la desinformacion.

Brasil reagís sulcòp: lo Ministèri Public Federal exigís d’explicacions. Mas de que pòdon las fragilas democracias de cap als gigants de la tech que s’autoproclaman fisadors de la “libertat d’expression”, en contribuïssent a difusar dels contenguts destructors a l’escala mondiala?

E d’aquel temps, los incendis tòrnan d’estralhar Los Angeles, simbòl d’un mond que crèma dins l’indiferéncia. Trump, fidèl a son ròtle de piroman en cap, anóncia la sortida de l’acòrdi de París, coma per sagelar aquel retorn endarrièr planetari.

L’èra numerica, que prometiá escambi e emancipacion, se transforma en difusor caos e l’òdi. La libertat d’expression, pasmens concebuda per esclairar e auçar, es venguda l’ostatge d’un capitalisme numeric que prospèra sus la division e l’ignorància. Lo fascisme digital la dròga dura de nòstra epòca.

Los mots s’envòlan, los escriches s’oblidan, mas los gèstes demòran. E lo d’Elon Musk, pendent l’investitura de Trump, demorarà gravat coma lo simbòl d’aquel basculament inquietant: una epòca ont la libertat d’expression es pervertida, las provocacions odiosas venon dels espleches de comunicacion, e la dignitat collectiva s’afondra al mièg de las flamas. Fàcia a tot aquò, vau melhor legir Jornalet e demorar tranquillet. Mercé.