A la farmacia, a l’especiariá, dins lo tren o sus una aplicacion de rescontre — pertot, las conversacions s’ensablan dins lo meteis fangàs: nòstra societat se desagrega jol pes del numeric e del tsunami de desinformacion que lo ven acompanhant. Es l’arma redobtabla del capitalisme, dopada a la paur de l’autre. E pasmens, plan sovent amb aquela ressèga: “Òc ben, los dos costats an lors rasons.”

Que nani! A, aquela illusion polida d’equilibri! Dins un temps de fascisme objectiu e subjectiu, siam pas nècis: darrièr aquela frasa falsament rasonabla s’amaga sovent una pigresa intellectuala confortabla, una tolerància satisfacha pel pièger e, mai perniciós encara, un extremisme desguisat jol travestiment de la neutralitat. De quin costat de l’istòria ne sès? Que se s’o diga: la neutralitat es pas mai una opcion. I nos cal respondre!

Per exemple per los jornalistas:

Siáu pas jurista, mas me sembla urgent de rapelar que la libertat d’expression e de premsa, aquelas pèiras angularas de tota democracia, devon respectar una carta mondiala d’etica, basada sus los tèxtes fondadors del drech internacional, coma la Declaracion Universala dels Dreches Umans.

L’article 19 de la Declaracion Universala dels Dreches Umans fonda aquesta basa. Mas mèfi: las barraduras a la libertat d’expression venon d’en pertot, en particular sus las rets socialas. La libertat d’opinion es garantida per l’article 11 de la Declaracion dels Dreches de l’Òme e del Ciutadan, mas pòt èsser limitada per l’interès general, çò ditz la Cort Europèa dels Dreches Umans.

Dins una epòca ont cadun se pren per un editorialista esclairat entre dos tweets, es urgent de pausar de limits legals. Pas mai de plaça per l’interpretacion o l’indulgéncia: la Lei —amb una granda «L»— es lo darrièr rempart contra la barbariá algoritmica.

Lo Pache Internacional relatiu als Dreches Civils e Politics defend formalmament tota incitacion a la discriminacion, a l’ostilitat o a la violéncia.

Traduccion: tot discors fringant amb aqueles apèls deu èsser neutralizat. Car la libertat d’expression es pas la libertat d’oprimir. Lo racisme es pas una opinion, es un crimi.

Tot parièr, l’òdi anti-LGBTQIA+ es pas un simple «debat de societat», mas una manifestacion de mesprètz e de regèt condamnable. França, dins l’article 621-1 del Còdi Penal, definís l’otratge sexista coma tot comportament prejudiciant la dignitat de l’autre.

Racisme, sexisme, misoginia e omofobia son pas de “punts de vista”: son d’aisinas del fascisme.

E lo complotisme?

Que dire d’aquela doça deriva que transforma lo dobte en dògma?

Cèrtas, ma menina pensava que degun aviá pas jamai marchat sus la Luna, e aquò a pas menat l’umanitat dins lo mur. Mas quand de milions de personas creson que lo recaufament climatic es una invencion dels ecologistas, aquò vira al tragicocomic. Quitament s’es pas un crimi de creire que la Tèrra es plana, lo conspiracionisme es un virus mental adictiu: alimenta la desfisança, destrusís la coesion sociala e flirta dangeirosament amb l’extrèma drecha.

Internet jos contraròtle: una necessitat democratica

Ah, doç rebrembar del temps ont un sol fenestron sufisiá a destillar son verin ideologic…

Uèi, lo poison es pertot, s’espandís a la velocitat de la fibra optica, e coneis pas mai de frontièras.

Es temps d’adoptar una regulacion estricta, armonizada e eficaça d’Internet.

Se l’ecran es lo terren de jòc favorit de las idèas pudentas, es perque a pas encara trobat son estaca. Mas la legislacion europèa suls servicis numerics (DSA) cambièt la donada: dempuèi lo 17 de febrièr de 2024, las platafòrmas son OBLIGADAS de censurar çò qu’es illegal fòra linha. Qual va emportar la guèrra juridica?

E sustot…

L’ANONIMAT ES UNA ILLUSION

Perque siam serioses: qual espandís l’òdi en linha? Qual insulta, secuta e difusa de rumors toxicas? Sabèm totes que l’anonimat en linha es pas qu’una illusion, quand coneissèm los metòdes de traçatge existents sus Internet.

De tot biais, sèm d’acòrdi: lo coratge d’una opinion se mesura tanben a la capacitat de l’assumir en plena lutz.

Tot aquò dich, avèm un argumentari interessant per tal de discutir amb qualqu’un de l’autre bòrd. M’avètz comprés! Lectritz, lector del Jornalet, es temps de potonar ton destin: lo de combatent volontari dels lòcs comuns e del voide de reflexion!

Car ont l’òdi s’infiltra pertot, la sola tolerància acceptabla es la del refús absolut de l’intolerable.

Lo moment es vengut: acabem amb l’illusion de libertat sens responsabilitat!

A bas los fadets anonims, a bas los falses comptes propagandistas! Vos convidi d’èsser actius, d’èsser activas. Se lo Zuckerberg vòl pus mai faire, li farem nosautres! Car la libertat d’expression, es plan. Mas una libertat d’expression responsabla, digna e encadrada, es encara melhor. Mercé.