CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Opinion

La quatrena tièra

Jol pont de Santiago, Gabrièla Mistral se desolava
Jol pont de Santiago, Gabrièla Mistral se desolava
Alan Roch

Alan Roch

Responsable de l’IEO-Aude. Contaire,escriveire, cronicaire (ràdio, premsa escrita). Afogat de rugbi de 13.

Mai d’informacions

Tèxte legit

Perseguissèm nòstra contribucion fondamentala a l’istòria de la literatura mondiala en nos virant aqueste còp, mai que mai (mas pas unicament) cap a las Americas!

 

  • Jose-Luis Borges èra un borgés.

  • Jol pont de Santiago, Gabrièla Mistral se desolava.

  • Lo retrait sepia d’Isabel Allende.

  • Lo paure gat de Sepulveda s’ensajava a volar!

  • Lo Gabriel Garcia Marquez, mòrt a 87 ans, visquèt pas cent ans de solesa.

  • Lo Marcelo Quiroga sus sa piròga.

  • Paolo Coelho, l’alquimia de la lenga portuguesa de Brasil.

  • E brincavalava la veitura de l’Andrieu Brink.

  • Kurt Vonnegut s’amerita plan d’èsser (re-)conegut.

  • La taula totjorn mesa cò del president Carlos Mesa.

  • Los mots de Leonardo Padura volatejan coma posca dins lo vent.

  • A la font amb l’Adam d’Eden del Carlos Fuentes.

  • Val mai Octavio Paz que la guèrra.

  • Lo Felip Roth sus un batèu cap a Rotterdam.

  • De mirgas e d’òmes, de rasims e de colèras amb lo Joan Steinbeck.

  • L’Estefan King embarrat dins una torre escura.

  • Oraci Mac Coy, es còit lo fetge gras!

  • Faire la rota amb lo Jaume Kerouac.

  • Que plògue o que solelhe, lo Truman se cargava la capòta.

  • Scott Fitzgerald crosèt Gatsby lo Magnific dins lo ranvèrs del Paradís.

  • Kipling anèt en viatge al Balochistan.

  • Robin Hood, nos ditz la legenda, jogava de l’od.

  • Superman cridava sa maman.

  • N’atrapèt còrs lo Salinger.

  • Quna polida freta: lo Mark Twain, lo Tom Sawyer e l’Hucckleberry Finn.

  • Se sapièt jamai lo gra d’implicacion de l’Edgar Poe dins lo doble assassinat de la carrièra de las Morguetas…

  • Ramon Chandler cantava mai que l’aire.

  • James Fenimore Cooper coneguèt lo darnièr dels Moïcans.

  • John dos Passos, dos passes d’un costat e tres de l’autre.

  • Ne demandèt causas a la posca e als companhs de la gaspa lo John Fante

  • Çò que podiá beure coma Fantàs lo John Fante.

  • Long de sa vida, la Patricia Highsmith se demandèt qual èra l’inconegut del Nòrd-Exprèss.

  • Norman Mailer arrestava pas de mandar corrièls.

  • Nabokòv escriguèt plan mai que Lolita.

  • Ezra Pound, versificacion liura e ideal fascista: quna contradiccion!

  • John Updike teniá còr e cambas de lèbre per una mesada de dimenges!

  • Van Vògt vistalhèt lo monde dels Ā e anèt pas mai luènh.

  • Tennessee Williams es plan conegut fòra del Tennessee.

 

E tanben…

 

  • Los contes se dison al canton del fuòc: «Andèrs sèm!»

  • Los fraires Grimm dison contes que fan grimaçar.

  • Pasolini, la vida e la poesia coma un film.

  • Alberto Moravia fa lo plen de gasolina dins las estacions Avia.

  • Cal balhar resson als escrits d’Umberto Eco.

  • Primo Levi se levèt contra lo fascisme.

  • Dario Fo èra fòl de teatre.

  • Petrarca jos una arca de pèira.

  • Pedro Calderon de la Barca carguèt tròp la barca.

  • Al fons de la prada, al pè d’un pibol traucat, descriu lo Juan Manuel.

  • «Nom d’un gòi!», s’escridava Juan Goytisolo.

  • Una dòsa de mentastre per Eduardo Mendoza.

  • Carmen de Posadas tira l’aiga fresca del potz.

  • Te revires pas per un res, sénher Arturo Perez-Reverte.

  • Fernando Pessoa e sas pèças d’aur.

  • Iasminà Khadra ten un còr d’amètla.

  • Taòs Amrouche, èime de Cabilia.

  • Mongò Beti, votz del pòble de Cameron.

  • Amadou Hampâté Bâ, contes e racontes peuls.

  • Amin Maalouf sus las rotas de Samarcanda.

  • Mahmoud Darwich, lo tristum e lo crit del pòble palestinian.

  • Robèrt Van Gulik èra lo grafièr del jutge Ti.

  • Maj Sjöwall e Per Wahlöö èran los adjunts de l’inspector principal Martin Beck.

 

 

 

Negre-sus-Blanc Roch

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article