Opinion
Ò hideputa brigand, be n’ès de desagraït!
Eth Quishòt ei era òbra classica per excelléncia dera lengua espanhòla. Eth personatge a es qualitats der espanhòl; ei portador dera anma espanhòla. Ei plan per aguest motiu que quauqu’uns des que les comenti que s’a traduït ar occitan, non exprèssen cap de tipe de satisfaccion e manifèsten ua cèrta contrarietat. Era lengua espanhòla, pes sòns politics, ei considerada, en cèrti encastres, coma ua enemiga dera occitana e açò produís reaccions primàries que calerie reflexionar. Era propòsta alternativa ei de liéger Eth Quishòt en occitan… Ei era òbra dera literatura mondiau mès traduïda, dempús dera Bíblia. Clarin diguec qu’ei era Bíblia profana, interpretada e reinterpretada.
Podem veir en Quishòt ues consideracions diuèrses. Cervantes mòstrèc respècte pes catalans: “ toti es poètes antics escriueren ena lengua que popèren ena lèit e non anèren a cercar es estrangères entà declarar era nautada des sòns concèptes... e non cau desestimar era costum des nacions d’escríuer ena sua lengua”. Cervantes hège defensa deth nacionalisme literari. Era segona part d’Eth Quishòt a a veir damb Catalonha, damb Barcelona, e açò provoquèc qu’aguesta ciutat auesse ua fama internacionau en sègle XVII e damb es ans eth regim franquista ne hec censura.
Eth passat 27 de deseme en Hotèl Tuca se hec era prumèra presentacion de Dòn Quishòt en occitan aranés, publicat per Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana e pera Deputacion de Lhèida. Era traduccion ei eth resultat deth trabalh d’Antòni Nogués, e de jo madeish. Entre es dus auem repassat eth resultat finau un minim de sèt viatges, entà evitar que i agen frases, paraules, errors non voluts e entà arténher un resultat deth que mos sentem satisfèts. Cau considerar que Nogués a traduït un pialèr d’òbres dera literatura internacionau, a dedicat mès de dètz ans damb mès de dètz mil ores de trabalh ara traduccion ar occitan aranés. Açò signifique mès de dètz mil pagines, mès de cinc milions de paraules e mès de trenta milions de caractèrs. A traduït Anna Karenina, Guèrra e Patz, era Iliada, es Frairs Karamazov, Es miserables, era Divina Comèdia… e mès e mès. E ara Dòn Quishòt d’Era Mancha.
Analisem ua des opcions de traduccion que cride era atencion per exotisme e per pertenéisher a un lexic qu’encara aué se considère politicament incorrècte.
Dòn Quishòt entà defensar er aunor de Docina (Dulcinea en castelhan) li ditz a Sancho: “Ella pelea en mí y vence en mí, y yo vivo y respiro en ella y tengo vida y ser. - ¡Oh hideputa bellaco, y cómo sois desagradecido”. Era paraula “Hideputa” s’auie de traduïr, calie cercar era forma que sense aluenhar-se deth sòn sentit originau s’encabisse ena lengua occitana. Aué en dia “hideputa” en castelhan ei considerada anacronica, però ditz era RAE qu’abans ère emplegada entà expressar era costum de quauquarrés a exagerar fòrça es causes.
En castelhan e en francés, díder “hijo de puta” o “fils de pute” a quauquarrés non a aguest sentit de ponderacion; en catalan “fill de puta” tanpòc; ei un insult fòrça grèu, entà senhalar a ua mala persona. Ara ben, i an realitats culturaus enes qu’er emplec dera locucion encara manten aguest sentit mès familiar. Bères variantes sudamericanes encara mantien “hijo de puta” en un sentit non insultant, e de proximitat, inclós de bontat.
Enes nòsti entorns en ocasions er emplec dera paraula a portat a denóncies enes jutjats; totes es senténcies judiciaus qu’auem podut recuélher, non considèren que sigue, a efèctes legaus, un insult: un periodista que considerèc a Farruquito un “hijo de puta”, o un emplegat qu’en Catalonha didec “hijo de puta” ath sòn cap… Totes eres non sigueren considerades un insult.
E ben, mos calie traduïr “hideputa” e en occitan se mos hège facil, podíem deishar era paraula talament coma ère ena original castelhana: “Ò hideputa brigand, be n’ès de desagraït!”. E atau ac hérem.
E non ei pas que sigue sonque Dòn Quishòt qui tracte de “hideputa” a Sancho, Sancho tanben didec a Dòn Quishòt parlant de Docina: “... que es moza de chapa, hecha y derecha y de pelo en pecho... ¡Oh, hideputa, qué rejo que tiene! Y ¡qué voz!” E podem mantier ben ben era traduccion: “Ò, hideputa, que robusta qu’ei! e quina votz!”. Hideputa Sancho e hideputa Dòn Quishot e er occitan guanhe ua paraula naua, tot e èster antica.
Era Societat cervantina d’Alcázar e era Denominacion d’Origen La Mancha presentèren, en noveme de 2023, un vin ath qu’an denominat “Hideputa”, en memòria d’Eth Quishòt, però en 2021 era Oficina espanhòla de patents les auie proïbit er emplec deth nòm “Hideputa”, per èster “contrari ara lei, ar orden public e as bones costums… encara que sigue estenut en lenguatge vulgar” e donques era marca “Hideputa” non ère possibla, e apareishec coma ua “non marca”, però apareishec.
En 1605, era Inquisicion non metec cap de problèma entara publicacion d’Eth Quishòt damb era paraula “hideputa”; Ara semble que òc.
Era traduccion d’Eth Quishòt da tèma entà mès reflexions; en parlaram.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Non sabetz que HILH DE PUTA es una exclamacion típicament gascona, damb un sens non literau?
Dens lo Quishòt, e vien deu gascon!
Nullitat de l'ispanicwntrisme aranés...
Un bon exemple de las dificultats que podèm encontrar dins la traduccion e una bona illustracion (malaürosament) dels problèmas que podèm encontrar dins la nòstra societat amb los " nov'inquisitors ". Coraggio ! coma dison los Italians.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari